Deu ser que em faig vell i tou i que ja
estic de sentir cançons fins al capdamunt de la cresta del cap i que
em dona la sensació que de cançons ja se'n han fet massa i que ja
no calen i no serveixen per a res perquè la gent n'està embotada i
ni les compren perquè si de cas ne volen sentir una se la baixen i
punto. Serà que allò que abans em motivava tant ara tan se me'n fot
i faig com quan tenia que escoltar maquetes a la Discogràfica on
feinejava i només amb un minut d'escoltar la veu o el so o de quin
pal anaven aquells milers de postulants a ser emuladors d'altri que
havia tingut èxit per xiripa, ja entenia prou i em repassava 30
maquetes en un viatge a la Seu d'Urgell a les sis de la tarda per
veure que tot anés ve per un bolo dels Sopa de Cabra . Serà que
m'he fet vell i cínic i ja tan se me'n fot que un xaval tingui
l'ànsia de ser qui no es , ni serà mai , total i al capdavall i per
a l'ultima instància follar-se la de la quarta fila que li fa el pes
... Com havíem somniat fer tots .. Que rarament quan m'arriba alguna
cosa me l'escolto de dalt a baix i ho torno a fer per trobar-li el
mèrit i ho torno a fer per que ja m'agrada i em fa més suportable
el el pas lent del matí . No se perquè serà que aquest
xaval , perquè encara es un xaval , em diu i em mou coses que els
altres no remouen ni a tirs d'escopeta "recortà". I
després de pensar-m'ho, ahir a la nit mentes tornava de la
congregació i el vaig tornar a posar al aparato del cotxe. Ho vaig
descobrir . En Jordi Gasion converteix una cançó d'en Cohen en una
preciositat que no sembla del Cohen sinó que sembla seva perquè
imprimeix delicadesa i "phatos Humà" a tot allò que fa .I
ho fa d'una manera que ratlla la linea que separa als singulars ,
dels plurals . D'aquells que faran un dos tres discos i no quedara
d'ells més que un record llunya entre els amics i els parents i els
"Altres" els Singulars, que es quedaran per a fer una obra
que durarà i penetrarà amb el temps i una canya en l'inconscient de
la gent que encara escolta cançons. I ens acompanyarà la vida com
una banda sonora de la nostra pròpia peripècia. Vull pensar que el
meu actual desinterès es transitori perquè encara em fa trempar
escoltar "delicatessents" ,musiques inspirades, lletres que
diuen coses i fan reflexions vitals que valen la pena , preguntes i
respostes que creuen en la vida, malgrat que la vida cada dia cotitza
menys en borsa... Li he d'agrair al Jordi Gasión que no doni per
acabat el mon i que segueixi fent cançons i versions assassines que
es com han de ser les versions o no cal pas fer-les. Que nomeni de
fracas allò que es tan ben reeixit i tan subtilment interpretat. A
cada vegada mes detall en la veu i en l'expressió a cada cop de geni
més simplicitat . El Mestre Txopeitia fent dibuixos i paisatges tan
delicats com la veu... tot es harmònic, no hi ha escarafalls, ni cal
per a res fer demostracions de força. La força rau en la idea
mateixa. I es la força de la simplicitat i la delicadesa que arriba
directe al seu destí . Al cor ,on rauen les emocions gasoses. En
Gasion canta sentiments que son emocions liquades. Sòlides i
definitives. Madures.
Compreu cançons que la cultura es de pagament . Mai va ser propietat de l'ajuntament de turno .
