Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
que vinguis ara.
Ara no temo gens el teu bes glacial,
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
de més enllà del gual.
Dels sofriments passats tinc l’ànima madura
per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor, com una despulla de l’ahir,
freda, de tan pura.
Del llim d’aquesta terra amarada de plors
el meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç
en una nau sense timó, ni rems, ni vela,
ni llast de records!
I tot el meu futur està sembrat de sal!
Tinc peresa de viure demà encara...
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m’espera em fa mal...
I gairebé donaria, per morir ara
—morir per sempre—, una ànima immortal.
Setembre 1936
MÀRIUS TORRES, Poesies, Ed. Ariel, Sant Joan Despí, 1981
Aquesta cançó la vàrem enregistrar a l'Estudi del Santi Picò pels voltants de 1985 amb en Manel Montañés a la guitarra i en Pau Gabarrella que va fer les bases de piano, no recordo be qui va posar el çello, però crec que fou l'Aurora Gassul. Dos anys més tard la vàig muntar a l'Estudi 84 amb en David Casamitjana i en varem fer una "ortopèdia" prou reixida vist com aguanta el pas del temps. Tanmateix ara canviaria l'accent del Dolor que em xiriga a les orelles com un pecat fonètic. De fet només fou una proba que va passar per bona .A mi la perfecció em fa grimor a les dents, abdico de la perfecció tant com del fanatisme. Només puc anar-hi, fer probatures, la bellesa es , nosaltres només en som espectadors, com a més interprets, traductors, traidors... I punt. Ara la dedico al coratge de l'ànima del Joan B. Humet, a qui admiro profundament.
Ahir, quan vaig veure que havies posat el Dolç àngel de la mort, vaig pensar que hi faltava la cançó, però no estava en condicions de dir massa coses, ahir...
ResponEliminaUltreya!! ja has engegat el nou MAC Mallerenga?deus estar enfeinadíssima amb tantes pàgines perdudes. Si poguées ajudar-te ho faria però ja saps que jo tinc amnèsia ortogràfica i faig cada garrafa que val més que no m'hi posi. Apa que vagui be i disfruta el teu nou estri de treballar com una burra...
ResponEliminaNo, no, encara no tinc el nou, he fet tornar a la vida el Mini, però està més buit que la meva butxaca, pobrico...
ResponEliminaAvui acabo la feina perduda.
Doncs jo vaig pensar exactament el mateix que la Mallerenga, però no vaig dir res... sempre penso que els altre s tenen els seus motius per fer o no fer. Però ara torno i la trobo I això que ja la tinc, fa temps, des que me la vas enviar.
ResponEliminaÉs dolça aquesta cançó, encara que
ResponEliminauna mica trist el poema, estic absolutament d'acord en el que diu.
Dolç àngel de la Mort,
quan vinguis,
no m'avisis,
jo ja estic preparat...
però no m'avisis,
que en sóc un covard.
Benvingut Carles , et tenia agullat del blog de la buscadora de moments, ja em passaré per ca teva amb més deteniment avui només hi he fet una ullada , gracies pel teu comentari , quan hi vaig posar la cançó vaig dubtar que no fos massa dur,tot plegat però en rellegir l'entrevista em va quedar clar que en Joan B. ja s'acarat amb la mort i ho te ben clar.
ResponEliminaFins aviat