dimecres, 24 de juliol del 2013

EL MORRALET , UN TROSSET DE PA.. I UNA BUFANDETA PER SI DE CAS...

N'agafaré un pedal per no anar-me'n per les branques.
 -I aixi mirar de dir allò que em corre urgència.
Abans no prengui ja el camí del cap al Nord.
Ara es un bon moment per l'última partida.
Vull refer els camins que em van fer tant feliç.
Encar que se molt be que em vol costar la vida.
Si vaig Tornar de TU vull tornar a trepitjar-te.
Me'n vaig content. Ja ho se. M'enxamparà l'hivern,
com a tots els exèrcits i no podré tornar.
Me quedaré a Polònia on hi tinc un bell niu.
I si ja n'és ocupat per moltes oronetes
me quedaré gelat com toca als vagabunds.
Aquesta singladura no serà la d'antany.
N'ire pels Monestirs, me mantindre en clausura.
faré un viatge amb guia? de la badoqueria?.
No mes aviat faré la cerca i descoberta .
De mi mateix .. de tot. Allò que m'ha tocat.
Per fer-ne un farcellet. I poder enviar-t-ho
a ports pagats es clar . La “Poste”:son malfiats.
I mentrimentres TU. No passis ansia alguna.
Ni esperis pas que torni. Segurament no torni
talment com ara soc, ja no tornaré mai.
I si algun dia em veus ja no em coneixeràs.
Perquè ja seré un altre talment que n'és profunda
la petja d'un viatge com el que ja preparo.
Ara una lot, calçat... alguns llibres cabdals
i també el calendari dels pagesos d'enguany
que manco menys regeix l'entorn del meridià .
També et volia dir que m'has donat amor
encar que TU no ho pensis i m'ha costat un poc
aguantar la fiblada de l'agulla saquera
amb la que m'he cosit el set que m'ha estripat
el cor. Res, una estrabada, ja saps que el vull nerviós.
I quasi ja res mes o potser tantes coses!
que aquest sacramental s'allargaria massa.
Cuida't també el teu cor ja t'aniré enviant
postals de cada lloc fiter on  amb enyor
t'aniré recordant a cada pas que doni
o d'alguna posada sinó em faig fonedís
només com va dir Ell : tombar la cantonada.

(Aixx! com m'agrada petar els versos quan em dona la gana!!!!)


3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. POSO AQUEST PEDAÇ DE CORREU PERQUE NO TE DESPERDICI , NOMÉS UNA IGUAL COM JO POT ENTENDRE AMB TANTA CLAREDAT MERIDIANA EL QUE DIU AQUEST POEMA .GRACIES LO LLUVIA .POR SER TAN COMO ERES !!!

    En busca de nuevos soles? :)

    Y lo cierto es que te entiendo Mel, la sensación de huida me persigue desde que tengo uso de razón. Te digo a cuantos países he viajado?, te digo en cuantos lugares he vivido?, te digo cuantas veces he salido volando por la ventana y me he plantado en París?, el anímico, eh?, el París que conjuga un templo de tregua al dolor, a la huida, a las ganas de correr.. Pero hace tiempo que sé que no sirve de nada, puedo dar mil vueltas al planeta y seguiría con esa sensación de desamparo bestial...(tú ya lo sabes, es una huida umbilical y no hay geografía que la cubra. Creo que sólo quienes arrastramos un dolor crónico desde la infancia conocemos esa sensación..). La gente que queremos y nos quiere, ese es el único terreno habitable, la única fuerza, la mejor medicina.

    ResponElimina