dissabte, 28 de novembre del 2009

BENAVENTURANÇA Nº8

Foto:Siqui Sánchez

benaventurat aquell
que sempre ensopega amb la mateixa pedra
i bescanvia amb altri un pam de cara
decorada de nafres i saber com ningú
que la pedra existeix. Els fets li ensenyen
que a força ell, d'existir
seguirà donant-s'hi la morrada més bèstia
a cada vegada incorporant noves savieses
Entorn a la tècnica de la travalada.
No desvia el camí, ans prossegueix i pensa:
"He caigut per que hi era. Encara hi som.
Just cau aquell que està dotat per fer-ho."


Miquel Àngel Riera "Llibre de benaventurances"
"Tots els poemes" Edicions 62. 1985. 2ª Edició

4 comentaris:

  1. Bé sé jo que, a la llarga, enc que no ho pugui admetre, si ens en fan caramulls, les alegries quasi bé no es veuran al costat de la vasta collita de dolors.
    [...]
    Però tu com si res:
    tu, segueix existint, ignorant les resultes.
    Exulta, viu, confon-me!

    ResponElimina
  2. Em fa gràcia el final:

    "Just cau aquell que està dotat per fer-ho"

    I jo crec que prou que ho estem tots de dotats per ensopegar amb la mateixa pedra que sembla que no aprenem mai!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. De vegades m'he de recordar d'aquestos versos per a no perdre el bon l'humor, i és que el mon és ple de persones a les que no entenc...

    ResponElimina
  4. El món és ple de persones a les que he de mirar d'entendre de totes totes... i ja sé que no és fàcil.

    Podria dir-te que entenc que no les entenguis.. però no perdis el bon humor, això no val la pena mai.

    Bona nit!

    ResponElimina