SI VIATGES PEL VELL NORD GLAÇAT...

XIV

SEGUICI

Somnio que
segueix baixant pel riu, molt abrupte,
encara fusterer, d’aigües primitives,
mon rai.
I ja molt fatigat, exhaust,
ressegueixo a les riberes els paisatges de ma vida.
M’arriba de la mà un bleeixir d’aigües molt càlides,
tranquil·les. Una mica més lluny,
pel damunt de la via,
enmig d’un tou humit de fulles i verdesca,
la casa i la collita.
La roda i el ser que m’acompanya.
Ara sóc als meandres,
on el riu s’eixampla i es fa dolç, profund i savi.
A les bultres, ara, tot s’amanseix,
lluny dels gorgs, els remolins,
i les escumes furioses de l’aigua deslliurada
pel baixant perillós de la torrentera.
Ara torna de mi la part millor i més sucosa de la vida,
perviscuda,
vida, però, que ja no m’és del tot imprescindible.
N’he sabut tant i tant, a cops, i de dia en dia!
Car tot mon riu, d’ençà ben al principi,
des de dalt del cim esquerp i virginal de les muntanyes,
fins ara al pla,
ha estat prou brau com per bastir-me,
- tant de bo no em deixi mai
la gosadia de posar-la en joc -,
una vida molt plena.

TORNO ALS MEUS QUARTERS D'HIVERN , SOC EN TERRES POLONESES , A LA MEVA CASA VERDA DE WYSZEMBORK , A LA REGIÓ DELS GRANS LLACS...

Però no és cert, llegiu sinó aquest vers
L’he fet potser perquè el necessitava.../
/...Per ser feliç cal doncs ser ben pervers...

Joan Barceló

I encara més m’hauria dolgut
passar sense adonar-me’n
infaust, estordit, irat, torb, desesmat,
i ni mordicat per l’interès
d’esbrinar la paradoxa
del fruir tan sols la sang dels guanys.
La sang que costa d’obtenir-los i res més.
La sang dels dies inclements.
A tots mos és igual? Ben cert
que tothom la beu com pot.
N’hi ha que no s’hi miren.
Ni en fan cabal.
Escolten les notícies,
fan la videta,
com si fos un manament
de la llei del lliscar sense aturar-se.
Reproduir-se i prou. I no parlar-ne mai
del jou ni del rou acídul que va per dintre.
Que no fa gens per a un deixar-se veure
en companyia del seu nu.
Ai ! que ja no sé com viure.
Ja no sé com fer-ho...Blai
Agafar-m’ho bé. Prendre-li la mida.
Marcar-li la distància convenient.
Tanta proximitat me fa tornar de mi
cansat. Tanta impudícia ara ja em lassa.
M’escau posar-hi un pany
i no pensar-hi més,
ans que no passi, almenys, un any...
hauria d’haver escrit una novel·la.

Una abraçada!!!

Ara vull que m'abracin, ho precís com l'amor de dos i dos fan quatre, aniré a veure a L'Amma...
l'últim cop arraulit en un racó ploraba llàgrimes inesperades ...
Aniré a veure l'Amma i que m'abraci . Això es el que faré.

T'agrada conduïr?

Talment aquell qui acarona el carenat d'una moto de gran cilindrada... jo em faig salivera amb aquesta novetat de la marca Allen&Heat, pel meu estudiet casolà m'aniria de conya.

Mentrestant avui una dotzena de nois han organitzat un recital poetic al jardinet d'una caseta d'estiueix prop del Mas Blanc. Hi he estat convidat i he llegit algunes coses d'en Barceló, i d'en Riera , altres de meves i hem fet una cançó d'en Pàmies amb un nano que toca el violi y se l'ha aprés amb una estoneta, un dia. Hem tocat "l'home nu"...
M'ho he passat be, però he agafat fred. I el fred vol dir que s'acosta dolor... de tornada passant per sota Puig d'Olena, ja qüasi fosquejava i m'ha semblat que tornava d'un bolo, que tenia 25 anys i encara no havia mort Franco.
Com pot ser que ara torni a tenir aquella basarda? Trenta anys i els sabres estan una vegada més xerigant. Quan van pactar el silenci i ens van dir que ja no caliem, no solament ens van matar de gana i de desilusió , ens van impedir fer el que quedava per fer ... escampar sense treva la cultura, per que mai més pogués resorgir el feixisme en aquesta munió de terres disperses que en diuen Espanya. No feiam falta?... tribu de Mamons!!!...

VISITA A MIAMAR

Aquesta nit, amics,
he somniat baladres.
Les flors d'una cançó
de l'Isidor del Mar.
Aquesta nit, amics,
el pebre a dins del cor
m'ha fet rebobinar
tota la nostra història.
I m'he trobat tot jo
voltat de celofanes,
com si fos un regal
que algú me fa i no ho sé.
Aquesta nit, amics,
només d'estar ací
ja em sento molt millor
més ple de positius,
ja ben catalitzat
cap a regenerar
la sang dels dies bruts,
aquell pensament trist,
aquell voler somort.
La meva intensitat.
Per viure com un viu,
i estimar com un Déu.
Per riure com un foll,
i cantar com la veu,
i escriure com un riu...
Ara, amics, que fa nit,
em palpo molt a prop
de mi una altra vegada.
He somniat baladres
com si fos al jardí
dormint la son dels lladres...

"La Casa prop de la via" (El Turó) Manacor 1993