dimarts, 12 de juliol del 2011

GRAN NOTICIA GRIFOLS DA SEÑALES DE VIDA :INFORME SOBRE INMUNOGLOBULINAS

http://www.fbstib.org/imgdb//archivo_doc2528.pdf

Por esto te han matado por decir cosas que les molestan,querias levantar el espíritu de tus pueblos, empujar el alma hacia arriba . ESTO NO LES GUSTA A LOS AMOS DEL DINERO ;A LOS PATRONES QUE TE MATARON...

” No estás deprimido, estás distraído …
…Distraído de la vida que te puebla,
Distraído de la vida que te rodea,
Delfines, bosques, mares, montañas, ríos.
•No caigas en lo que cayó tu hermano, que sufre por un ser humano,
cuando en el mundo hay cinco mil seiscientos millones.
Además, no es tan malo vivir solo.
Yo lo paso bien, decidiendo a cada instante lo que quiero hacer y gracias a la soledad me conozco…… algo fundamental para vivir.

•No caigas en lo que cayó tu padre, que se siente viejo porque tiene setenta años, olvidando que Moisés dirigía el Éxodo a los ochenta y Rubinstein interpretaba como nadie a Chopin a los noventa, sólo por citar dos casos conocidos.

•No estás deprimido, estás distraído. Por eso crees que perdiste algo, lo que es imposible, porque todo te fue dado. No hiciste ni un sólo pelo de tu cabeza, por lo tanto no puedes ser dueño de nada.

•Además, la vida no te quita cosas: te libera de cosas… te alivia para que vueles más alto, para que alcances la plenitud.
De la cuna a la tumba es una escuela; por eso, lo que llamas problemas, son lecciones.
No perdiste a nadie: El que murió, simplemente se nos adelantó, porque para allá vamos todos. Además, lo mejor de él, el amor, sigue en tu corazón.

No hay muerte… hay mudanza.
Y del otro lado te espera gente maravillosa: Gandhi, Miguel Ángel,
Whitman, San Agustín, la Madre Teresa, tu abuelo y mi madre, que creía que la pobreza está más cerca del amor, porque el dinero nos distrae con demasiadas cosas y nos aleja, porque nos hace desconfiados.
•Haz sólo lo que amas y serás feliz. El que hace lo que ama, está benditamente condenado al éxito, que llegará cuando deba llegar, porque lo que debe ser, será y, llegará naturalmente.
No hagas nada por obligación ni por compromiso, sino por amor. Entonces habrá plenitud, y en esa plenitud todo es posible y sin esfuerzo, porque te mueve la fuerza natural de la vida, la que me levantó cuando se cayó el avión con mi mujer y mi hija; la que me mantuvo vivo cuando los médicos me diagnosticaban tres o cuatro meses de vida.

•Dios te puso un ser humano a cargo y eres tú mismo. A ti debes hacerte libre y feliz. Después podrás compartir la vida verdadera con los demás.

Recuerda : “Amarás al prójimo como a ti mismo”. Reconcíliate contigo, ponte frente al espejo y piensa que esa criatura que estás viendo es obra de Dios y decide ahora mismo ser feliz, porque la felicidad es una adquisición.

Además, la felicidad no es un derecho,
sino un deber; porque si no eres feliz, estás amargando a todo el barrio.
Un solo hombre que no tuvo ni talento ni valor para vivir,
mandó a matar a seis millones de hermanos judíos.

Hay tantas cosas para gozar y nuestro paso por la tierra es tan corto, que sufrir es una pérdida de tiempo. Tenemos para gozar la nieve del invierno y las flores de la primavera, el chocolate de la Perusa, la baguette francesa, los tacos mexicanos, el vino chileno, los mares y los ríos, el fútbol de los brasileños, Las Mil y Una Noches, la Divina Comedia, el Quijote, el Pedro Páramo, los boleros de Manzanero y las poesías de Whitman; la música de Mahler, Mozart, Chopin, Beethoven; las pinturas de Caravaggio, Rembrandt, Velázquez, Picasso y Tamayo, entre tantas maravillas.

•Y si tienes cáncer o sida, pueden pasar dos cosas y las dos son buenas:
si te gana, te libera del cuerpo que es tan molesto (tengo hambre, tengo frío, tengo sueño, tengo ganas, tengo razón, tengo dudas)… y si le ganas, serás más humilde, más agradecido… por lo tanto, fácilmente feliz, libre del tremendo peso de la culpa, la responsabilidad y la
vanidad, dispuesto a vivir cada instante profundamente, como debe ser.

•No estás deprimido, estás desocupado.
Ayuda al niño que te necesita, ese niño que será socio de tu hijo. Ayuda a los viejos y los jóvenes te ayudarán cuando lo seas.
Además, el servicio es una felicidad segura, como gozar de la naturaleza y cuidarla para el que vendrá.
Da sin medida y te darán sin medida.
Ama hasta convertirte en lo amado; más aún, hasta convertirte en el mismísimo Amor.
Y que no te confundan unos pocos homicidas y suicidas.

•El bien es mayoría, pero no se nota porque es silencioso.
Una bomba hace más ruido que una caricia, pero por cada bomba que destruye, hay millones de caricias que alimentan a la vida. Vale la pena, ¿verdad?.

Si Dios tuviera un refrigerador, tendría tu foto pegada en él. Si Él tuviera una cartera, tu foto estaría dentro de ella. El te manda flores cada primavera. Él te manda un amanecer cada mañana. Cada vez que tú quieres hablar, Él te escucha, El puede vivir en cualquier parte del
universo, pero Él escogió tu corazón. Enfréntalo, amigo, ¡Él está loco por ti!

Dios no te prometió días sin dolor, risa sin tristeza, sol sin lluvia, pero él sí prometió fuerzas para cada día, consuelo para las lágrimas, y luz para el camino.

“Cuando la vida te presente mil razones para llorar, demuéstrale que tienes mil y una razones por las cuales sonreír”

http://es.wikipedia.org/wiki/Facundo_Cabral#cite_note-4

dissabte, 9 de juliol del 2011

Facundo

Que fecunda serà tu muerte Facundo
...Ellos no lo saben però El mismisimo Dios vendra de donde sea para mandar-los al infierno..
Que fecunda fue tu vida Facundo.
Tu muerte cambirà el mundo .
Porqué ya basta !! La ira estaba distraida tambien. 
Y todos los patrones del dinero seran puestos a dispòsicion de los tribunales del universo
Porqué esto es lo que ocurre cuando se distraen i matan a un Angel. Andaban distraidos con sus guerras...
Iremos de testigos Facundo , iremos por los planetas a pedir clemència para este mundo de simios assesinos.
I tu vida serà el gran poema de la paz y tu muerte el último disparo de la guerra.

diumenge, 19 de juny del 2011

VICTOR TORRES ENS DEIXA ...Mai podré oblidar la lliçó de vida que ens ha donat.

¿No sents, cor meu, la soledat de les estrelles
dins l'ordenació que ha constel.lat el cel?
En la nit de la terra, de fosca més rebel,
les ànimes estan ordenades com elles
amb el silenci, entorn, d'una altra intensitat;
i tota vida és camí de soledat.
És així, vida meva humil com una espurna,
que en ànimes germanes de constel.lació
fulgeix lluny, en la fosca, el teu mateix dolor.
Però, tal com enlaire, en la volta nocturna,
cap astre no pot mai brillar enfervorit,
tornar menys tenebrosa ni menys freda la nit,
cada ànima és aquí perdudament llunyana
com una estrella tremolant de soledat
en la nit sense espai, transparència ni edat
que engoleix la lluor de tota vida humana.
Màrius Torres,
18 de juny, 1942 |

dilluns, 6 de juny del 2011

MANEL MONTAÑÉS ...



Un dels qui van venir a vore com cantava a Verdú es aquest home de les terres de L'Ebre , empeltat a Balaguer de xicotet i que; Ara viu als desserts del Segrià...d'ençà ja fa mil anys que comparteix amb mi una certa manera de veure lo mon.Tot i que ell es un bluesman i jo un xiruques, hi ha un fil d'intimitat que ens converteix en còmplices... Capaç de fer cançons bellíssimes com aquesta o com "Les filles del General" que l'altre dia varem fer-li , expressament, amb l'arranjament original que ell va crear ....quan  fa... cincents anys varem grabar la cançó a l'Estudi del Santi Picó... amb lo Manu, allà a la vora de Canódrom.
Val a dir que El diumenge, va sonar molt i molt  millor.... quina llàstima. Total tot era un cable que feia "massa"

divendres, 27 de maig del 2011

JOSEP ESPUNYES , QUI VOL MES ACTUALITAT?

AUCA DEL PORC I JO


Existir voltat d'espectres
em mou a trencar respectes.
Es passeja damunt sang
per guardar el calçat del fang.
Mentrestant el porc s'engreixa
cec i sord a tota queixa.
I mentida lleva en bloc
tot emprant porcell esnob.

Pel País molta façana
de la “Banca” Catalana.
Pel manobre es tota banca
vell taüt amb nova tanca.
Mentrestant el porc s'engreixa
cec i sord a tota queixa.
I diner crida diner
sempre ben lluny de l'obrer.

El conreu de la cultura
no és pas prat pas de pastura.
Però sempre hi ha qui juga
amb la llet que el meix remuga.
Mentrestant el porc s'engreixa
cec i sord a tota queixa.
I malgrat preus a l'abast
l'intel·lecte roman cast.

Doble corda gira el torn
pa cremat al sol del forn.
Amb el futbol, braus i teatre
s'alleugera el pernabatre.
Mentrestant el porc s'engreixa
cec i sord a tota queixa.
I ningú per por de rebre
s'atreveix a alçar la llebre.

Prou! ( Se'm fa pesat treballar aquesta auca. )
Prou de mascarades i de disfresses!
Pels rostolls dels meu País, las de passar el rascle,
fermo segura certitud: poc home i molt de mascle.
I putes intel·lectuals. I una ètica que s'ascla...

Mentrestant el porc s'engreixa
cec i sord a tota queixa

Josep Espunyes
De “Temps de Manobre i L'Evangeli segons Sant Lluc”
Música : Josep Espunyes i Miquel Àngel Tena

dissabte, 21 de maig del 2011

ETICA

Està clar que l'home i la dona d'a peu conserva , una ètica , sigui la que sigui. L'Home encumbrat, l'Home i la dona de la Elit Política i Econòmica No tenen Ètica , se l'han venut durant el procés d'ascenció....

dimarts, 17 de maig del 2011

Poema VI

Acostumat
a presències lleus
i al domini tens del seu redos,
a fer-se la vida
com qui no fa ni viu.
A enguixar per fora
i esquitxar per dins.
A estimar damunt d'un receptari.
Ja tan acostumat
a ser fet passar per altri,
un enemic, un motllo,
l'escultura perfecta del desastre.
Avingut a esquivar penes
a remuntar vida
després d'encongir-se
fins al límit de l'alè.
Masegant mort
fent-li amistat tantes vegades,
tantes petjades, puntades al dret d'ésser.
Tanta vergonya... tant sorprès el seu cor
cada cop que la mirada o la paraula
s'hi claven com una punxa d'esbarzer a sota l'ungla.
Fora assenyat dir-te que això no ha d'existir
només per que ell ho vol?
Li fou donat poder per exercir el perdó
i en fa bon ús  i abús.
No esperis en và,  mai resprondrà
la teva voluntat de brega...
Que en pot saber de Tu,
si mai ha estat prou Jo
com per voler-se extens.
I, amb tot; t'acull dignament.
Si per mor d'atzar hi ha tocat,
ni que de resquill fos, atansar-se a entendre't;
Ja li ha semblat prou do.
I un fosc patac de llum
li ha fet girar el cap
a mirar endins,
a buscar on és. On existeix,
d'aquesta manera orfe, inhàbil.
Que no ho veus ? ... ho veus.
Tanta és la por...
Tanta en tens Tu?...
no m'ho puc creure.



La casa prop de la via , El Turó Manacor 1993
Revisat Abril 2011

divendres, 29 d’abril del 2011

XAVIER BARÓ .... LA MÀGICA OLIVERA....o La solitut del Trobador de fons.....


-Comentar l'última entrega discogràfica del Xavier Baró- LA MÀGICA OLIVERA-; és  un repte i és perillós, com a mínim arriscat, perquè om no es un crític musical, ni ganes, encara que com a company  trobaire i de pal poètic, podria emetre qualque crítica amb una bona floritura argumental. No m'interesa gens ni criticar i desfer-me en alabances . M'interesa l'obra concreta i els seus efectes a llarg plaç. Talment un pintor acumula obra i va marcant un traç que defineix la seva evolució . En Xavier Baró a fet de la seva obra musical tot una gran paleta de colors i de "ÈPOQUES". D'ençà de molt jove a l'Institut de Lleida, on ens varem conèixer. La seva recerca ha estat incansable i constant. Del Rock progressiu, fins a Rimbaud, de la cançó desproveïda d'aliatges inútils, fins a la consecució de la fusió amb l'arrel mes fonda. L'element més important del camí iniciàtic d'aquest trobador del segle X , reencarnat als XX i XXI, és precisament el seu propi redescobriment. En el moment en que les cançons més definitòries de la identitat de les nostres terres i de la nostra gent i les seves pròpies cançons s'identifiquen absolutament i no es poden distingir; sinó que miris els crèdits de la portada del disc, en aquest moment, dic , és quan el trobador es reencarna completament i es fa poble, es lliura de tota la morralla circumstancial, i oportunista del moment històric que li ha tocat de viure i esdevé etern i universal . Connecta amb el conscient col·lectiu del país, de la gent i del temps. No és tracta de cap novetat. Als Catarlans ens ha calgut fer això durant més d'un mileni per tal de conservar el nostre destí comú, i actualment , lluny de modes, i de interessos econòmics , lluny de brillantors artificials que devaluen el cant fins a límits vergonyosos, convertint la Troba en una mena de histèrica persecució del triomf personal ,al preu de l'horterada més desficiosa i vulgar. No es pot  fer una altra cosa que agrair-li al Trobador que encar sigui prou valent per seguir a la Dama . Prou integre per plantar cara a l'amoR, sense por a la foguera. Xavier Baró va més enllà d'allò que els Orbs entenen que es cantar, reprèn l'eixarm de la nostra memòria  i la retorna al seu lloc. O fa sense dispendis tècnics, ni escarafalls "productius". Senzill , tal com és , no tal com volen que sigui,  com ho fan els qui saben que estan de pas i que quatre petjades basten perquè algúns trobin el camí..

dijous, 28 d’abril del 2011

DEMA CONCERT A CALELLA DE LA COSTA AMB XAVIER BARÓ

Demà a l'hora de sopar farem un concert "manu a manu" amb el Xavier Baró a EL PLA DELS ENCANTS, de CALELLA de la Costa , al costat de l'Estació . Farem cançons d'arrel i venerarem la "Màgica Olivera", si voleu venir podeu sopar allí mateix , unja truiteta de bolets o algun plat casola de bona qualitrat endementres ens escolteu lo cantat. I sou convitats.

dissabte, 16 d’abril del 2011

D'EL BLOG D'EN RAPHEL PHERRER

Cabrum i aristocràcia

Raphel Pherrer





Polítics amb sous vitalicis, dret a pensió amb només set anys de feina, expresidents col·locats en altes instàncies d'empresses -amb sous astronòmics-,  banquers amb immenses primes, vols en primera classe, hotels de luxe, esplèndids berenars durant algunes reunions, grans sous, viatges de franc amb excuses institucionals, regals entre institucions, primeres fileres reservades als espectacles amb assistencia d'autoritats, cotxes amb xòfer, tractament especial d' honorabilitat, tribunals especials pels qui no poden ser jutjats amb el cabrum... Això no és una aristocràcia en tota? Al diccionari trobam la definició: aristocràcia és  la classe noble d'una nació, provincia, etc, el govern exercit per aquesta classe; o classe social que sobresurt d'entre les altres per alguna raó. No vivim, doncs, dins d' una soberana aristocràcia? Ara la Telefònica, que fa poc va anunciar que deixaria al carrer 5.600 treballadors del cabrum, ha anunciat que bonificarà els alts directius amb 450 mil·lions d'euros. Això no és una puta, descarada, repugnant i cruel aristocràcia que mentre oprimeix el poble planer engreixa aquesta banda de privilegiats? El segle XVIII, a França, es va produir la revolució francesa, que passà per la guillotina els nobles, el clero i les més altes burgesies. Les causes d'aquella revolució foren la incapacitat de les classes governants per fer front als problemes de l'estat, la indecisió de la monarquía, els impostos excessius que ofegaven els camperols i l'empobriment dels treballadors, entre d'altres. Us recorda alguna cosa aquella situació? La revolució començà quan la gent va dir prou, el cabrum s'armà, sortí al carrer disposat a eliminar la immensa paparra que els xuclava la sang sense donar-los res a canvi, més que opressió i abús. Sort tenen avui dia els polítics, la capellanada d' èlit, els banquers, les monarquies europees -engreixades amb garroves daurades; sort  tenen que la gent s'hagi tornat ximple com un moixet i que s'hagi abolit la guillotina, perquè si aquests aristòcrates haguessin viscut el segle de la revolució francesa i a França ja tendrien el cap a un parell de metres del cos. Tenen molta sort aquests aristòcrates contemporanis, de moment. Però la situació és especialment preocupant perquè les grans revolucions sorgeixen de sobte, fruit de la desesperació, la fam, la desolació social, la manca d'horitzonts i de futur i això és el sentiment col·lectiu que dia a dia arrela més entre el cabrum. Famílies que perden la casa i la feina, persones que no tenen per menjar, sous que van cap avall, impostos ofegadors, abusives i generalitzades tases i una absència d'accions útils per part de la nova aristocràcia, els quals membres s'estiren la perruca a les sales de palau per temes estúpids, banals, mentre el cabrum s'ofega als carrerons de les democràcies fingides. Hi és el foc i l'olla ja bull a les totes.