dijous, 6 d’octubre del 2011

Cançons al Monestir...

 
VALLBONA DE LES MONGES

Un silenci que talla les hores
Una cambra nua una cel·la clara
Un claustre soliu
Un marc per les estrelles
Una tarima de fusta
Que no s’hi adiu
Fondré la reixa aquesta nit
D’un esgarip
Les cançons han de cantar
Sense clivelles.
Cofoi o trist de seguir viu
Vinc tant cansat del crit
De la suor i de la gent
Que m’esbalço en buit
Amaram d’ambar com tu saps
Làs vinc amiga cap a tu
Porta’m balla’m
Apodera’t de mi, calla’m
Entendreix-me
Destapa’t el pit
Novícia de l'amor que em cura

Miquel Àngel Tena-Rúbies  “Coses de cantar” 1975 Inèdit

dilluns, 3 d’octubre del 2011

FENHEDOR, QUE SOC

I tu, Àliga llunyana;
Fes ombriu a la buidor,
baixa a l'obaga,
al tremolí del fred.
L'intensitat de viure com si No,
d'estimar com si, Si.
Busca'm cada nit, apropa't.
Deixa't veure. Toca'm.
Però no m'escolis l'ànima.
Ja no em cal cap més mestratge
que estimar-te.



Miquel Àngel Tena-Rúbies "Gest amagat" 1968  inèdit

dimecres, 28 de setembre del 2011

A LA TEVA MANERA ...

                                                                                             “Fum i tabac      a la cambra oblidada
                                                                                                   on passo nits      fent versos fins a l'alba
                                                                                               parlant de tu     de mi i del mon hostil
                                                                         Filant ben prim”

Xavier Bru de Sala “La fi del Fil” 1973 “Premi Carles Riba 1972”
                                                                                      Proa, "Els llibres de L'Osa Menor" nº75


Vull fer l'intent       ja sé que altra vegada
no hi haurà flor       ni palmes ni basarda
          Ja se molt  be         per a on copsar-te el somni
Seré furtiu.

Puc be dir no      i també m'enganyo sol
potser vull plors     Em miro al teu mirall
si l'ultim mot      el dic fora del clos
Puc ser altiu

la Dama em cal         podré fer-ne poemes
si et tinc l'amor      veuré d'anar-hi a Roma
si em manca el sol           m'animarà la lluna
Moriré al viu

I aniré drut      al teu cau on febrejo
que no en puc fer      d'aquesta espera l'arc
tensat i llest       L'amor m'amara l'arma
Et soc captiu.



Miquel Àngel Tena-Rúbies 13 de Maig de 1974 inèdit

dilluns, 26 de setembre del 2011

Quina enveeja , Quina enveeja!!! Papallones i ocelletseeets!!




PRS SE Angelus
Enviado por Henry Amat el Sáb, 24/09/2011 - 03:53.

Paul Reed Smith ha aprovechado la 5ª edición del evento "Experience PRS", para presentar el nuevo modelo de guitarra acústica "SE Angelus".

Una guitarra con tapa sólida de Abeto y sistema de refuerzo “hybrid X”, cejuela y selletas de hueso, y los clásicos inlays con forma de pájaro en el diapasón.

La "SE Angelus" se presenta en dos versiones: “Standard” y “Custom”. La primera tiene aros y tapa trasera de Caoba con puente y diapasón de palorrosa. Mientras que el modelo "Custom" tiene aros y tapa trasera de Palorrosa con puente y diapasón de Ébano.

Inicialmente, la PRS "SE Angelus" estará disponible en cantidades limitadas a finales de 2011, y será un instrumento puramente acústico. La línea de productos se ampliará para incluir modelos electro-acusticos a principios de 2012.

En el siguiente vídeo, podéis ver al guitarrista Todd Bauchspies tocando con la versión "Custom" durante la presentación en el "Experience PRS".

Informació estreta de  http://www.guitarrista.com/

diumenge, 25 de setembre del 2011

RESCAT d'un poema del 69

Canto a Tolosa.
Conto contactes, actes,
mans i encaixades de mans.
Repetim, repeticions, repertori repetitiu.
portes de reservats.
PRIVEEEEE, avui de priva res de res...

HO BOY!
Zoraida!!! -treu-me d'ací!!.Ara vull ser a Tortosa!.
YOU CAME A LONG WAY, BABY.

Desempolsegar antics tractats de biofísica
al límit del cervell...
Se m'ha adormit un braç, ara tot el cos...
No se com puc estar cantant amb el cos tot adormit...
i només fem probes de so.

ACLARIMENT:
Aquest podria ésser un poema nou
però és un doloret de partera primerenca.
HO BOY!!
la ment buida...
deu,vint mil sindicalistes?
Collita del trenta-sis?.
Preludi.
Assaig...Que si que ja!!!
Sortim . La manta al cap!!!!
Canto....Marius Tòrres, "la Nit es un Palau a la teva mesura..."
a la segona estrofa ja no tremolo,
canto Viladot, "besa'm els pesos dels ous..." m'ho passo be..
canto a l'Espunyes,"Només rebre i sempre només rebre!!!."
Em canto a mi...Dorm, Dorm..
En canto una d'en Bashung."Volontaire"
Jo sol amb la guitarra. Mira si em cago de por !!!
Fer el "Volontaire" a França, sense els Noir Dèsir al radere: es una temeritat.
Estant contents !! els agrada!!. I jo també, m'agrada en Bashung!!
Es tot un detall, per la meva part...
Això va a més, em diu nosequí, ja hem fet deu CKILCS !!!
s'acaba, en volen més, i encara més. Canto Jordi Pàmias.
Anem a Plegar caragols, pugem al Turo de la vila, collim Cireres.
I fem la DANSA FINAL!!!
A la guitarra... Gemma Plandolit!!...
Al piano...NIPÎ!
al Contrabaix ...Jordi Sarraute!!!
a avioloncello Joaquim... Alabau??!!...
setze minuts de  picamans.
Qui es pensen que soc aquesta gent?
Si a mi no em foten ni cas a Barcelona!
Hem de tornar a sortir: va! vinga, va! unaltra i fora!!!
"Ai amic meu dels anys amb l'armonia..."
Aquesta els matarà de son;
Final Total...
S'han posat drets!, de cop s'han posat drets tots a l'hora!!!
Collón quina descarga d'endorfines!!!
Ostia,! quina borratxera!!! lo Sarraute riu com un beneït!!
fem reverències, mamons, que som a França!!
Això no pot ser bo per la cocotera...
El camerí es una ratonera. M'estic pixant per moments.
-A vingut la Madam del Llach,,, i m'ha petonejat
Segur que era ella. No pot ser d'altra.
Neteja'm el carmí de les galtes Gemma, com es treu aquest pringue?
-No hi han més discos ...sis capses de discos,
venen a que firmis els discos.
N'hi ha un que et vol dir no se que, diu que es de Lleida
- la Mare de Deu!!
Preguntal's si volen que tornem l'any que ve!!
Per la cosmopista, un autonauta va preguntar: tenim algun altre bolo, aviat?
-A Catalunya, NO.
Busca't un mànager Francés, va dir en Sarraute.

Miquel Àngel Tena-Rúbies.  Data incerta, inèdit i escrit a mà en un paperot. 
No està massa clar qui éren els músics i no m'en enrrecordo de tots, només d'alguns, però es igual en aquells temps n'ava amb aquestos...