dissabte, 1 de maig del 2010

TANT PROTESTAR ! I BUSCAR RAONS, PER ACABAR ESSENT UN - G14 -



AIXÓS
....



SOC UN:

!!!G14!!!




Síndrome Post-Polio, clasificado bajo el código G14 de la ICD-10.



Para los pacientes que padecemos el Síndrome post poliomielitis “SPP”, es fundamental que este, sea reconocido como una entidad nosológica y que se disponga de una clasificación especifica en el CIE 10 para la aplicabilidad de la ayuda legal y social.

Este reconocimiento representa un significativo avance. Precisábamos de una solida base para fomentar nuestras demandas, esta Clasificación Internacional es primordial para esclarecer y facilita unos reconocimientos que hasta ahora resultaban dudosos o en muchos de los casos nos eran negados por una incoherente interpretación.

Antes de llegar a este acontecimiento se ha recorrido un largo trayecto, debemos sentirnos agradecidos ante las personas y entidades que gracias a su esfuerzo lo han hecho posible.



El síndrome post-polio reconocida por el Parlamento Europeo. (Texto traducido del ingles)

En la revista The Lancet (1/1/04) Xavier Bosch informó: Los representantes de los pacientes con el síndrome post-polio (PPS) se reunieron el 12 de noviembre [de 2003] en el Parlamento Europeo en Bruselas, en atención a los trastornos entre los profesionales de la salud y los responsables políticos. En la reunión, que fue apoyada por 20 miembros del Parlamento Europeo PPS, las organizaciones acordaron la creación de la Unión Europea de la poliomielitis con el fin de obtener el reconocimiento y la financiación por parte del la comisión del Parlamento Europeo. Se estiman 250.000 pacientes con SPP en Europa y 20 millones en todo el mundo.... Aunque la OMS declaró en junio de que Europa está libre de la poliomielitis, "la otra cara de la moneda es que hay muy pocos profesionales de la salud en práctica de hoy, que hayan visto algún caso de poliomielitis aguda "dice Bijttebier [presidente de la organización belga SPP]. Jim Costello, presidente del grupo de SPP irlandés, el único país de la UE donde las asociaciones SPP reciben fondos públicos, expone: "Nuestra misión, es crear conciencia y proporcionar información relativa al SPP entre los sobrevivientes y el resto de la profesión médica". [BOSCH, 2004].

En la reunión que se realizo en Japón el año 2005, Brasil presento una propuesta de cambio.

La insistente actuación de la Asociación Post-Polio de Brasil y los profesionales de este país, apoyados por las asociaciones europeas que en el año 2003 crearon la “Unión Europea de Poliomielitis, aportaron un gran progreso internacional a todos los afectados, al constatar que el SPP es una evolución de la situación clínica irreversible e incurable, en relación con la disfunción progresiva de las unidades motoras, que no puede ni debe ser clasificado como secuelas de poliomielitis.



Desarrollo de la propuesta

Tokio (Japón) del 16 al 22 de Octubre del 2005
OMS-FIC Reunión de Trabajo B. 6-5
Hojas de trabajo del URC con las recomendaciones para la actualización del CIE 10

Actualiza el comité de referencia

Submisiones del URC 2005 conclusiones V2

Referencia del URC No: 0313 Propuesta por: Brasil.

Tipo de propuesta: Mayor.

Propuesta de actualización: La de crear un nuevo código para el Síndrome post polio (SPP).

G 14 Síndrome Post polio (SPP)

1. Justificación:

1.1 Definición

El SPP es un desorden neurológico caracterizado por una nueva o recurrente debilidad muscular y/o fatiga muscular anormal en individuos que padecieron de poliomielitis aguda, muchos años atrás (DALAKAS, 1995).

Aunque esta agravación sea un efecto tardío de la poliomielitis, está, más bien como una entidad nosológica definida, que creemos no puede ser identificado como una secuela, ya que se caracteriza como una enfermedad que evoluciona etiológica y fisiopatologicamente de manera diferente comparada con la enfermedad primaria.

El SPP se clasifica como una enfermedad de neurona motora debido a su histología y al cuadro clínico relacionados íntimamente con las neuronas motoras inferiores. (DALAKAS, 1995).

1.2 Factores de riesgo.

Los factores de riesgo para desarrollar el SPP aun no están claros, y por consiguiente se están aclarando. Basados en repetidas observaciones e informes epidemiológicos, sin embargo, los siguientes factores parecen estar asociados previamente al inicio del SPP: [1] Los nuevos síntomas aparecen primero, podrían ser antes que nada en los miembros previamente dañados o en los pacientes con una parálisis más severa; [2] Problemas previos bulbares en pacientes con dificultades respiratorias con perdida de la fuerza muscular de origen bulbar que afecten a la musculatura respiratoria; y [3] los síntomas que aparecen previamente en los pacientes que tuvieron poliomielitis aguda en una edad avanzada.

1.3 Fisiopatología

Jubelt et al en 1999 dirigió un estudio para demostrar la existencia 9 teorías que explican la fisiopatología del SPP, sin embargo las mejor recibidas son las de la “súper instrucción” formuladas inicialmente por Charcot en 1875, complementadas y probadas por estudios electrofisiológicos por Dalakas en 1995.

En la infección aguda de poliomielitis, el virus daña las células de las astas anteriores medulares, total o parcialmente, con denervación de algunas unidades motoras, por la plasticidad neuronal ocurre una restauración de las fibras desnervadas aunque esto depende del número de neuronas preservadas después del periodo de recuperación, entonces el paciente va a un periodo de estado latente al que se llama también meseta de estabilidad. Según la teoría de “súper instrucción” treinta o cuarenta años después de la enfermedad aguda por un aumento en la demanda metabólica de las unidades motoras gigantes que se formaron debido a la recuperación neuronal, se inicia un deterioro de neuronal motriz, principalmente en las porciones proximales axonales, trayendo una nueva denervación, debilidad y atrofia muscular.

1.4 Aspectos clínicos

Los signos y síntomas del SPP incluyen una combinación de síntomas esqueléticos y musculares de la Atrofia Muscular Progresiva Postpoliomielitis [AMPP] [DALAKAS, 1995].

Los síntomas clasificados como más frecuentes incluyen: nueva debilidad muscular, nueva atrofia muscular con o sin la presencia de dolor muscular o articular. Hay evidencias de otros síntomas, aunque menos frecuentes: la debilidad muscular de origen bulbar, la intolerancia al frío, mialgias, fasciculaciones, nueva dificultad para respirar y la apnea del sueño.

En la investigación desarrollada por la UNIFESP/EPM hemos corroborado la presencia de otras formas de ocurrencias clínicas que incluyen trastornos del sueño, aumento de peso corporal, trastornos de memoria, mareos, sincope y dolor de cabeza matutino relacionado a los trastornos del sueño. Estudios hechos en diversas poblaciones muestran los mismos porcentajes en sus características como única variación. Otro factor importante es la duración del intervalo entre la enfermedad aguda y el comienzo de los síntomas del SPP es un factor determinante con la tasa de incidencia más alta entre los treinta y cuarenta años.

1.5 Incidencia y prevalencia

Esto puede variar según la definición del SPP, los criterios diagnósticos usados y en que tipo de población se emprendió la investigación.



Brasil: En estudios hechos en el departamento de enfermedades neuromusculares de la Escuela Paulista de Medicina de la UNIFESP se encontraron respectivamente 68% y 77.2% de incidentes entre los pacientes que fueron consultados [OLIVEIRA, 2002; QUADROS, 2004].



Japón: En un estudio hecho en el departamento de recuperación del Hospital Cosmos en la ciudad de Usuki, condado de Ohita, se encontró 85% de incidentes y una frecuencia de SPP en Kitakyushu de 18 casos por 100,000 habitantes [TAKEMURA, 2004].



Noruega: Un estudio de 1994 fue hecho por informes médicos nacionales y de situaciones sociales y sumaron 2392 casos de victimas de poliomielitis, muchos de los cuales están registrados en (la asociación nacional de victimas de poliomielitis) en Noruega con una frecuencia de 85% de SPP [GRELH, 1996].



Alemania: Un estudio encontró evidencia en 68.07% de SPP en los pacientes. [TIENVOLL, 1997].

Nueva Zelanda: Una perdida de la fuerza muscular se relacionó en un 47% y se estima que quizá entre 3000 y 5000 sobrevivientes de la poliomielitis en Nueva Zelanda pueden estar sufriendo del SPP. [CHETWYND, 1993].



Australia: Se estima que por lo menos entre 20,000 a 40,000 personas sufrieron de poliomielitis paralítica entre 1930 y 1988.



Escocia: Un estudio hecho en Edimburgo encontró 67% de SPP. [PENTLAND, 1999].

Dinamarca: Se encontró 54% de SPP. [LONNBERG, 1992].



Suecia: En una investigación se encontró el 18.6% [AHLSTROM, 1993].



Canadá: Se estima que existen 66,000 sobrevivientes y de estos, dos tercios tienen o desarrollaran SPP [URIDKA, 1997].



Reino Unido: Se informaron 74,280 casos y la incidencia que se encontró fue 77% [BRUNO, 1997].



Europa: Hay casi 250,000 casos pacientes con SPP en Europa y 20,000.000 alrededor del mundo [BOSCH, 2004].



2 Consideraciones finales

Se considera que el SPP es de una evolución clínica irreversible e incurable relacionada a la disfunción progresiva de de las unidades motoras, no puede y no debe de ser clasificada como una secuela de la poliomielitis. Las Secuelas (ver tesauro/diccionario). En CIE 10 la situación de la poliomielitis se contempla en los códigos. A-80, A-80.0, A-80.1, A-80.2, A-80-3. A-80.4, A-80.9 y B-91, de esta manera no es posible clasificar al SPP como una entidad nosológica definida en estas categorías.

En noviembre del 2003, un grupo de asociaciones de SPP en Europa y veinte miembros del Parlamento Europeo se reunieron y acordaron crear la Unión Europea de personas con poliomielitis con la meta de obtener los fondos y el reconocimiento del Parlamento Europeo [BOSCH, 2004].

Es fundamental para los pacientes con el Síndrome Post poliomielitis que sea reconocido como una entidad nosológica que debe tener una clasificación especifica en el CIE 10 debido a la aplicabilidad de la ayuda legal y social.



3 Referencias

Bosch B. Post-polio syndrome recognized by European Parliament. The Lancet Neurology. Vol. 3. Jan 2004.

Bruno, LR, A letter to a polio survivor. Kessler institute for rehabilitation inc. 1997.

Chetwynd J, Botting C, Hogan D. Postpolio syndrome in New Zealand: a survey of 700 polio survivors. N Z Med J. 1993 Sep 22;106(964):406 –8.

Dalakas MC. The Post-Polio Syndrome As an Evolved Cilinical Entity. In: The Post-Polio Syndrome: Advances in the Pathogenesis and Treatment, Annals of the New York Academy of Sciences; 68-80; 1995.

Farbu E, Rekand T, Gilhus NE. Post-polio syndrome and total health status in a prospective hospital study. Eur J Neurol. 2003 Jul;10 (4):407-13.

Grehl O, Muller-Naendrup C, Jenni W. Postpolio syndrome: retrospective study in a former polio clinic Schweiz Rundsch Med Prax. 1996 Jan 3;85 (1-2):14-20.

Jubelt B; Drucker J. Poliomyelitis and the Post-Polio Syndrome. Reprinted from Motor Disorders edited by David S. Younger. Lippincott Williams & Wilkins, Philadelphia, Cap. 34; 1999.

Oliveira, ASB. Síndrome Pós-Poliomielite: Aspectos Neurológicos. Rev Neurociências 10(1): 31-34; 2002.

Oliveira, ASB; Quadros, AAJ; Conde, MTRP. Documento Técnico da Síndrome Pós-Poliomielite; 2004. (Material não publicado).

Quadros, AAJ. Síndrome Pos-poliomielite (SPP): Uma nova doença velha. Tese de mestrado UNIFESP/EPM. 2004 (Material não publicado)

Ramlow J, Alexander M, LaPorte R, Kaufmann C, Kuller L. Epidemiology of the post-polio syndrome. Am J Epidemiol. 1992 Oct 1; 136 (7):769-86.

Takemura J, Saeki S, Hachisuka K, Aritome K. Prevalence of post-polio syndrome based on a cross-sectional survey in Kitakyushu,Japan. J Rehabil Med. 2004 Jan;36 (1):1-3.

Tjensvoll AB, Gilhus NE. The post-poliomyelitis syndrome--a real complication. A poliomyelitis material from the Haukeland hospital

Tidsskr Nor Laegeforen. 1997 Feb 10; 117(4):510-3.

Uriadka C. Physiotherapy management of the late effects of polio. Post-polio clinic, West Park Hospital, Toronto, Ontario, Canada, 1997.


Nuevo código CIE-10

El pasado mes de febrero de 2009, y como consecuencia de la reunión anual del Comité de Revisión y Actualización de la Organización Mundial de la Salud, que tuvo lugar en Delhi, durante el mes de octubre de 2008, la Clasificación Internacional de Enfermedades, en su versión 10 (ICD-10), ha adjudicado un lugar especial al Síndrome Post-Polio (SPP), clasificándolo bajo el código “G14”, y excluyéndolo del código B91 (Secuelas de poliomielitis), en el que antes ese organismo lo consideraba englobado. Pasando a formar parte de las Enfermedades del sistema nervioso central.

Heading and add category G14) (URC:1116)

G14 Postpolio myelitic syndrome

Excludes: sequelae of poliomyelitis (B91)

http://www.who. int/classificati ons/icd/Official WHOUpdatesCombin ed1996-2008VOLUM E1.pdf

http://www.cihi. ca/cihiweb/ en/downloads/ ICD-10-CA_ Vol1_2009. pdf



Canadá se anticipa

Canadá ha integrado ya dicho código en la décima revisión (2009) de su "International Statistical Classification of Diseases and Related Health Problems".

España se prepara para el cambio

LA AGENCIA DE CALIDAD DEL SISTEMA NACIONAL DE SALUD Instituto de Información Sanitaria, presenta el:

PROGRAMA PRELIMINAR "JORNADA TECNICA SOBRE CIE10" ORGANIZACION: Instituto de Información Sanitaria. MS y PS FECHAS DE REALIZACIÓN:

15 de septiembre y 16 de septiembre de 2009 (idéntico programa en cada jornada)

HORAS LECTIVAS: 5 horas. MATRÍCULA: Gratuita. HORARIO: 9.00 a 14.30 PLAZAS: 160 en cada jornada. FECHA DE INSCRIPCIÓN: hasta el 5 de septiembre de 2009

HORAS LECTIVAS: 5 horas. MATRÍCULA: Gratuita. HORARIO: 9.00 a 14.30 PLAZAS: 160 en cada jornada. FECHA DE INSCRIPCIÓN: hasta el 5 de septiembre de 2009

PRESENTACIÓN Y OBJETIVOS: Hacer una presentación del uso de 10ª Revisión de la Clasificación Internacional de Enfermedades que permita evidenciar las mejoras introducidas por dicha clasificación en cuanto al resultado de la codificación de la morbilidad hospitalaria atendida. Además se pretende poner de manifiesto las necesidades formativas y de herramientas que se precisarán para abordar el proyecto de implantación de dicha clasificación para codificación clínica en nuestro medio. (Objetivos específicos) 1. Descripción de las características fundamentales y diferenciales de la CIE10 con respecto a la CIE9. 2. Exposición de dos experiencias de implantación de CIE10. 3. Presentación de la gestión de la formación de codificadores así como del desarrollo de herramientas para la codificación.

PROGRAMA (estructura y contenidos): 1. INTRODUCCION CONCEPTUAL: Diferencias y mejoras CIE10MC vs CIE9MC para clasificación de diagnósticos. 2. EXPERIENCIA IRLANDESA: Proceso de implantación de la CIE10 en codificación clínica. Herramientas desarrolladas para la formación y de ayuda a la codificación 3. EXPERIENCIA CANADIENSE: Proceso de implantación de la CIE10. Descripción del ICD10-PCS para clasificación de procedimientos. PERFIL Y REQUISITOS DE LOS PARTICIPANTES: --

Miembros de los grupos de trabajo de Sistemas de Información de Atención Primaria y Especializada del Sistema Nacional de Salud. Personal sanitario de los servicios de documentación clínica y responsables de sistemas de información asistencial.

Jornada Técnica CIE 10 Madrid, 15 de septiembre de 2009

Aula Pitaluga de la Escuela Nacional de Sanidad

Sinesio Delgado 8

28029 MADRID



Información general

A partir de enero 2010, o cuando España asuma los cambios, es obligatorio para todos los miembros de la Organización mundial de la salud, la aplicación de los nuevos códigos. El nuevo código, es decir el CIE-10 cataloga todas las enfermedades reconocidas.

Las jornadas técnico formativas están dirigidas a las aéreas de atención primaria y los servicios de gestión de la red sanitaria.

El síndrome postpolio tendrá el código G14, a partir del cual permitirá realizar estudios epidemiológicos y censos estadísticos.


Es una recopilación de información efectuada por APPCAT (Associats de Polio i Postpolio de Catalunya)

DUES CANÇONS EDITADES EN UN DISC

ALEGREMO'N , ALEGREM'ON - CANTADA AMB EN PERE SALAS QUE EN VA FER UN ARRANJAMENT PER A GUITARRA , MANDOLA I GUITARRA PORTUGUESA

CANCÓ DE PANDERO "SATÍRICA DE CABALLERS" LLETRA RECOPILADA PER MIQUEL ÀNGEL TENA , I MÚSICA EXTRETA DE L'ARXIU SONOR SISTAC-FARRENY

dijous, 29 d’abril del 2010

Un va dir que jo només havia fet un disc i mig... tot un Expert...


Perquè no faig més discos? Perquè no gravo els materials que composo

i els poso al mercat?


1ª Perquè de fa molts anys em vaig adonar que el negoci del disc és només per als editors .

2ª Perquè de fa molt de temps, vaig comprovar que fer un disc és un assumpte purament mercantil. No té rés a veure amb la llibertat de crear , és un format -i no solament pel soport- caducat, una limitació i una obligació en el temps dels materials creatius, una submissió a les normes del mercat, als productors , arranjadors, tècnics, i altra fauna que pul·lula pels estudis de gravació, apoderant-se d'allò que no és seu i robant-te les idees, per a fer-les seves i sortir a la foto. Per tal d'amossegar-te una part dels drets. Es una comèdia en la que ja no participo.

3ª Per que un disc es “un producte”, que no és tractat com una obra d'art, és una mercaderia que ; es ven-bingo!!- o no es ven,-merda!! que és publicita per un preu i que és bàsicament un objecte de negoci. M'erro, era. Ja no és. Ara només és un recurs promocional i encara...

4ª Per que no em dona la gana de sotmetre la meva obra a una publicació periòdica que m'exigeix una despesa econòmica que alimenta interesos que no son els meus i que no recuperaré mai.

5ª Per que, un pintor, un escriptor, escriuen, pinten lliurement -si volen- i quan volen o quan poden i ningú els demana comptes si deixen els manuscrits al calaix. o els quadres a l'estudi. Doncs jo també hi tinc dret, i més quan el mercat rebutja la meva obra sistemàticament, per una qüestió de política cultural. Perque jo faig cultura i no musica d'entreteniment. Ni música ambiental per amanir sopars...Jo no faig discos :faig projectes, que no tenen perqué acabar en un disc. Si vols vas a un concert. Pagues i el veus i el sents i si vols el graves i te l'endus a casa. Per que hauràs pagat un Cannon en comprar la gravadora per a gravar, no?. I si tens por i vols, et firmo el permís per que puguis gravar el concert. Cap problema col·lega. A mi m'han de pagar els de L'ESGAE- Hep!! si venen a fer la fulla, i alego de quedar-se la comissió, els va be de tornar-me los meus calers. Per que no van venir a Lleida ? on es van cantar cançons meves durant dues hores i picu? si van a les peluqueries, a extorsinar amb mala folla, com és que no van venir a cobrar, dels patrocinadors de l'acte, L'ajuntament, l'Arnau, l'Imac, La Generalitat etc, etc? i alego em pagaven els drets a mi?. Mai els entendré aquestos tios.


6ª Per que com diu en Brian Eno: el disc està acabat de fa temps i només és “grassa de bal·lena”, que vol dir que el soport de la música ha deixat de ser un condicionant per a la seva distribució. La cançó, avui en dia, ja no està sotmesa una durada de tres minuts per que a la radio la puguin punxar, a canvi d'uns diners. - Gran i corrupte i acabat negoci aquest també-. Ni té perquè tenir cap duració predeterminada. Ni té perquè tenir cap mena de suport físic standart. Les coses han canviat i ja funcionen d'una altra manera . Possiblement ara sí que m'interessi publicar la meva feina, amb el control absolut.

7ª I per que sí que els gravo els materials que faig: tal com em van sortint. Sense productors: perquè les mones, quan son de seda, ja no les cal vestir, estan prou be nues. I ja soc prou gran, jo solet , per a vestirles, si son massa descaradament boniques i els fa vergonya nar nuetes.

8ª I perquè tinc un web, on podreu anar sentint o descarregant, totes les meves cançons, i el meus projectes. Si pagueu el que valen. Faltaria més que al damunt de cantar gratis tota la vida, ara regalés les cançons !! massa que n'heu sentit en aquest blog.- Quatre Llibres de poemes i unes vint cançons- Gratis... Gratis del tot... Un disc i mig ? Apa-fes-t'ho mirar, Expert. Per que, he editat 4 discs ;un EP que mai sentiràs , per que fou prohibit d'ençà que el vaig gravar i segrestat abans de sortir de fàbrica (Tu encara debies pixar als bolquers, llavors), un LP amb deu cançons i un altre LP amb set cançons ( saps que és, la economia musical?) doncs es no fer-se pesat donant-li el tomb al mateix tema per que enganxi aviat i sembli quelcom que no és... hauries d'haver captat que fer això, era, trair un poeta tant musicalment definit i tan espiritualment important.- I que es tractava del primer homenatge monogràfic que és feia desde l'optica del Leader clàssic, que era la que "Ell" que també era músic i compositor, practicava- no fou una competició... fou una unió d'esforços creatius en la mateixa direcció. No vas notar que la carpeta duia les dues bosses obertes?-Per que algun mamon de la Generalitat no va voler posar-hi el cinqué milió de pesetes, dels quatre que va costar. I que vaig pagar JO- menys cent mil peles que l'Ajuntament de Lleida hi va posar, per que no fos dit. Algún dia- a no tardar-. Potser et deixaré sentir tot lo que no hi va cabre en un sol vinil. Si et disculpes, per ser tan capciós. A! . I un CD.-Un dels més importants CDs de la Música Tradicional Catalana (Revista FolK- Enderrock, díxit).- A part de les cançons editades als discos recopilatoris dels Tradicionàrius en que he participat i que potser ja en farien unaltre. A més d'unes quantes obres de teatre escrites i musicades per mi, i musiques d'encàrrec pels Pastorest d'en Pitarra i altres foteses i un munt gingels publicitaris per radios i TV locals, fets amb "materials de derribo" i que de fet m'han donat més calers que totes les cançonetes catalanes juntes... Tu t'hi entens molt en això de la Cançó Catalana... deu ser una obssesió. Però jo no sé, ni que collons és això...com no sigui aquell ofici del que en vivien tres i n'hi havia quaranta que és fotien de gana...- Jo, saps? Com l'Ovidi, que es va passar més de deu anys sense gravar. Per que no li va donar la gana de ser collat .-(ni mamar un sol dit)-. No he publicat gran cosa, és veritat, però si prou, com per entendre la jugada i deixar de fer lo prèssec. I tot això sense parlar de la meva salut, que de fa molts anys no m'ajuda gaire, gens. Potser n'estàs content i tot d'això. Així no faig la competència als que et llepen lo cul tothora. Expert!!

PD. Amb l'estri de la foto us podeu grabar els directes amb stereo i a 24-96 ;qualitat si, qualitat. Professional d'estudi.I ara n'han tret un que de pas et graves el video i tot!!!

dijous, 22 d’abril del 2010

GOITA LA CANALLA DE BALAGUER COM S'ENRROLLEN!!!

EL FILL DEL MESTRE AMB XAVI ABREGO A LA GIBSON JUMBO I MERITXELL GENE I XAVIER BARÓ ALS COROS

CANTEN "AL TURÓ DE CADA VILA" DE JOANN BARCELÓ I CULLERÉS "POETA DE MENARGUENS" , QUE TAMBÉ FOU FILL DEL MESTRE... PINTOR I ESCRIPTOR

AL CAFE DEL TEATRE DE L'ESCORXADOR EL 21 DE MARÇ

Es curiós com volen les cançons, de cop els escolanets del secà de Menargens, han anat a parar a Tulsa,i de rebot, via la Gibson Jumbo d'en Xopeitia, a Almacelles que de per cas ja és prou lluny. A mi no s'hem veu, però em queien les babes com a un padrí davant dels nets... Je Je ! no tot fou sembrar en terra forra !! BARÓ, no tot fou pas que estèssim bojos... Je je, Ingenuu... em va dir lo bufat del Moll... Que en sabie ell de com cantàvem a la vora del Segre o del Canal de la franja dels Nogueres ? Estic orgullós de vatros; Xavier Baró, fill del Mestre, Meritxell Jene Lo Pardal, Mr. Jons, Emilia Rovira, David Esterri...etc, etc, etc..i També del Turnez i del Sesé , que planteu cara tal com sou a la crosta pedant i petulant- de pet de cloaca- de Barcelona. On mai s'hi ha granat ni un puny de blat!!! On nómés posen el Preu i l'Etiqueta de les coses...


Download:
FLVMP43GP

dilluns, 19 d’abril del 2010

Amb en Manel Montañés i en Quino de la Cuesta a Bellpuig.

Foto: Carles Montañés

Amb en Manel Montañés varem fer deu ni dó de concerts per Lleida i fins a Barcelona que actuàrem als Quatre Gats fent un repertori combinat de les Cançons Benignes i altres coses. En aquells temps manco menys el Manel va fer una cançó preciosa sobre un poema de Màrius Torres "Les filles del General". No sé ben be quan la varem grabar a l'estudi d'en Santi Picó a Barcelona pero forem en Manel , en David i en Pau amb el tècnic lo "Manu"quins fèrem la "cosa"
Recordo be que abans de marxar de l'estudi li vaig dir al Manu , "posa-hi un pel més de rever a la veu" vaig dir un pel però fou un quintà . Ara s'ahuria de tornar a mesclar per a treure l'excés de ressonancies però dubto que el multipista ressisteixi el pas pels capçals sense deixar-los plens de pasta marró... aixi fou el resultat

dimecres, 24 de març del 2010

Me vàreu fer una caricia al cor... . Gràcies. Moltes gràcies. Amics.


Amb en Pere Salas, Guitarrista i mag dels
instruments de Pua, la Mandola, la guitarra
portugesa, i tota mena de llauds... varem cantar
La Bepa i Darreracasa, no varem assajar res
desde el 2001 quan ell era el suport músical de la
Cia. Ponentina de Cançons de Pagesia, encara conservem
les complicitats . Gràcies per venir Pere. Ets un bon amic,
ets una bona persona. Tanta feina... Tanta feinada!!




He deixat passar uns dies abans de posar alguna cosa al blog , després d'els fets del Diumenge a Lleida, he esperat a veure que en surava de tot allò; i he arribat a una conclusió: tinc i mantindré sempre un sentiment net i clar, sense reserves, de gratitud. I, decididament, crec que he passat pàgina d'una època de la meva vida que no fou pas estèril, malgrat totes les dificultats. Ara per ara no puc tornar als escenaris, ni em deixarien pas fer-ho els qui m'estimen d'a prop i saben realment com estic, -per cert no tan gagà com va expressar el metge que parlava en abstracte i generalitzava adjudicant-me la situació límit a la que podem arribar els que patim post-polio i fatiga Crónica-. Però si que puc anar gravant, piano a piano, els materials que tinc pendents, que ja van sent molts i variats. En això estem, a dia d'avui, doncs.-
Ara us passo una traducció al català d'un poema narratiu que va escriure per a l'ocasió el Neuro-psicòleg, Dr. Francisco Javier Garcia Quintana. Ell, abans de començar l'acte, es va inhibir, i jo no vaig insistir gaire per a no fer-li un lleig, degué pensar que no calia que sortís a parlar, havent-hi tants oradors i cantants com van sortir. A mi m'hauria fet content, però el Francisco Xavier, per cert, Lleidatà d'adopció i de vida, tot i ser una ànima Cantàbrica, té un punt de timidesa o potser de prudència i va preferir mantenir-se anònim. Després, en acomiadar-mos, em va passar uns fulls on havia escrit un esborrany del que pensava dir, si finalment decidia, o calia, sortir a parlar. Aquest home afable i empàtic, com pocs n'he conegut en el seu ofici i en la selva humana, fa uns anys em va fer un test per mesurar els meus problemes amb la memòria immediata, diferida i d'el treball, a més de la meva fatigabiliat mental i molts altres paràmetres, que va durar més de cinc hores. A partir de la seva exploració, vaig descobrir força coses sobre mi mateix i en vaig confirmar altres que ja intuïa.-per exemple que soc un superdotat amb un CI verbal de 142 i segons la carme Rossanas, un percentil de 98/ 99. Je je!! (-... Tu em feies callar, només d'obrir la boca;/ però jo tenia raó. Així que tu,/ quedat la raó si tant la vols, /que jo em quedaré la convicció i la pau...-) això em fa molta gràcia i no paro de proclamar-ho als quatre vents!!-hauria de ser més discret- sempre he tingut complexe de tontet, de lent... quan a un li repeteixen una lletania tota la vida doncs..."Som Lent..." jo.. Vés que hi farém, no?.Cadascú adopta el rol que li adjudiquen i compleix amb el mandat. Desde aquesta perspectiva he estat un tonto perfecte. I un bon fill, complidor i eficaç fins al detall.
En Francisco Javier em va ajudar a comprendre els meus mecanismes mentals i a acceptar la meva incapacitat en l'atenció, la memòria i el càlcul, és a dir la premeditació, la panificació de la jugada... en la mida exacta. Real. Cosa que em va alliberar definitivament del corcó de la culpa. Com canta la meva idolatrada Linda Perry, ex lider de "4 Non Blondes" a "Wats Up" "...només soc una mica peculiar--". Per això i moltes altres coses que ara no és hora d'explicar, li estic també molt agraït i el considero un bon amic i una magnífica persona, a part d'un poeta, perquè ell, el meu amic, que sovint pinta quadres sorprenents, que penja sense marc a les parets de la seva austera consulta, també és un Poeta.

-La cosa va anar aixines. Rebobinem, doncs. Tal com hauria d'haver passat: Ara, després de que tots els meus, parents, fills, germans, nebots, cosins i amics de tota la vida quedessin "estupefactes", garratibats, i preocupats davant de la melodramàtica exposició de conceptes, sense nexes d'unió gramatical, que els fessin entenedors, i des d'on un metge, m'atribuïa els símptomes més extrems de la Fatiga Crònica, i em declarava dement, incapaç de seguir ni mantenir una conversa, a part de dir que passava gana!? i que havia estat acusat de ser poc més o menys que un picota o un traficant... que es el que vol dir "haber sido acusado de haber tenido problemas con las drogas"en Carles Maria Sanuy, també "estupefacte" i Mestre de Cerimònies del acte d'homenatge que tan generosament va promoure i se'm lliurava per ser només qui soc , -un Poeta que canta -, us presentava a en Javier Garcia Quintana, Neuro-psicòleg i especialista en les complicacions cognitives de la Fatiga. Ja he dit; "tal com hauria d'haver passat"oi?:
Puja a l'escenari, respira a fons, ell, home de considerable corpulència, i amb cara de bonàs, és situa al davant del micro, li dona uns copets i el bufa, tal com fan tots els que no saben que és un micro, que per cert li queda una mica baix, per sota de la barbeta i comença a parlar :
(-endementres, un pipa ràpid i discret, li situa el micro a l'altura correcta i fot el camp mig ajupit-): Vet-en-ací el seu poètic discurs:

"-M'han demanat que com a psicòleg,
especialitzat en les malalties que cursen amb fatiga,
els parli de les memòries i de les alteracions de la memòria
en les Síndromes de Fatiga Crònica i de Post-Polio.
Hem de començar per explicar que és la memòria:
La memòria és una forma de construcció racional
de la nostra conducta; ens permet inserir els succesos
en un relat vivencial, en una matriu significativa, que dongui sentit,
orienti i expliqui el nostre comportament.
Dit això ...
La malaltia, sovint desorganitza la nostra memòria,
enreda la madeixa dels esdeveniments;
ens tanca i ens fa perdre en el laberint dels pensaments.
Llavors, els impulsos desordenats
de les onades del succeir,
esborren les nostres petjades
de la platja de la vida.
Es perd la noció del nostre pas per l'illa...
i l'oblit, tan sols de vegades,
deixa com una vaga sensació difusa
de petjades esborrades en la sorra,
de quelcom que va passar.
Però ja no podem saber ni on ni quan.
Tanmateix existeixen, ocorreixen fets
i formes de vida, éssers d'un mon pretèrit
que és resisteixen a extingir-se,
s'aferren fins a les pedres
en un esforç quasi excessiu, fora de mida.
I suporten amb serenor
l'embat furiós del mar brau... dels fets adversos.
Perquè estan arrelats a formes emotives
compromeses amb les persones i les seves necessitats.
Son l'expressió d'emocions genèriques universals
que floreixen i esdevenen essencials
en l'esperit dels Pobles i el sentir de la gent.
Alguns, però, tan sols alguns individus,
dotats d'una sensibilitat exquisida,
capten aquestes pulsions de l'ànima de l'univers
i les transformen en art, en música i poesia;
per que tots puguem gaudir de la seva bellesa.
Miquel Àngel Tena, sens dubte és un d'ells.

Fa anys que puc presumir de ser el seu amic,
pocs encara, pel que m'hauria agradat gaudir d'aquest privilegi.

Com a professional, m' he de limitar a parlar
dels aspectes psicològics implicats en ambdós quadres clínics:
la Fatiga Crònica i la Síndrome Post-polio.
De com aquestos no solament han condicionat i condicionen
la seva vida d'artista, sinó també de com comprometen
completament les seves energies,
l'expropien de qualsevol possibilitat
de portar a fi de be una vida laboral normal,
i fins i tot impossibiliten, en gran part,
els aspectes més senzills de la seva vida cotidiana.

Perdoneu-me, però si només, em limités a això,
malgrat fora important el que us narrés;
adoptaria, fent-ho, el rol de cronista d'una derrota.
El meu sentit de la sinceritat, però, m'obliga
a actuar d'una altra manera.

Jo no puc fer això perquè el Miquel Àngel
que jo conec, malgrat totes les seves debilitats,
de les seves nits tristes, dels fantasmes de les seves pors,
dels dubtes d'ell mateix, de les seves caigudes..
és un lluitador infatigable i un rapsoda de la vida
que armat només amb una guitarra enfronta
les dures batalles de cada dia i va deixant
constància del seu esforç,
assajant amb la seva música noves formes
de viure la vida, ampliant l'horitzó dels nostres sentiments
i comprometent-se encara un poc més, i a un alt preu,
amb la seva gent i la seva terra: CATALUNYA.

Aquest es el testimoni que jo, no sols com amic,
sinó també com a psicòleg i com a ex ciutadà
d'aquesta noble CIUTAT LLUNYANA i de les TERRES DE PONENT
em sento obligat a donar; per que vull, i, exigeixo també
que condeixi com a exemple.-"

LLEIDA 21 de març de 2.010
Francisco Javier Garcia Quintana
Neuro-Psicóleg de la Unitat de Fatiga Crònica de la Clínica Delfos


Com que ara ja està aclarida la mena de demència que pateixo i com que la majoria de vosaltres, amics estimats de Lleida: Cascales, Echauz, Andrés, Xerric, Pàmias, Tonet Rufié, Miquel Sancho, Eugeni Casanova, Espunyes, Beetowen, Montañes, Baró, Chopeitia, en Trilla, el finíssim poeta, Antonio Collado, que pinta que pintarás, i al Galiano que era un tros de pà i la Carme Durich la filla del Casteller i la Carme Farré de Borges. El Lluís i el Pau, els meus fills, que feien cara d'espantats, com si els anèssin a executar. Lo Ferran Garcia Mallol, que dibuixa cançons, i la Núria Isanda, que passa de la fatiga i torna a treballar, lo Quico, la Froogguii d'Albatarri, lo Pau Gabarrella, L'Èmil de Nantes, que m'en deu dues, per lu menus, però ja se les pot quedar ... lo Pere Estany, la Petes i la Gloria i la Lupe i la Margarita Vallejo, sempre tant preciosa amb el cabell roig com una posta de sol, i el Pablo que em va trobar en un vídeo al YouTube de l'any de la pera i lo Nadal, que de seguida em va trucar. En Ramon valls que va perdre un tornillo de la moto del cap i ell busca que busca, em remenave les butxaques, i en Damià Barceló, i en Biscarri i en Ticó i la Rosa Mari i la Rosa Maria. El Mossèn Joan Pujol I de Catalunya, Vicari General del Bisbat d'Urgell, des de la Seu, resa que resa per mi. I l'estimadíssim Xavier Garcia que plorave, lo pobret allí tot solet, a l'escenari... i tenia una carraspera que no el deixava parlar. T'estimo Xavier. Lo Via Pijoan, que havíem d'anar a menjar civet de cabra a Andorra i no podrà ser, clar, jo em perdria pel camí. Lo Servià que no va poder venir però m'ha trucat tres vegades, alarmat del que li han dit, i la Mont Marsà, que és més guapa que la filla d'un Faraó i la Margarida que jo li deia, i li deia, quan pasava amb bicicleta, però no és volia casar mai, fins que un dia es casà amb l'Ardiaca.- Goita!! -i el Josep Pàmies que és mereix vint homenatges més que jo per que s'hi juga el tipo cada dia, poques cançons amb la màfia dels transgènics. I en Gerard Quintana que va perdre l'avió i otro tanto de lo mismo, i és que ha corregut com la pólvora que m'han fet un homenatge per que estic sonat del tot i arruinat i que paso gana, tanta, que em drogo tot lo dia i la palmo ja!! i lo Ninyin Cardona que em va trucar a cobro revertit d'allà de les eres del cel i diu que esta fastiguejat per que Deu Nostro Senyor ha prohibit lo Rock&Roll perqué ara resulta que el va inventar lo dimoni . - Ai!! lo repodrit!.Quina manía no?!.I diu que li han dit que ja faig llum i que menus mal!! que ja pujo, que quan arribi, la muntarem grossa...com abans, sense permís de Deu ni de L'ESGAE, ni ré de ré. Com féiem a la Vall de Sant Daniel contra els Quitranadors del Mon. Com enyoro les nits per les autopistes, cantant tu i jo a grito pelao " voy cruzando el rio... no hay mucho dineroo.... lo he pasado maaal..." Ninyin éres un dimoni adorable , a vore si tornes aviat com fan los Rimpochés i ens fas alguna senyal...encar et guarden la Gibson.I Lo Miquel de Palol que està cofoi per que vaig cantar lo seu Llet i Vi particular i lo Mestre Anton Sala Cornadó que m'ha trucat de l'Hospital de Sant Pau amb cinc Bipasos i preocupat per mi, encara! lo pobret... i ma cosina Isabel que li va dir lo Romanet, i la pobra es va quedar trista, i espantada com si estès de viatge i perdés les maletes i al seu germà petit a l'aeroport de Mèxic D.F. no pateixis Beleleta, que jo estic bé i sempre estaré de part teva, per que soc el teu germà petit i per que tu em vas ensenyar els primers acords de la guitarra. I els Macianets que m'han trucat tots, ben creguts que ja farien tard, com aquell dia del concert de la Mercé, quina llàstima. de tant esperar la regidora, que era una bleda amb aires de camallarga, es va posar cabrona i ens va fer sortir a cantar. Aquell concert no va valdre rés. Oi? Xavier Monge? l'Equip era una p.merda i el tècnic passava de tot, o no en tenia ni faba, no et vaig sentir en tot el concert, però si et vaig veure patir, era l'época en que, als de la cançó, ens feien aquesta mena de putades, com si aprofitèssin qualque ocasió per a fer-mos quedar com uns merda seca. Totes apuntades, les tinc jo, al cap, les putades que em van fer, els uns i els altres, que amb això hi van ser-hi tots, fins i tot els del Pamsuc van dixar penjat a l'Ovidi, i ell que s'ho va veure venir n'ava fent com pdia amb lo cine... i un dia em va dir, "Miquel , estic fart de fer el pallaso i ensenyar el cul a les películes" fixa't tu si n'estic de desmemoriat!! A, i la tieta Nuri, la única dona del poble que havia passat del Pont...i em venia a veure quan tenia el pericardi com un peix globus, allà als Camils. Gràcies Ricard, per ser-hi també. I els Sanuy's...tots, que som mig cosins, tots i tots, etece... etece...etece... i en Raphel Pherrer que va enviar un telegrama... .- Tots ja sabeu que jo bebia qualque cosa amb spirit de vi i alego queia ja per terra, tot desmanegat. I que de vegades les agafava del 15. D'això fa molt de temps i també que ara ja no bec, perqué estic posat en una puta secta i que de drogues i altres porqueries il·legals no me n'he fotut mai, gràcies a Deu. I que de gana no en passo gens, ni n'he passat mai, senzillament per que soc un pijo de poble, com vosaltres, i que tinc la vida regalada d'antuvi, no com la major part de la gent del mon que es fot de gana... i per aixòós!? elis! elis!, m'he dedicat a fer lo gandul tota la vida i a protestar amb lo de la "Cançó Catalana" dels collons, que no dona una merda de calers, per que lo mestre Pujol mos va putejar la professó i la professió .Ni amb sisents-trenta-quatre recitals que he fet,-lo del Diumenge no compta- comptats, meticulosament, desde el primer que vaig fer als Salessians de Sarrià, no he pogut cotitzar mai prou, per que sempre haviem de cantar gratis, per aquestos collons de polítics que ara manen i quan pagaven : sempre amb negre i a 90 dies. I per que "soc de la ceba". I per que no em donava la gana de donar-me d'alta a l'apartat de "Artistas i Toreros" per que jo de Artista vale, encara que la llei està feta per la gent com la Manya i els del Molino...que actuen cada dia per l'empresa (un forat negre legal per natros, que haviem de cotitzar un mínim de 80 bolos a l'any, - A veure quin cantautor Català feia 80 bolos a l'any?- ni el Lluís Llach. Per qué creieu que el SISA -el traidor!! se'n va anar a Madrid? a cantar amb castellà un repertori de boleros?- doncs per poder cantar cada nit en algun garito de Merda de Madrid poder anar acumulant anys de cotització. Així de sencilles son de vegades les Traicions. Al Jaume els Convenients li van dir de tot...) però, no i donaven bolos. De Torero, ni parlar-ne, que la sang em mareja, i això del Toros em repulsa, per que soc un poeta romàntic. I un figa flor que sempre a de protestar per tot, i per alló de la contaminació, més i només, per que no li agrada treballar al tio. I dale, que lo meu es un problema d'inadaptació social, per que soc un gandul i dale que dale al Pandero, jo. Pobret de mi que em vaig fotre un tip de cantar per Suissa i Alemanya i per París, per a sobreviure i pagar el pis de Villarroel, fins que vaig fundar la Salseta del Poble Sec, amb botella de ketxup inclosa i amb el meu bon amic Salvador Escribà, i lo Manel Montañés que va venir després, deseguida i també se les va tenir amb aquell mamón que es polia una botella de Bourbon cada concert i em cridava allà a Nou Barris que jo, desafinava!! -jo? desafinava!! pedaç de fill de puta!! Si alguna cosa faig be a la vida és afinar... mentre s'aguantava amb l'amplificador, de miracle, i el baix li queia cap endavant, que li tocava la pala del claviller a terra. Ni que fos dels KISS! !! lo maricó. I aguantar tot aixó per poder sortir de farra tots els fins de setmana durant 30 anys (així estic jo!! de gagà i ell i ell!!i ell i l'Encuentra que ja es va morir el pobre...) Com si moure vintipico de persones arreu de Catalunya i molt sovint d'España, dia si dia no, camions. Hotels i furgonetes. Equips de só, técnics i putons berveneros inclosos, fos cantar i cosir i una festa de collons... Apa, a pasturar! A les nou del mati per les Guilleries, gebrades, tornant d'una bronca de dotze hores d'envelat m'agradaria veure't!. A tu que et sembla Chopeitia ? tu tampoc has treballat mai, oi? ni en Bazaga, que ademés de cançons fa guitarres i bafles, ni l'Escribà, es ben cert que es pensen que només treballeu quan esteu tocant a l'escenàri. Si només fos tocar seria collonut, no?. Al damunt feiem horari d'oficina i vàrem muntar la discogràfica...a si , I tot lo Sarau del Rock Català. I que encara em quedés ganes per dedicar-me a collonades, com anar a perseguir a les últimes majorales de la Verge del Roser, i parlar amb la Dolors Sistac, hores i més hores, per a salvar el que quedava de les Cançons de Pandero i altres jotes i fandanguillus de les Garrigues, i La Noguera i muntar la Cia. Ponentina de cançons de pagesia, i La Rural i gastar-me dos milions per fer aquell disc "TERRA" que ara resulta que era la Hostia! TU!!. Ho van dir fa poc a L'Enderrock. Fixa't quina dèria més tonta el tio, en lloc de treballar al Banc de Sabadell, ben calentet, i guanyar-se la vida com Deu mana.

Doncs, ara ja no cal que em truqueu més per si em falten diners, ja sé que en teniu de sobra per deixar-me'n, però no cal, que no... que no cal... de veritat home... que no cal Hòstia!! tio ja!!que em manté la dona! homeee!!. O per comprovar, indissimuladament, si es veritat que no puc ni seguir una conversa, i sou vosaltres els que no sabeu que dir, quan us pregunto que més voleu a part de felicitar-me per sexta vegada. O preguntar-me a bocajarru (- la confiança fa fàstic- he?) si he tornat a recaure en les Drogues!! quines drogues ? Sepulcre!! que et fots de coca fins a la clenxa del cul, cada vegada que surts de nits!



dimecres, 17 de març del 2010





DISCURS ANTICIPAT DEL PROTA DE L'ACTE


Benvolguts:
us faig reenviament d'un tarjetó que m'ha arribat de Lleida, convocant-vos a un concert, on tota una séria série de Primeres Séries de la Música d'autor Lleidatana i Catalana i Mallorquina i Valenciana i de molt més enllà,... eencaaara... cantaran les "CANÇONS DE LA NIT BENIGNA" de plàcida memòria, elles, i que ara ressucitaràn de la mà i la veu d'aquestos ilustres cansautors.
Per tal de cel·lebrar la reedició del disc del mateix entitlat que correspon al títl, idèntic d'una joia poética del Gran Poeta de Guissona JORDI PÀMIAS, que tant generosament em va cedir i que alego, Jo he cedit. També molt generosament, a la :
"FUNDACIÓ INSTITUT DE RECERCA DE LA VALL D'HEBRON" per que l'equip que investiga la Fatiga, la crónica i la sincrónica i la poliomielítica, la vírica i la retrovírica i tal... pugessin comprar bolígrafs i canviar la tinta de la impresora, sense tenir que fer una instància i esperar 8 mesos per veure acomplits els seus anhels. Si hagués sabut, tan sols sospitar, que ultrapassariem de llarg aquestes espectatives i que en vendriem- per ara- 4000, còpies ---Potser m'ho hauria repensat--- o, sutilment introduït una clàusula amb lletra petita que em permetés esgarrapar-ne alguns calerons!! llastima!! Com que ara ja està tot firmat, no em puc fer enrrera... i per això els meus amics, Parlautors, me fan aquesta celebració per veure si em passa lo disgust... i m'en reanimo una miqueta.

També vindrà el Dr. José Alegre Martín, Cap de la Unitat de Fatiga Crónica de l'Hospital de la Vall d'Hebron, professor, incansable investigador i gran orador. Qui us farà una exposició detallada i brillant dels "intrínclis" d'aquestes malalties Fatigoses i que ja, des d'ara i sense conyes, us recomano molt seriosament. Podreu comprar el disc per 10 E. i o fer un donatiu més generós també, si us sobren los calers.
ELS MALALTS DE LA SÍNDROME POSTPOLIO, FATIGA CRÓNICA I CANSATS DE TOTA MENA us estarem molt agraïts si veniu i piqueu força de mans.
Per cert; Començarà el Dr. Alegre, a les 8 amb punt i com que els discurs de presentació ja el dono per acabat, passarem directament a la musíca, que és de lo que va l'assumpte, a part de fotreus los calers, està clar.

Us hi esperem a tots de grat, o per força... . Tanmateix, no creiem necessària la presència de piquets a les carreteres...el poble esta calmat, no s'ha posat nerviós, el poble esta calmat, no s'ha posat nerviós... el poble està calmat, no s'ha posat nerviós...

Firmat i rubricat
Miquel Àngel Tena-Rúbies

dimecres, 3 de març del 2010

CARTES DEL TROBADOR GUIRAUD DE BORNEILH: continuació


Aquelles paraules m'avisaren que el contingut del pergamí podia ésser una revelació...

Delerós vaig retornar a la tasca de traduir la resta de la carta.

Vet-en-ací lo resultat dels meus treballs:

“- Valgue'm dir-te que l'amor és ritual

i que només busca l'engany. Puig l'amor no ha de ser per tu,

coneixedor com ets de l'art del trobar lleu i en sirventés,

una altra cosa que el camí d'aprenentatge

i les proves d'accés i compromís amb la mort.

Qui t'assegura nou nat al trobar clús i ric.

-Tingues present que no és amor el seguiment dels costums

que manen els clergues, puix en ells tot de Roma ve.

I que no és amor el matrimoni, ni tan sols sempre ho és

quan fora d'ell es fa. Si pots amar en adulteri

seràs rebut en cortesia per La Dama...

Per que no és el marit qui s'allibera

sinó tu en fidelitat a la Dama,

per impossible que t'és d'aconseguir.

Així faràs totes proves i senyals

per tal de ser-te donat

en confiança i obligació de fidelitat.

Demanaràs i pregaràs, i , entendràs; si se't dona.

Drut, mai revelaràs el nom sinó a la manera enganyosa

Així diràs Coloma a l'Àliga i card a la poncella-

Cerca doncs el cant que de cinc homes

ni tres l'entenguin, puig sols els savis

poden endevinar el forat de la clau del trobar ric.

-Així si méntens, no seràs menys savi que jo

que invento per a tu alló que sé i he descobert...

Seguia després una partitura estranya,

un cal·ligrama d'on vaig treure una tonada

que tocada amb la mandola

sonava dolcíssima i melangiosa

com si vingués de molt lluny,i de molt abans

i omplia la meva cambra de ressonàncies bellíssimes,

enlairant mon esperit com si aquella música,

profunda i subtil fos una llavor . La llavor d'un arbre

que hagués de créixer a dins meu.

Acabava la carta amb uns altres versos enigmàtics,

que no transcriuré per a no cansar-vos

i que podrien tenir aquest significat:

-” sol l'orgullós creure errat

que sempre l'honoraran els amants.

Però jo sé que els futurs Trobadors

oblidaran la fama de Clemència.

Tal com en els camps la rosa en primavera

és una flor gentil quan ve el temps de l'alegria

...-Però quan el vent de la nit l'agita amb ràbia,

mor i desapareix en la terra per sempre...”

-Una signatura gofrada que en la foscor emetia una lleu fosforescència

cloïa l'enigmàtic pergamí.

No fou pas pel fet màgic de rebre carta d'un Trobador Càtar que vaig quedar corprès;

(-a Montmur hi habiten fades i coses semblants i encara més extraordinàries

m'havien succeït en els meus viatges de la son...) Có que m'intrigava

era la manera com estava escrita. La certesa que només era el principi

d'una iniciació...

dimarts, 2 de març del 2010

GLUPPSSS!!

La caseta del plater


XXIII

-Que he fet del meu discurs un rètol lluminós;
Ja ho sé, i amb músiques...
Un daltabaix de crits pels altaveus!
També que ho sé - ho volía -
Ara ja em cansa aquest pou mort,
no hi suro, m'hi esgarrio i m'espanta
que els anys pesin més
que els afanys i l'esperança.
I visc sorprés,
confús pel rastre del meu temps
perdent les flames a poc a poc,
molt lentament,
fent brases.

La casa prop de la via , El Turó , Manacor, 1993