Gabriel Ferrater: Cançó del gosar poder

Cançó del gosar poder

Gosa poder ser fort, i no t’aturis:
gosa poder ser vell, que si tens fills
un testament els fermarà ben curt.
Gosa poder que no t’agradi massa
d’anar testat per un món que s’espera.
Si et sobren fills, avia’ls una guerra.
Gosa poder donar feina a xarnegos.
Amb el teu sou, compraran vi prou agre
perquè en tres anys els podreixi les dents.
No et faci por: tu pren l’opi dels rics
(d’opi, te’n ve d’Escòcia i de Roma).
Gosa poder tenir enemics a sou.
Tu, vailet nou, confia en anys futurs.
Prou temps tindràs de fer-te amics virgilis
que et llegaran eneides a salvar.
Gosa poder fer-te persona augusta
quan tindràs temps. I avui, Octavi, noi,
gosa poder degollar Ciceró.
Barbat Alfons, emperador d’Espanya,
cosí d’un Sant i Savi tu mateix,
mira-t’hi bé, que en vindran de més savis
a historiar-te, i diran que ets mal rei:
els has perdut una bruta batalla
que ells han gosat poder-se-la fer seva.
Mira-t’hi bé, general, que una pàtria
gosa posar molta esperança en tu.
No gosis, no, poder perdre batalles.
Però tampoc no et cal guanyar-les totes.
Si tens napalm per sembrar camps del Nord,
gosa poder perdre guerres del Sud.

 

Gabriel Ferrater, Cançó del gosar poder. Barcelona: Edicions 62, 1979, p.147.

D'AMORS,D?ENYORS I D'ALTRES COSES MARIA ZORAIDA BURGOSC MATHEU I PREMI MÀRIUS TORRES 1971

Bonnie and Clyde
van afusellar la nit passada
per arterioscleròtics,
tots els poetes sociorrealistes
que tímidament s'amagaven encara als aparadors.
Alguns van ésser tan sols decapitats
i parlaven uns mots abans de fondre's
en la prehistòria dels seixanta.
De sobte les tarjes entraven i sortien i ballaven
per les computadores poètiques:
cinc marilyns,
quatre somnis records sadomasoquistes,
alghun Guevara ernesto che,
Machín Breton Yvonne de Carlo
i dos Fitgerald à la recherche de la jeune fille
of  Long Island.
I resultava tant punyeterament intel·ligent
que gairebé em feien oblidar
que malgrat la llunyania dels records
seguien vigents els mites
i un mon
on podia ser encara un crim
parlar evasivament de noies i d'ametllers en flor.

Maria Zoraida Burgos Matheu , "D'AMORS D'ENYORS I D'ALTRES COSES"
I Premi Màrius Torres , Esbart Màrius Torres del Sícoris Club, Lleida 1971

L'ANTON SALA-CORNADO

Segurament algú es preguntarà com és que no he parlat gens de L'Antón , ni del seu viatge , i us diré només una cosa , "ell no ha mort , és de vacances"

VELER NOCTURN

Santa nit.Plàcida nit.El sol etern ens il·lumina.

Busco les fulles de música - murtra florida? -amagades
als plecs de les veles del crit de la nit i ombrejades de sol.
Melodies eternes i noves s'enfilen als cims de la por,
de la joia i la feina. Vivim d'esperança i servei, cada dia
i cada any, com les oques del Mas de la Pau, a les eres del Cel.
Tanmateix, cada instant, ben igual, és perfecte pel so diferent
i relluca amb un ritme imprecís i subtil que no es deixa atrapar.
No he trobat les trompetes i sonen els grills i les flautes nocturnes.
Perdut al velam no conec la cangrea ni els flocs, el velatxo,
la gàbia baixa, ni l'ull dels nusos de dalt, les banderes i els corbs.
Arraulit a la cofa major miro el mar com la ma acollidora
que ens torna a la terra. I a l'alba que neix merleteja un colom.
 

AVUI CONCERT!!!

Avui a s'horabaixa n'irem a Sant Feliu (Cagada Pastroret - no era Sant f  Feliu era Molins de  Rei) amb el Músic i Pianista Xavier Palà a fer un concert que serà un tastet de tot el d'abans i el del mig i lo d'ara , que sinó es molt aborrit!! Aquesta es la segona vegada que dic que si quan abans deia que no, i encara que no les tinc totes, la veritat , veritat es que em fa molta ilusió de tornar-hi .La maquinaria només esta a mig  gas, però ja es prou per disfrutar , es tracta de passar el dia sense cansar-me. gens,  suprimint ambsolutament l'estres, i arribar al concert en condicions físiques acceptables. El demés ja corre a càrrec meu, si disfruto cantant llavors ja tot surt be . Andavant les adestrals!!! que diu lo meu amic Xavier Baró....

XXVII

Només néxer,
et sorprengué la tombarella de la gespa,
el plaer furtiu del sucre,
lladreguet de melmelada, infant.
Barrufell d'un estret cercle de sotanes
el pinso quet'inflava era per polls
i tu ja volaves ;pota coixa, ànima de càntir,
ales d'esparver.
Si més no, alguna pregunta
se't quedava a mitja llengua,
peròel teu casc d'armat
ja era el més estrafolari.
Amb una passa distinta
anaves posant fites esencials
finsque vas deixar de banda
la capacitat de comprensió dels  idòlatres.
-recorda el bany amb gris, l'inconegut,
l'ocellet picot delsdies
i la dificultosa adaptacióa l'alquimica
respiració dels gènis.
--Escriu en desacord amb els cànons,
l'anima en lava
les nits de pleniluni, amb sargantanes
i els matinms vulgars del cafè--.
Ara ja saps que timbalers com nosaltres
ressonen als clatells del homes i dones que llegeixen.
Que de vegades ens donen aliatges triomfals o una flor pansida.
I que, com a mes lluny, arribem a ser estels dormilegues a les tauletes de nit.
Completament d'acord.
També saps que ens arriba l'hora
d'abandonar les bagasses, i les caçeres.
Repetim troballes , perdem el fil dels mots
i assistim a l'ineludible retorn dels pecats establerts.
Saps que vierem allò que el cos és incapaç de viure,
que teranyines de records i vins ardent
ens diran totes les raons, però serà tard,
i que de porucs no ens lligarem a un llaç de cànem.
Si no fos que em de morir poc temps més tard d'una cirrossi,
de vells o potser d'insuficiència,
tindria recança de dir que hi prenc part en tot això
-"Com l'aigua el mar com l'óliba la nit"-
I si dubto, si me'n penedeixo,
diràs a tots que és mentida
que la por m'ha clivellat com un gel l'ànima,
o que m'he perdut.


Miquel Àngel Tena-Rúbies  La Casa prop de la via , el Turó, Manacor 1993

Aquest poema te es seu inici en una classe magistral sobre poesia que en Jordi Pàmias ens va fer un dia qualsevol a l'Institut Marius Torres de Lleida - en aquell temps anomenat "Jaime Balmes"-Como no-

Tenia uns disset anys, potser ja dibuit, i ja algun anys després, en una llarga conversa d'una tarda de poesia pintura i música a Menàrguens, amb en Joann Barceló. Li vaig acabar de donar forma . Necessitava un interlocutor i el Joann amb la seva innata saviesa poètica va encetar una conversa sobre la vanitat que pululava per les esfèriques capelletes poètiques del pàís, el traidoris-me i l'amiguis-me, dels premis i les adulacions d'anada i vinguda. Varem parlar de la passió que ambdós sentiem per la poesia. De la nostre ferma i ressoluda intenció de no deixar mai de ser qui érem, ni de fer bandera d'on érem. Moltes coses més varem dir aquella tarda , però ja no ho recordo, només tinc aquest poema que vaig rematar en arribar a casa. I que 

encara subcric amb totes les seves consequències.