divendres, 11 d’abril del 2008

Jep Nuix

(Barcelona 1955-1998) Compositor i flautista, va néixer a Barcelona. Realitzà estudis de flauta, harmonia i contrapunt al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i composició i instrumentació amb Gabriel Brncic. Els seus contactes amb compositors com Witold Lutoslawski, Luigi Nono, Thomas Kessler, Gerald Bennett, Heinz Holliger, Luis de Pablo, Joan Guinjoan, entre d'altres, el dugueren a escriure per a tot tipus de formació: des d'instruments “a solo” fins a orquestra simfònica, incloent-hi la música electroacústica en totes les seves vessants.
Com a compositor va escriure al voltant d’una seixantena d’obres. Rebé encàrrecs de nombrosos intèrprets especialitzats i institucions, i beques, una de les quals li va permetre ser compositor resident durant un curs a l'estudi de música electrònica del Conservatori de Basilea (Suïssa). La seva dedicació a la música electroacústica es va desenvolupar al Laboratori de Música Electroacústica Phonos‚ de Barcelona, on passà a formar part del grup de compositors habituals. També ho va fer al seu estudi personal i al Centre d'Iniciatives i d'Experimentació per a Joves de la Fundació Caixa de Pensions, del qual en va ser el coordinador del laboratori de so i música entre els anys 1988 i 1991. Fou convidat a participar en el 33. Ferienkurse für Neue Musik‚ (Darmstadt, Alemanya).
Li foren concedits diversos premis i mencions de composició, entre els que destaquen: primer premi del IV Concurso de obras de Polifonía, Madrid (1984, per l’obra En Efecte, per a quatre cors mixts); primer premi del 10è. Concurs de Joves Compositors de Joventuts Musicals de Barcelona (1989, per l’obra –4º a Allschwil, per a conjunt de cambra); premi INF-ART'90 de la Fundació Caixa de Pensions al millor treball de música, Barcelona (1990, per l’obra His Master’s Voice, per a cinta magnètica). Va ser sel.leccionat per representar Espanya a la tribuna de la Societat Internacional de Música Contemporània a Varsòvia, Polònia (1992, per l’obra Fax, per a conjunt de cambra).
Les seves obres han estat interpretades en nombrosos concerts i festivals internacionals d’Europa, Amèrica i Austràlia.
Fou membre de l'Associació Catalana de Compositors i membre fundador de l’Asociación de Música Electroacústica de España. Formà part del grup de compositors Grupo del Bierzo.
Com a intèrpret de música contemporània formà part del Grup Instrumental Phonos i de Vol ad Libitum. També actuà com a solista interpretant les seves pròpies obres i a duo amb el percussionista Fede Giberga.
També va escriure música per a teatre, dansa, pallassos (Himne del Festival de Pallassos de Cornellà), vídeo i televisió. Va realitzar arranjaments per a diverses obres de teatre i cinema. Va formar part i compondre peces pels grups de rock simfònic i jazz-rock "Gòtic" i "Mirasol Colores". Va acompanyar diversos cantants com Joan Isaac, Marina Rossell o Ramon Muntaner i va participar com a flautista en diverses obres de teatre.
En la seva discografia destaquen els discos “Intervals” i “jenji”, a part d’altres obres enregistrades en discos en companyia d'altres compositors.








DISCOGRAFIA D'EN JEP NUIX

LPs

“Escenes de la terra en festa i de la mar en calma” i “I tú que ho veies tot tan fàcil” GOTIC. “Escenes”. MOVIEPLAY 17.1302/6. (1978)

“Diòtima” i “Hiperión” MIRASOL COLORES “Linea 5”. RCA-PL 35218. (1979).

"Gloria" (cor mixt i set metalls, 1981) i "En efecte" (4 cors mixts, 1983). Grupo de Cámara Villa de Madrid. Dir.: José Mª Barquín. DIAL DISCOS, 54 9334-9335. (1984)

"Voilà!" (trio de corda,1985). Grupo Círculo. Dir.: José Luis Temes. CIRCULO DE BELLAS ARTES, CBA 8. (1989)

"His Master's Voice" (cinta, 1990). DISCMEDI-BLAU, ADM 503. (1990)

CDs

“Escenes de la terra en festa i de la mar en calma” i “I tú que ho veies tot tan fàcil” GOTIC. “Escenes”.

FONOMUSIC, CD 1024. (1988)

M2U records-1006, Corea (2002)

DISCMEDI DM-752-02 (2002)

"Halterofília I" (grup de cambra (flauta, clarinet, guitarra, contrabaix) i cinta, 1983). Vol ad Libitum “Compositors de Barcelona (I)”. DINO CLASSICS, 30 028. (1991)

"Pensant en Nono" (cinta, 1991) Asociación de Música Electroacústica de España-U.M./UNIO MUSICS, CD·7 (Memorias electroacústicas vol.1 "Presencia de Luigi Nono"). (1992)

"Autoretrat-1" (quartet de flautes de bec, 1987) Quartet de bec "Frullato". “Peces”. DESERT PRODUCCIONS, CD. DP002. (1992)

"Fax" (grup de cambra: flauta, clarinet, vibràfon, piano, violí, violoncel, 1990). Barcelona 216. Dir.: Ernest Martínez Izquierdo. HYADES ARTS, HYS-1. (1993)

“Marxa del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà” Alternativa Produccions Discogràfiques A-CD-062 (1994)

"Escac i mat" (piano, 1993). Albert Nieto. EDICIONS NOVA ERA, NCM 1. (1995)

“Dit a dit, pas a pas” (extracte) (cinta, 1988). “alter músiques natives”. KRTU (Departament de Cultura Generalitat de Catalunya i G3G). G3KRTU1- G3KRTU2. (1995)

JEP NUIXINTERVALS”: "L'Inizio" (1986, flauta i cinta: Jep Nuix), "Monòleg" (1989, cinta), "Resonanzen für Elisabeth" (1989, guitarra: Elisabeth Roma), "His Master's Voice" (1990, cinta), "Improvisació per a tubs" (1990, tubs d’orgue, cinta i electrònica en viu: Jep Nuix), "Riflessi" (1992, orquesta de cambra: Orquestra de Cambra Teatre Lliure, Dir: Josep Pons) i "Tonightingale" (1994, flauta, clarinet, violí i violoncel: Vol ad Libitum, Dir: Jordi Rossinyol). EDICIONS NOVA ERA, NCM 2. (1995)

“Punt per punt” (Quartet de flautes, 1997) Quartet de Flautes Travesseres “Fu-Mon”. Anacrusí Contemporània AC.004 (1998)

JEP NUIX jenji”: "Ad valorem" (1984, flauta: Jep Nuix), "Voilà!" (1985, trio de corda: Ala Voronkova, Josephine Fitzpatrick, David B. Runnion), "Percuflú" (1994, flauta, percussió i electrònica en viu: Jep Nuix, Fede Giberga), "-4º a Allschwil" (1989, flauta, oboè, clarinet, vibràfon, piano, violí, viola i violoncel: Grup de Cambra dels Solistes de l'Orquestra Ciutat de Barcelona, Dir: Ernest Martínez Izquierdo), "... and sax makes six" (1992, saxofonista solista (soprano i baríton) i quintet de corda: Grup Interinstrumental de Barcelona, Josep Mª Aparicio, Dir: Carles Lobo), "Variacions, evolucions, mutacions" (1995, flauta, clarinet, piano, violí i violoncel: Bernat Castillejo, Oriol Romaní, Jordi Masó, Santiago Juan, Lluís Heras), "Espirals" (1994, orquestra: Orquestra simfònica de Barcelona i nacional de Catalunya, Dir: Paul Polivnick), i "Stack" (1995, flauta i percussió: Jep Nuix, Fede Giberga). EDICIONS NOVA ERA, NCM 11. (1999)

"Iteracions" (saxo, trompeta i piano, 1995). Grup Interinstrumental de Barcelona. “avuimúsica”. Col.lecció Música Catalana Contemporània vol. 2 Anacrusi, AC.015. (2000)

"Resonanzen für Elisabeth" (guitarra, 1989). David Sanz. “La guitarra del segle XX a Catalunya”. Anacrusi, Formata/Contemporània AC.021. (2001)

Música electroacústica de “Cançó de la terra”

CD Verdaguer 2000. Cançó de la terra, Rafael Subirachs. Edicions Abert Moraleda, 0120 (1999)

"Persecucions" (quintet de vent i piano, 1993). Zauberquintett. El señor guindilla records, D.L. MU-910-2005 (2005)

ALJEPNUIXLINAIXIENESTRELLESALSDITSENPRÈMERLESTECLESDELAREVOX


I jo que ho veia tot tan fàcil

la música i escriure

riure i viure

il·lús Ulisses

en viatge permanent

cap al Parnàs o al Tagamanet

les Walkiries del Walhalla em cridaven

em xisclaven les orelles de tornada dels bolos

a les Guilleries passat de voltes ni dormia

resava pel sorral que s'acabés el viatge

i tu no em coneixies i la Roser se'n reia per sota el nas

em deies gavina i decepció i erraves...

Ai! Salamó Salamó!!

Quan el sol i la lluna surten del quadre

el desastre ja s'ha produït”

Desperdici de l'Ànima

Miquel de Palol


Miquel Àngel Tena-Rúbies

Abril de 2008

dijous, 10 d’abril del 2008

TRES AMIGUES

Màrius Torres i Mercè Figueras al Mas Blanc el 1942

TRES AMIGUES

A la Mercè, l'Esperança i la Maria

Que qui en ditz mal no pot plus larg mentir e qui en ditz bé no pot plus bel ver dir. BERNAT DE VENTADORN

La primera és caliu. Com les llars ben cintrades,
és humana per llei, i espurnejant per joc;
alegre, hospitalària, bon company com el foc,
dóna sempre escalfor, i crema de vegades.

La segona és perfum. Com un matí d'abril,
sols per l'olor que en fa sabem les flors que amaga;
té la suavitat del bàlsam per la llaga,
el seu contacte és fresc com un llençol de fil.

I la tercera és resplendor; segons va l'aire,
a vegades és clar de lluna, i altres llamp;
sap escurçar els camins, i omplir d'ocells el camp,
i quan ve, sentim sempre que ens arriba d'enlaire.

Feliç aquell qui pot, amb tota humilitat,
viure en la triple gràcia de la seva amistat.

Màrius Torres
...Primer dic groc i després passe al verd...