ALJEPNUIXLINAIXIENESTRELLESALSDITSENPRÈMERLESTECLESDELAREVOX

I jo que ho veia tot tan fàcil

la música i escriure

riure i viure

il·lús Ulisses

en viatge permanent

cap al Parnàs o al Tagamanet

les Walkiries del Walhalla em cridaven

em xisclaven les orelles de tornada dels bolos

a les Guilleries passat de voltes ni dormia

resava pel sorral que s'acabés el viatge

i tu no em coneixies i la Roser se'n reia per sota el nas

em deies gavina i decepció i erraves...

Ai! Salamó Salamó!!

“Quan el sol i la lluna surten del quadre

el desastre ja s'ha produït”

Desperdici de l'Ànima

Miquel de Palol

Miquel Àngel Tena-Rúbies

Abril de 2008

TRES AMIGUES

Màrius Torres i Mercè Figueras al Mas Blanc el 1942

TRES AMIGUES

A la Mercè, l'Esperança i la Maria

Que qui en ditz mal no pot plus larg mentir e qui en ditz bé no pot plus bel ver dir. BERNAT DE VENTADORN

La primera és caliu. Com les llars ben cintrades,
és humana per llei, i espurnejant per joc;
alegre, hospitalària, bon company com el foc,
dóna sempre escalfor, i crema de vegades.

La segona és perfum. Com un matí d'abril,
sols per l'olor que en fa sabem les flors que amaga;
té la suavitat del bàlsam per la llaga,
el seu contacte és fresc com un llençol de fil.

I la tercera és resplendor; segons va l'aire,
a vegades és clar de lluna, i altres llamp;
sap escurçar els camins, i omplir d'ocells el camp,
i quan ve, sentim sempre que ens arriba d'enlaire.

Feliç aquell qui pot, amb tota humilitat,
viure en la triple gràcia de la seva amistat.

Màrius Torres

...Primer dic groc i després passe al verd...

Sóc tan vell...

Sóc tan vell com París.
La pluja ja no em daura
i he perdut el somrís.

Sense teló de fons
sense escenografia
se me'n van les cançons.

No hi pensaré mai més.
La sal és més salada
que en el record d'un bes.


Josep Palau i Fabre
Atzucac

SOC TAN VELL...

Soc tan vell com París
La pluja ja no em daura
i he perdut el somrís...