XXVII

Només néxer,
et sorprengué la tombarella de la gespa,
el plaer furtiu del sucre,
lladreguet de melmelada, infant.
Barrufell d'un estret cercle de sotanes
el pinso quet'inflava era per polls
i tu ja volaves ;pota coixa, ànima de càntir,
ales d'esparver.
Si més no, alguna pregunta
se't quedava a mitja llengua,
peròel teu casc d'armat
ja era el més estrafolari.
Amb una passa distinta
anaves posant fites esencials
finsque vas deixar de banda
la capacitat de comprensió dels  idòlatres.
-recorda el bany amb gris, l'inconegut,
l'ocellet picot delsdies
i la dificultosa adaptacióa l'alquimica
respiració dels gènis.
--Escriu en desacord amb els cànons,
l'anima en lava
les nits de pleniluni, amb sargantanes
i els matinms vulgars del cafè--.
Ara ja saps que timbalers com nosaltres
ressonen als clatells del homes i dones que llegeixen.
Que de vegades ens donen aliatges triomfals o una flor pansida.
I que, com a mes lluny, arribem a ser estels dormilegues a les tauletes de nit.
Completament d'acord.
També saps que ens arriba l'hora
d'abandonar les bagasses, i les caçeres.
Repetim troballes , perdem el fil dels mots
i assistim a l'ineludible retorn dels pecats establerts.
Saps que vierem allò que el cos és incapaç de viure,
que teranyines de records i vins ardent
ens diran totes les raons, però serà tard,
i que de porucs no ens lligarem a un llaç de cànem.
Si no fos que em de morir poc temps més tard d'una cirrossi,
de vells o potser d'insuficiència,
tindria recança de dir que hi prenc part en tot això
-"Com l'aigua el mar com l'óliba la nit"-
I si dubto, si me'n penedeixo,
diràs a tots que és mentida
que la por m'ha clivellat com un gel l'ànima,
o que m'he perdut.


Miquel Àngel Tena-Rúbies  La Casa prop de la via , el Turó, Manacor 1993

Aquest poema te es seu inici en una classe magistral sobre poesia que en Jordi Pàmias ens va fer un dia qualsevol a l'Institut Marius Torres de Lleida - en aquell temps anomenat "Jaime Balmes"-Como no-

Tenia uns disset anys, potser ja dibuit, i ja algun anys després, en una llarga conversa d'una tarda de poesia pintura i música a Menàrguens, amb en Joann Barceló. Li vaig acabar de donar forma . Necessitava un interlocutor i el Joann amb la seva innata saviesa poètica va encetar una conversa sobre la vanitat que pululava per les esfèriques capelletes poètiques del pàís, el traidoris-me i l'amiguis-me, dels premis i les adulacions d'anada i vinguda. Varem parlar de la passió que ambdós sentiem per la poesia. De la nostre ferma i ressoluda intenció de no deixar mai de ser qui érem, ni de fer bandera d'on érem. Moltes coses més varem dir aquella tarda , però ja no ho recordo, només tinc aquest poema que vaig rematar en arribar a casa. I que 

encara subcric amb totes les seves consequències.

Biennnnnnnn !!! Yupyyyy Jo no he sigut mai fan de ningu, pero de la Perry si que son un fan !!!!!!!

Linda Perry may be best known as the producer and songwriter of such pop hits as “Beautiful” by Christina Aguilera, “Get the Party Started” by Pink, and “What You Waiting For” by Gwen Stefani.But Perry, 45, says that's not who she really is.
In her latest incarnation, she's a Deep Dark Robot.
Perry and Palm Desert native Tony Tornay recently formed Deep Dark Robot as Perry's first true band collaboration since the early 1990s alternative group, 4 Non Blondes. They'll launch their first tour Saturday at the Date Shed in Indio to support their debut CD, “8 Songs About A Girl,” due out March 22.
Their first single, “Won't You Be My Girl,” available online, combines both artists' punk and melodic sensibilities.
“The misconception everybody has of me is that I'm ‘Get the Party Started' and (‘Beautiful'),” Perry said in a recent phone interview with Tornay. “But I cater to the people I'm with. 4 Non Blondes was 4 Non Blondes because that was a band I was in with four other people. Linda Perry's ‘In Flight' record was me drunk and trying to figure out what the (bleep) just happened in my life. Linda Perry right now in Deep Dark Robot is me and Tony.”
Perry won't describe the romantic breakup that led her to write “8 Songs About A Girl” because she says the songs are self-explanatory. But it was inspired by Clementine Ford, actress Cybill Shepherd's daughter and Tornay's best friend.
“She actually was a muse,” Perry said, “a beautiful muse who broke my heart. ‘8 Songs About A Girl' is about one girl.”
Perry met Tornay while he and Ford were enjoying a Journey tribute band at a Los Angeles nightclub. Ford and Perry weren't dating yet and Tornay seemed to be trying to keep it that way.
“Tony was her ‘wing man' as a chaperone,” Perry said, “because Clementine thought I was going to kill her.
“I was totally being a jerk,” Tornay admitted, “but we ended up hanging out and the more we talked the more it was like, ‘Whoa! I really like you!' We were actually flying to Las Vegas for my wife's birthday and she said, ‘Hey, do you want to do this band thing?' I was like, ‘Sure!' Then we talked about it and it just sort of happened.”

segueixo escoltant al Xavier Baró i no me'n canso cosa que m'indica que el material es sincer i honest i no te trampa

   La catedral de joglaria by khlamor

TRILOGIA

D'ençà de la publicació de LA CASA PROP DE LA VIA per mor de la insistència de Miquel Àngel Riera , a dins la col·lecció el TURÓ ,germana petita, per dir-ho d'alguna manera, de Tià de Sa Real , amb dues col·leccions de poesia editades a Manacor per Miquel Àngel Riera i el seu bon amic Pere Rosselló Bover sota els auspicis monetaris de "SA NOSTRA". Allà per l'any 1993. .No havia pas volgut publicar res més , en paper. Primerament perquè jo de fet no compartia gens l'entusiasme d'en Riera per la meva poesia. Una proba n'es que tan sols un 10  o a molt allargar un 15 % dels meus escrits pretesament poètics, han acabat en cançons, ço que indica lo poc que m'enamoren. Abans posaria més fàcilment música a una prosa del Saramago, que a un poema meu. Amb els anys aquesta furibunda autocrítica s'ha anat alleugerint , potser per que ara em perdono més no tenir-ne ni puta idea i ser un autèntic putero en qüestions de poesia. Tanmateix un bon gruix d'aquestos poemes parlen d'una peripècia vital difícil d'objectivar.Fàcil de subjectivar. Massa humana ? Massa bèstia ?. Molta sang ?. Poca traça ?. De ben segur que mai he estat un poeta de fineses.  Veig ara que he viscut com un poeta. Això si , la meva vida es tot un poema, mes aviat de brotxa gorda a mig camí entre el lletrista de cançons i el deixeble de Jordi Pàmies, qui em donà i m'ensenyà el gust per l'estètica , o en Riera qui m'encomanà la saviesa del viure entre brases i foguerades. O Màrius Torres que em va capgirar l'ànima i em va fer patir com un cabró, perquè em va fer fora del mon . Jo de fet soc un budista en l'última reencarnació. Si la faig la pago d'immediat. Mario Aige, mort abans de fer els trenta, per un Post-Polio maltractat, músic, amant d'Endrix, i de Ian Dury; De fet soc jo. Qui també m'hauria volgut morir esventrat com ell per tal d'estalviar-me la incerta travessa que esdevé travessar lo desert sense ni un mínim punt de referència. Per una ironia de la sincronicitat, he arribat a platja als 58 , en un estat llastimós, però viu i encara amb ganes de follar. Podia ben be haver acabat topant amb les parets d l'Atlas i palmar de set, confirmant tot pronòstic. Però no . Ara soc més viu que als quaranta i m'emprenya que molta de la gent que sap de mi, però no massa, encara es pensi que m'he passat la vida fent surf pels Psiquiàtrics. Això no es de tot cert, als psiquiàtrics no m'hi volien, perquè jo, lo que tenia era un conflicte espiritual. A tot estirar: Filosòfic. I un postpolio sense diagnosticar desde els 15 anys i segurament d'abans.

I encara i brego i o faré la resta dels meus dies si els Deus em son propicis i no permeten que em perdi darrera les sirenes... vull dir que brego amb la questió espiritual , pas a veure amb cap religió he? no us meneu a confusions, que avui en dia us porten a l'hort  amb quatre fulletons aquestos Monoteistes dels collons que han convertit lo mon en un bany de sang....

LLIBRE DE MÀRIO . REEDICIO REVISADA