En Jaume va pujar fins a La Plana, després de l'ccident, just quan començava a notar clarament els efectes de la fuetada neuronal que representa estampar un cos contra un mur a 90 per hora amb la feble protecció de la xapa d'un Panda. Encara n'ava amb croses, tot just m'havien tret els gixos i el vessament de medula osea en sang, encara em feia bordejar la psicòssi. Ningú va pujar a veure'm en aquells mesos. Només en Jaume i va fer-ho amb un regal , un regal dels que m'han fet més il·lusió de tots els que la vida m'ha fet: em va fer un encàrrec : possar música a la seva adaptació teatral dels "Ulls de gat mesquer" de Joan Barceló. Em va dur el guió i els minutatges...aquell regal del Jaume fou la meva barca per a tornar "l'altra riva", a ser qui era. Allí mateix vaig començar a fer melodies...i fou decissiu per la meva recuperació. Almenys portes endins. Cara als meus, seguia estant com un llum d'oli.
Al Jaume el vaig perdre una nit que havia empalmat un management amb la Salseta i un bolo meu a Mollerusa. Fou culpa meva, en entrar al poble, en un estat d'esgotament total, vaig comprar unes llaunes de cervesa; La reacció fou fulminant, i en uns minuts estava en un estat de desorientació total...L'SPP ja estava actuant per mi . I fou com si els dos ens morissim a l'hora i l'un per l'altre.
Al Jaume el vaig perdre una nit que havia empalmat un management amb la Salseta i un bolo meu a Mollerusa. Fou culpa meva, en entrar al poble, en un estat d'esgotament total, vaig comprar unes llaunes de cervesa; La reacció fou fulminant, i en uns minuts estava en un estat de desorientació total...L'SPP ja estava actuant per mi . I fou com si els dos ens morissim a l'hora i l'un per l'altre.
