dissabte, 9 de febrer del 2008
els 27 poemes en tres temps
Em van arribar ciclostilats, l'any de la pera- de la Tia Nuri, que es una progre- i els vaig tenir uns quants anys i en vaig fer algunes cançons. Algú mels va robar, fou un mig amic que ja no és ni això.Vaig escriure al Miquel Martí Pol demanant-li permís a posteriori i em va contestar amb una fitxa escrita a màquina, encara la conservo arxivada en alguna capsa de papers... "no t'encaparris massa en això de venir-me a veure- no soc gaire de bon veure ara..." em deia sorneguer, també em deia algunes altres poques coses, com que el meu entusiasme pels seus poemes li justificava el fet d'escriure. No el vaig anar a veure, però vaig cantar per molts escenaris quatre o cinc cançons de palla trenada. Sobre tot una cançó ...
"El més difícil doncs, es sobreviure
amb escates de vidre a les entranyes,
i plom en lloc de sang a dins les venes.
Sobreviure, cordar-se les sabates
treballar , fer l'amor
llegir poemes, veure envellir a la gent,
cantar amb veu alta..."
Conec molt be la seva por, i la seva enveja, conec el mateix dolor i llavors ja el coneixia i per això cantava rabiut ...amb escates de vidre a les entranyes! i plom en lloc de sang a dins les venes.
Sobreviure.
Avui a Lleida el poeta Jordi Pàmias i Grau, fill de Guissona i mestre i amic, molt bon amic meu, celebrarà els seus setanta anys . Jo no hi seré per cantar-li:
Per codolars d'esglai,
la nostra vida enfila
un ignorat camí...
Quasi no puc descordar-me les sabates.
Esguello com un porc ferit aquesta nit!
de por i d'enveja!!
"El més difícil doncs, es sobreviure
amb escates de vidre a les entranyes,
i plom en lloc de sang a dins les venes.
Sobreviure, cordar-se les sabates
treballar , fer l'amor
llegir poemes, veure envellir a la gent,
cantar amb veu alta..."
Conec molt be la seva por, i la seva enveja, conec el mateix dolor i llavors ja el coneixia i per això cantava rabiut ...amb escates de vidre a les entranyes! i plom en lloc de sang a dins les venes.
Sobreviure.
Avui a Lleida el poeta Jordi Pàmias i Grau, fill de Guissona i mestre i amic, molt bon amic meu, celebrarà els seus setanta anys . Jo no hi seré per cantar-li:
Per codolars d'esglai,
la nostra vida enfila
un ignorat camí...
Vidres a les entranyes
i plom en lloc de sang a dins les venes...
i plom en lloc de sang a dins les venes...
Quasi no puc descordar-me les sabates.
Esguello com un porc ferit aquesta nit!
de por i d'enveja!!
divendres, 8 de febrer del 2008
dijous, 7 de febrer del 2008
7
Tot ho he donat per un retorn al somni,
per un treball a la mida de l'home,
solcar conreus en una terra fèrtil
o navegar per un mar sense tràngol.
Em sé ancorat en antigues fondàries
en el repòs de les aigües de segles,
tot modelant la imperfeta figura
de l'animal que es sosté amb dues cames
i en el reflex del mirall vol refer-se.
No donaré ni un bri d'aquesta història
per remolins de joia fugissera,
LSD de somnis entre límits
teleguiats pel déu de l'or i l'Hades.
No puc tallar la corda que m'hi lliga
ni quedant sol a la ciutat que estimo
ni esdevenint estranyes les paraules,
que sempre he dit, en un cor de rialles.
Rebré l'escarn de l'il·lús i del neci,
em blasmaran per tenir la mirada
contra el dolor de la gran majoria,
i no entendran les coses més senzilles.
Esperaré la meva mort, indòcil,
no doblegat per la reviscolada
dels pretendents que criden en la fosca
contra el meu pas volgudament fidel.
No refiat, ni segur, en la petjada,
perquè el camí no es fa planer ni fàcil,
i sempre hi ha paranys a les garrigues
per aturar l'embranzida més ferma.
Són passos clars d'una vida jugada
fins a la fi pel més llarg dels viatges
sense el consol de tenir res a canvi,
sinó l'amor per les petites coses,
per un borrall de feina ben deixada,
per un somrís d'unes mans endurides,
per un esguard encreuat en silenci
--teu, sobretot, compartint l'aventura.
Alguns poetes fan gran festa de la cordial amor que Penelope hagué a Ulixes, marit seu, per tal com en sa llonga absència no l'oblidà...
Francesc Vallverdú
Somni, insomni
Llibres de l'Escorpí, abril 1971
per un treball a la mida de l'home,
solcar conreus en una terra fèrtil
o navegar per un mar sense tràngol.
Em sé ancorat en antigues fondàries
en el repòs de les aigües de segles,
tot modelant la imperfeta figura
de l'animal que es sosté amb dues cames
i en el reflex del mirall vol refer-se.
No donaré ni un bri d'aquesta història
per remolins de joia fugissera,
LSD de somnis entre límits
teleguiats pel déu de l'or i l'Hades.
No puc tallar la corda que m'hi lliga
ni quedant sol a la ciutat que estimo
ni esdevenint estranyes les paraules,
que sempre he dit, en un cor de rialles.
Rebré l'escarn de l'il·lús i del neci,
em blasmaran per tenir la mirada
contra el dolor de la gran majoria,
i no entendran les coses més senzilles.
Esperaré la meva mort, indòcil,
no doblegat per la reviscolada
dels pretendents que criden en la fosca
contra el meu pas volgudament fidel.
No refiat, ni segur, en la petjada,
perquè el camí no es fa planer ni fàcil,
i sempre hi ha paranys a les garrigues
per aturar l'embranzida més ferma.
Són passos clars d'una vida jugada
fins a la fi pel més llarg dels viatges
sense el consol de tenir res a canvi,
sinó l'amor per les petites coses,
per un borrall de feina ben deixada,
per un somrís d'unes mans endurides,
per un esguard encreuat en silenci
--teu, sobretot, compartint l'aventura.
Alguns poetes fan gran festa de la cordial amor que Penelope hagué a Ulixes, marit seu, per tal com en sa llonga absència no l'oblidà...
Francesc Vallverdú
Somni, insomni
Llibres de l'Escorpí, abril 1971
dilluns, 4 de febrer del 2008
GLOSSA 3
...e intendi che'l tuo cantare
e'l nostro, che tu ci fai fare,
s'ode da molti e del palagio, e
di fuori; imperocché questo
palagio si guarda per te da
molti uomini armati, i quali
forse ne potrebbono avere
malo esemplo.
Stimmate, IV
e'l nostro, che tu ci fai fare,
s'ode da molti e del palagio, e
di fuori; imperocché questo
palagio si guarda per te da
molti uomini armati, i quali
forse ne potrebbono avere
malo esemplo.
Stimmate, IV
Eren cançons totes noves al vent.
Quatre-cents dolls de veus joves rajant
sense grillons, refent la llibertat.
Un nou país germinava en els cants
--no era pas intangible, era allà,
al nostre entorn: dominàvem els mots,
prenien cos els poemes d'Espriu
i Pere Quart, saltant per un moment
el desesper per tothom compartit.
Els punys del mal ens han fet més desperts
per al triomf costós de la cançó,
i al capdavall n'hem sabut que lluitem
perquè mai més no pugui ser ofegada,
perquè mai més no ens prenguin les paraules.
Francesc Vallverdú
Somni, insomni
Els llibres de l'Escorpí, abril 1971
Subscriure's a:
Missatges (Atom)