EM SÉ UN GUERRER, VAIG SER UN BÖN .DE LA TRISTESA EN FAIG PA, I DE LA FEBLESA ALES PER VOLAR...

Hi ha nits que al llit m’adorm una mà d’ungles
arrapada al pit
i una boira de malson m’acull com un hospici cruel.
I en eixir,
només de posar els peus a terra,
ni tot l’amor que et tinc em salva
que es perllongui als meus replecs
el lladre de l’alegria, el doll de la tristesa,
prou de temps com per creuar-me la vida,
un altre cop, d’una ganivetada.
Te’n parlava com d’una terra llunyana
on havia viscut una malura innombrable,
o d’una guerra antiga
que m’havia fet més viu, més fort, més savi...
Ho volia així, però sospitava que hauria de tornar-hi,
com un soldat que enfila un camp de mines,
tan incert i extens com l’horitzó de la vida.
Fa dies que el silenci em necessita i l’alè em pesa,
com un hoste que ve lent,
com un canvi d’estació
m’avisa amb signes de tardor i em pren la saba..
M’hi revolto furiós i em deixa exhaust.
I si em dono ja ni fa estalvi de la culpa
per no assolir ni l’esma de vestir-me.
Ve poderós com una religió, profund com un presagi...
contemplo, inert, l’incendi dels meus sembrats...
del blat madur i de la nostra casa nova.
Ja en veig les restes,
desolat,
només amb un bri d’herba al puny,
tens i tenaç cap al Deu, alçat
mes a prop de l’improperi
que del prec.
I torno com sempre tornaré,
encara que em costi la sang de tots els dies,
com qui arriba a un port estrany
sense diners ni equipatge,
amb un paper arrugat a la butxaca
on duu escrit, borrós,
el teu telèfon.

Miquel Àngel Tena-Rúbies .TORNAR DE TU. Lo Petit Plató. Suports virtuals AC -Mollet del vallès 2004

NO SE , TU COM HO SENTS...

No sé tu com ho sents .A  mi la pena
me fa volar pels ulls estels de fosca
i m'ha deixat la sang amb gest d'eclipsi,
com si m'entràs la son d'un deu cansat.
No se tu com ho sents. Ja no me queda
ni un múscul per tensar amb una rialla,
ni un arrecés de sang per jugar a barques,
ni un os que enacara cregui en horitzons.
Un plor encés, com una gran mordala
m'estima peixos pel caló del coll,
i, ellà del crit, el mon ja ni és llegenda.
Estic alegre perqué estic tristíssim
patin religions teves que els àngels
no podrien gaudir. Tu, Nai, apaga't:
combregaré calfreds, dejunant albes.
Un centímetre és prou de pell plorosa
per deixar-me enrrampat tota la vida.

Poemes a Nai-  Miquel Àngel Riera Daedalus, 1965 Palma.

MONTA AND TUNISIA BLUES BAND 19 anys després

Tunísia estava formada per Manel Montañés, Eduard Ribera,Òscar Gutiérrez i Josep M.
 Viola. Enregistrada el 1993 amb producció de Hendrick Roever (Los Del Tonos). Inèdita.



Qualsevol diria que no es veia venir TOT el que està passant ara ; Ho veiem venir de fa molt de temps - Altres,molts, es venien Lo cul mentres sols alguns romaniem fidels a la Idea de que UNALTRE MON ERA-ES POSSIBLE!!!!