Aquesta nit, amics,
he somniat baladres.
Les flors d'una cançó
de l'Isidor del Mar.
Aquesta nit, amics,
el pebre a dins del cor
m'ha fet rebobinar
tota la nostra història.
I m'he trobat tot jo
voltat de celofanes,
com si fos un regal
que algú me fa i no ho sé.
Aquesta nit, amics,
només d'estar ací
ja em sento molt millor
més ple de positius,
ja ben catalitzat
cap a regenerar
la sang dels dies bruts,
aquell pensament trist,
aquell voler somort.
La meva intensitat.
Per viure com un viu,
i estimar com un Déu.
Per riure com un foll,
i cantar com la veu,
i escriure com un riu...
Ara, amics, que fa nit,
em palpo molt a prop
de mi una altra vegada.
He somniat baladres
com si fos al jardí
dormint la son dels lladres...
"La Casa prop de la via" (El Turó) Manacor 1993
El cap de setmana em desconnecto. Imprimeixo el teu poema i me l'emporto. Quan torni faré un altra mena de comentari.
ResponEliminaHem somiat baladres,
ResponEliminales flors d'aquest jardí
que més ens acompanyen.
I he somiat encara
un dia ple de llum,
riures desenfeinats
i l'amic que m'espera.
Així, tot inventant
el món que jo voldria
m'hi apropo poc a poc
per si el trobo dsitret
i puc fer-me'l a mida.
Gràcies pel teu poema de cap de setmana.
Carme R