dilluns, 19 de maig del 2008

DOS I CANÇONS

Avui a Radio Premià de Mar a les 6 de la tarda parlarem de les "Cançons de la nit Benigna " i la seva reedició , es per si voleu sintonitzar , no tinc ni idea de en quina frequéncia emiteixen .
Val a dir que ... val mes no dir res.
Lo pirata pata palo ataca de nou ... Je Je

dissabte, 17 de maig del 2008

Esperarem

Em penso que l'autor del blog torna a estar mandrós, molt mandrós.
En fi, hi posaré una miqueta de música per amenitzar l'espera.
Algun dia hauré de parlar dels efectes de la veu, de segons quines veus, com la del Miquel Gil, que si l'escolto amb auriculars i la deixo entrar fins a l'estómac, m'hi fa un bon nus...

divendres, 9 de maig del 2008

CANÇONS DE LA NIT BENIGNA




DANSA FINAL


Vull resumir què és ser feliç:


menjar, dormir, assaborir el paisatge

i jeure amb dona d’or en llit ben llis,


passar pel món sense pagar peatge.


Jo ja en tinc prou: m’ho dic quan parlo amb mi,

davant l’espill de plata renegrida,

el ventre ple, als dits el vi més fi,

imaginant mullers de molta mida.


(Però no és cert. Llegiu, si no, aquest vers.

L’he fet potser perquè el necessitava,

com l’aigua al mar, com l’òliba la nit.


Per ser feliç cal, doncs, ser ben pervers,

foragitar del rostre moc i bava,

no reflectir en paper el propi neguit.)


Lletra: Joan Barceló

Música: Miquel Àngel Tena







DORM
DORMO COM SI VETLLÉS UN MALALT INCURABLE
J. Barceló
Tenies foc als anys
i ara dorms i no et queixes
la mort ja t’ha posat
les mans de seda als ulls
ta esquena jeu tranquil·la
en el seu llit
i ja no et cal cap més viatge.
Dorm… dorm.
Que el trist ocell
que et vola als ulls
t’ha dit au fes l’antiga dansa de la m
que tu ja hi véns
que vols cremar deu mil instants
per conjurar dissorts que esperes
Dorm… dorm.
Demana el sol, te’l rendiré
per un sol mot seré captiu
si et plau també podrem bullir
damunt d’un llibre encès
que parli d’antics jocs d’atzar
i després riure com folls
Dorm… dorm.

Lletra i música: Miquel Àngel Tena

dilluns, 28 d’abril del 2008

Allò que obtens de mi...

Una i altra vegada,
he rellegit els teus versos d'amor i desamor
i m'ha bagat de fer-te una cançó a ritme
de samba lenta,
perqué he trobat un no se què de tropical
per la badia.
Ara que ja lluca un nou estiu, quasi fa un any
que te'n parlava
d'això d'escriure't com un bitló a tenir en compte.
Aquesta lentitud, però em desespera.
Hi han massa embalums a casa meva.
Si m'he posat fa un temps a fer-ho no és per delit,
és per enveja.
A tocs d'espais el meu metrònom dicta l'hora.
La llum ara s'encén, ara s'apaga...
Caetano Veloso em canta "Terra... Terra... Com més distancia..."
I jo moll d'enyorança, intento no ofegar-me,
fugir cap endavant
d'aquest adagio d'hores
viscudes com si no i a la manera d'altri.
I vaig representant en la funció el meu paper
que, ja ho veus, tot i ser a dues veus, és un monóleg.

Ara per haver dit , hauré de desdir...

No fa massa, en un altre "post" deia pestes per treure'm a un pesat de sobre i ara me fan ganes de desdir-me de tot allò que en deia. Es a dir, altrament, nogensmenys, tanmateix, de lo dit res de res... Us comunico que el tren per a reeditar les "Cançons de la nit Benigna" de tan grata memòria per a alguns, ja ha sortit d'estació. Dubtava de si posar-hi nous temes que es van quedar al calaix en el seu moment i altres que vaig compondre després, però no ho faré. Deixarem el "document" intacte i en farem un facsímil exacte. No hi serem a temps pel dia 7 de Maig , que es celebra la VI Jornada sobre Avances en el síndrome de Fatiga Crònica a la vall d'Hebron, però tan se val, per que el Dr. Alegre i el seu equip no paren de fer Conferències i Congressos sobre el tema i el disc es podrà bescanviar per donacions, igualment altres llocs, a benefici de la investigació. Seguidament anuncio la represa de la posta a punt de tots el temes que tinc fets amb poemes de Joann Barceló, que es un projecte que es va quedar parat, en agreujar-se'm definitivament la fatiga de la polioencefalitis, amb transtorns respiratoris i disfàgia. Me la jugo per que, a mi, ara em sembla, que el tractament amb Azitromicina anirà be, crec que està anant be ja, tinc un pel més d'energia, i menys dolor... caldrà veure si aquesta millora no es aparent, psicològica,- de vegades passa- i si va a més, però realment l'esperança fa de més bon esperar ara. Així que aquesta tarda me'n vaig a treballar a l'estudi del Adrià que es al cap del carrer. L'Adrià es un músic de Hip -Hop que va fer un disc magnífic amb 2-in-Par, fa un parell d'anys i que a anat muntant un estudi als baixos de casa seva. Com que te més i millors màquines que jo i en sap un ou amb el Lógic, em fet un pacte per a remasteritzar les Cançons Benignes i revisar les bases que tinc gravades de fa anys sobre temes d'en Barceló...
A veure si no em perdo pel camí i puc acabar la feina.
Reseu una novena.