divendres, 9 d’octubre del 2009

JO TAMBÉ , JO TAMBÉ , flipava pepinos quan sentia al Harrison de jovenet , i pensava "JO TAMBÉ, JO TAMBE!!"

No es nota ni res que el George no en tenia ni fava de tocar el Sitar i alego van i fan com si n'hagués apres de miracle!!! i es fot a tocar de conya . Apa !!! a robar a los caminos !!




Dona! -Prejudicis?- Tu no en tens de perjudicis. De fet el coneixes poc. En Servià es un home carregat de bones raons i de intencions -ho se del cert- i també és un ego com una masia de l'Emporda de gran i fort. Està tramuntanat,- que es un bon atenuant, he?- i és de llarg i massa vegades, molt més clar i noble que els seus enemics i això ho se jo també per experiència.-Comes etílics inclosos- I un respecte exquisit. És un cervell ràpid, d'advocat, becat de París a Istambul per a estudiar Dret Comparat, que va respirar fora del cau dels feixistes, quan ací, al cau, no haviem vist ni el Dispar als Terrats de París. Tarradellas el va nomenar Cap de Premsa, per alguna cosa, per que no feia rés per que si, en Terradellas. En Servià te l'habilitat d'afegir-se enemics als que ja es va crear quan feia la feina ben feta que feia. Estem tant rodejats de gent que no diuen el que son i duen verins a cada punta de la llengua... que de vegades fins hi tot confonem les serps amb les anguiles. Per que sempre porta la bandera de qui és i això no agrada als qui la porten tota arrugada a la boca; En Servià ha patit menysteniments dels que fan mal, de la mena que jo també he patit per la meva condició física de Poliomielític. ( Malaltia que per cert ací, a ca nostra, no es contempla com a invalidant i resulta que hem de demostrar que no estem gaire bons per que ens donguin una pensió de merda).- I un dia m'ho va dir- i jo l'he entés molt be-, de vegades vols morir quan no t'estimen i fan com si no existísis. Hi ha qui l'odia, com a mi, que en diuen coses que no saben. Però odiar d'oida es una de les coses més estúpides que es poden fer a la vida, al cap d'avall els ve una otitis tóxica que es podrien haver estalviat amb una mica de mundologia. Jo als meus amics de ca'n Cleo: en Servià , en Garcia, en Palol, l'Espunyetóthetos.el Mestre Anton sala-Cornadó. En Barceló, que no hi era a la sesió spírita del Sant Crist,- vet-en-ací; El Primer. La Isona Passola, la Rosa Novell, en Nunes i la bella Maria, en Miralles, que ja juga amb el Joan també i al Miquelangel que miquelangeleja al cel, també. Donquísaxó: que no me'ls toqui ningú, per que jo tinc mala folla de pagés i no tinc res contra els mariquites- Jesucrist els veltlli!- però si, i molt!!, contra els qui practiquen la mariquiticonada lesiva i sistemàtica, que son molts i covards, per desgràcia... a ca nostra. Que ja ni sembla ca nostra, ni una casa de putes, que totes volten per les carreteres!!Pobretes amb lo cul gelat!- Homeee $$! A vore si algun diputat em convida a sopar per que calli d'una vegada! Lo Papa i lo Patriarca de Rússia ja, homeee&$$$$ ! i em treuen de la gana, es clar.

2 comentaris:

  1. Bon dia, Miquel.Si no hi ha cap diputat que et convidi, passa't per casa. Jo no et faré callar però almenys riurem una estona. Per cert, he canviat d'adreça el blog. Ara em trobes http://eribera.blogspot.com

    Cuida't.

    ResponElimina