Això es el que faré, una nova fe basada en la creença en un Deu bondadós que s'assembla a mi per que jo no tinc cap més punt de referència per a establir semblances...
L'amor i la temença son coses oposades, diu avui el meu breviari. Segueix i diu que les travalades generen por, i que la por es una malaltia de l'ànima.
On van tots aquestos paios inseminant de por la ment de la canalla i de la gent de bona fe? Qui son aquestos representants de Deu que van pel mon demanant perdó per haver aixoplugat una banda organitzada de pederastres?. Es reuneixen amb criminals de guerra i torturadors i alego tiren aigua maleïda per la por damunt la gent. Qui son?, Parlen de Fe?
"La Por va trucar a la porta; va anar a obrir la Fe; i no hi havia ningú" Quan era petit tenia por de la foscor i em deien que la por només es una -P- i una -O- . Es una il·lusio.
Durant les èpoques en que jo no tenia amor en la meva vida, amb tota seguretat tenia temença...
Ells parlen de témer a Deu i el meu breviari diu que témer a Deu es tenir-li por a l'alegria. Jo vaig témer a Deu durant una època en que la meva vida era tenebrosa i no tenia alegria. Ara aprenc a no tenir-li por a Deu... Experimento l'alegria.
Quins pèssims pastors!!. Que vagin a pasturar les seves ovella a fora dels meus prats!!!
Doncs ja pots comptar amb mi.
ResponEliminaDe moment, alegria perquè plou.
Fundarem la Germanor de l'Alegria i serà festa de guardar tots els dies de pluja aquest serà el primer precepte...Estar contents quan plogui
ResponEliminai el qui vulgui que no vagui a treballar si plou. APA!!!
Compta amb mi també, Miquel Àngel. Alegria i amor també. Que no hi ha res millor per curar les pors. I si plou! festa grossa i si no plou intentarem mantenir l'0alegria igualment. però jo amb el vostrepermís aniré a treballar avui, nomé s em conformaré amb mitja festa, que aquest matí no tinc cap visita. Fins aviat.
ResponEliminaEl segon precepte es que no hi ha prohibicions així que prohibit prohibir, inhibir, reprimir i totes les coses odioses que acaben en ir...
ResponEliminamenys Dormir es clar...
Legir,fruir,iii...
ResponEliminaescopir...a la closca pelada dels cretins!!
Oh! quin gust si s'eliminessin totes aquestes paraulotes indesitjables i només comptés l'alegria i la felicitat de fer les coses amb bon rotllo i bona intenció. Sense deixar de dormir, per descomptat. Una abraçada de bon rotllo i alegria, ara escric això i sento la pluja que cau amb més intensitat... i fins i tot les plantetes que alcen el cap per a refrescar-se millor.
ResponEliminaDanço sota la pluja - Eo Eo Xim bum bum! ,Eo Eo xim bum bum!, soc el Xaman ,l'indi Xiricagua que agraeix la pluja al deu bondadós...Eo Eo xim bum bum!...
ResponEliminaFantàstic!!! ara em sento el llobató de la colla dels Castors sota la pluja a la vall de Benasc.Quan tenia 12 anys. Visca la pluja!! Eo Eo Xim bum bum!
Ei! Miquel Àngel llobató, minyó escolta. Jo havia estat també escolta però a Andorra que era on jo vivia a la meva adolescència. Els campaments van ser el meu paradís perdut durant molt temps, fins que me n'he anat construint un altre de recanvi.
ResponEliminaBallem doncs sota la pluja. Eo Eo xim bum bum, el gran Manitú serà favorable avui al nostre poble.
Ostras Carme No sabia que fosis Andorrana!! Que eres escolta ja es nota ... tots tenim un no se que ...oi?
ResponEliminaJo hi vaig molt a Andorra a comprar formatges i Melatonina i a Ordino a fruïr de la vista del mon. Hauria volgut ser Andorrà de tota la vida però no soc prou milionari , Catxis!!
No, no sóc Andorrana, només hi vaig viure dels 8 als 18 anys. I continuar visitant els meus pares de vacances mentre hi van ser. No va ser suficient per aconseguir la nacionalitat, però si per estimar-me el país, el paisatge i la gent. Hi tinc bons amics.
ResponEliminaEncara fem alguna trobada excursionista per allà dalt i disfrutem de les muntanyes pobretes, que amb tant d'esquí estan cada vegada més malmeses.
Potser si que els escoltes tots tenim un no sé què, però també és l'època, els progres i tot això... no? tot suma.
Vaja... Llastima no? però es igual si encara es pot gaudir de lo que importa. Jo es que de petit , anar a Andorra era com un ritual i m'ho passava molt be. Sempre m'ha fet il·lusió d'anar-hi. Tinc un amic que hi va per feina i jo m'hi apunto de vegades, . Deambulo . em gasto algun caler i de vegades vaig a caldea , que em senta molt be. Regiro les botigues d'instruments per veure preus i si trobo un saldo pos me'l compro...
ResponEliminaEs que els de lleida hi tenim molta tirada a Andorra...
Collons com plou!! Eo Eo xim bum bum!
ResponEliminaM'ha agradat parlar amb tu aquest matí, Miquel Àngel, ara ja plego. Se m'ha acabat l'hora de pati, que he de fer une squantes coses abans de la tarda. Una abraçada. Fins un altre dia.
ResponEliminaI per cert que a Lleida hi vaig estar dos anys d'internat... des d'Andorra era més a prop que Barcelona i allà ja no es podia estudia r més, Ets de Lleida ciutat?
Jo som de Balaguer
ResponEliminaOstitú, surto una estona a xafar tolls i es revoluciona el galliner! Ara menjo maduixes, quan me'n afarti faré una mica més de proselitisme raphelpherrerià, que avui toca.
ResponEliminaTu fot-li Rut que el Raphel s'ha de promocionar he Ratolina? per que no em poses la ratolina al meu blog que jo encara no se com es fa . Vale? Eo Eo Xim Bum Bum avui es el dia de la pluja i singing in the rain
ResponEliminaOído cosina!
ResponEliminaA l'octubre me'n vaig a Palma. T'hi apuntes?
Chanson d'automne
ResponEliminaLes sanglots longs
Des violons
De l'automne
Blessent mon coeur
D'une langueur
Monotone.
Tout suffocant
Et blême, quand
Sonne l'heure,
Je me souviens
Des jours anciens
Et je pleure,
Et je m'en vais
Au vent mauvais
Qui m'emporte
Deçà, delà
Pareil à la
Feuille morte.
I que se jo Mon coeur! que faré a l'automne!! Palma... La badia... Miamar... cami de s'arenal amb gavines...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJo em vaig comprar ahir Palau i Fabre, bé no a ell en persona, sinó un llibre, vull dir, us fa res que el promocioni també una mica?
ResponEliminaAi, no sé si hauria de posar noms així sense permís, si et sembla l'esborro, tu ja el deus tenia al mail.
ResponEliminaEl repeteixo sense no,m.
De Balaguer com un dels amics dels campament s d'Andorra.
Ruth! llàstima que no hagués coincidit amb tu, haguessim pogut xerrar tots a la vegada.
Ara he acabat le s meves feines casolanes i ja me'n vaig a dinar ràpid i treballar aquesta tarda.
Jo tampoc no sé què faré en automne, però intentaré que sigui una visita a Palma, que ja toca.
ResponEliminaT'ho passaràs teta amb en Palau, Carme; és d'aquells que s'han de promocionar sempre.
Caram, quina animació i quina alegria. Jo també vull ballar sota la pluja. Recordeu aquests versos que tant m'agraden?
ResponElimina"...És quan plou que ballo sol
vestit d'algues, or i escata..."
M'ha encantat la vostra xerrameca.
Docs que duri l'encanteri de novesflors eo eo...
ResponElimina