… El voyeur del Parc Güell fou un piròman transformista que fugí de la ciutat sobrevivent de tantes llunes de mar, incendis i unicornes de pertot que quan les cantonades del Barri Gòtic se'n assabentaren, van dixar anar una llarga i abundant pixarada de plors.
-Ell- L'alegria del carrer, l'heroi de la nit, guillant-se com un lladre aneu a saber per quins ravals!
La fulla bruixa que en realitat és la pamela del transformista quan intenta seduir-se el temptà set cops i el conjurà que no marxés. Però tossut i penedit de la seva vida cràpula la deixà al vent que tant li bufa i prengué l'Alsina de Ponent on dius que l'estiu es més cofoi i més calent.
Exercí de sereno i de mestre conillaire i canvià subtilment d'aparença, per tal de no llevar sospites a les gents poc acostumades a l'estrafolari. No fos que la manca de discreció el delatés alquimista dels colors del foc i de la Foscúria.
Fidel a la seva dèria d'antigor seguia de nits i amagat fent transformacions i preparant incendis, tant secretament que durant l'estiu n'esclatà un bon grapat per La Noguera, L'Urgell ,i el Segrià ,però ningú va sabre mai qui calà foc a les palleres.
I encara un últim secret: el voyeur del Parc Güell fou també i en altre temps, in inventor d'artefactes Fantàstics que morí per causa dels seus ginys, cremant amb dues bruixes, una de santa i l'altra autèntica. Tots tres llençaren ensems una terrible maledicció als seus botxins i per als fills dels seus fills...
Vet ací la venjança...
Publicat l'any 1982 a la revista ESCRIBIM A LES PARETS
nº9 - (Poemes a l'oli ) DIBUIXOS: ANTONIO COLLADO
