Lo pis s'havia quedat desert , quasi ni eixecabem les persianes. Era ben be una epidèmia de tristesa ... s'havia de buscar un culpable .El pis , el telèfon .l'aigua ,la llum... set mesos d'atrasos que vaig acabar pagant Jo... però endementres tothom va marxar xiulant, havien trobat el culpable de tot ... i havien aprés a medrar...
No se si mai seràn certes totes aquestes coses
No se mai que he de fer
quan es fa fosc la casa sembla un claustre
i si encenc els llums m'esfereeixo.
Lo Ferran no parla, ni menja , només dibuixa
de vegades passa l'escombra.
Ja veus que queda...
Sempre puc besar-me el bíceps dret
Sempre puc immaginar-me situacions possibles.
La culpa és negra i ningú la vol.
ResponEliminaHi ha que es dedica a adjudicar-la
EliminaPer donar la culpa n'hi ha de molt generosos. Es un escrit trist però amb un final esperançador. La imaginació té molt poder. Com la il·lustració, transmet moltíssim la situació. Petons i ànimus!!
EliminaDe fet : "Tot explota pel cap o per la pota", Silvia , vaig treure el post aquell per a no entrar-hi, i ara i torno per unaltre angle .Hi ha records que es queden allí fins que la perpectiva del temps els resol amb una claretat pristina. Hi ha gent que es mouen per gelosies i ambicións que no es poden entendre fins que la vida ha estat prou llarga i ha posat cada peça al seu lloc. Constato però que Jo no em vaig tornar com ell, mai m'he contaminat d'aquesta mena de malura que son els gelos i la mala folla vers els altres...Sempre l'he resistit estoicament; Ara en diuen ser un Resilient ...llavors era ser una bandonat , un que no volia treballar... o adaptar-se al sistema.. Pos NO! Ara es veu molt clar que tenia raó de no participar en l'Orgia vital que han estat aquestos ultims trenta anys... Si per això soc un antisistema pos SI que ho soc. I un inadaptat Pos SI i a molta honrra!! Que n'he pagat un preu SI : molt car. Que encara no s'acabat el joc .I tant!que no, encara puc creixer molt mes per camins que ells nio s'imaginen perque estan de merda fins al coll!!
EliminaQuina mania que té la gent de cercar culpables!...
ResponEliminaM´encanta aquest dibuix!
Aferrades per escalfar un dia fred.
aquest dibuix es d'un gran artista que en va viure aquella situació ,potser l'únic que va entendre la jugada ...i almenys es va entristir tant com jo ...
EliminaSempre és bo de sentir-se acompanyat en moments difícils. Hi ha gent que en sap molt d'espolsar-se culpes i responsabilitats...
EliminaErem Joves , en aquella edad en la que s'agafa la direcció que hom vol per la resta del trajecte, hi ha qui es ven el cul , s'hi posa vaselina perfumada i es compra una moto; Alego va a més i a més com les plantes trepadores.. son els trepes de sempre ... els que un dia van ser la quintaesència de la revolució...
EliminaD´acord, però de les males experiències sempre se n´aprèn, si més no per tornar-ho a recordar quan et tornes a equivocar :-(
ResponEliminaSi ho pots explicar, Miquel Àngel, és que encara sóm vius. N´hi ha que creixen molt depressa i s´enfilen, però quan la canya es trenca, no tenen on agafar-se.
Aquella situacio va generar un poema que encara em sé de memòria avui l'he posat ; Si n'hi ha que trepen com els simis i cauen de l'arbre pero cauen de quatre potes sempre perqué sempre tenen "Xarxa"...
EliminaD'aprofitats n'hi ha a tot arreu.... i de bones persones , també !!
ResponEliminaCom diu l'Helena, la culpa és negra i ningú la vol !!
Bona setmana !!
Mira ,només es un "xispassu" un mal record que vist en perpectiva, no em va tocar ni un pel, només em va fer mal no em va fer tornar un malparit ,ni variar la meva postura -ja llavors. adquirida, davant de la vida i del sistema. Despres vaig anar veient com ells s'adaptaven al sistema i es feien més i més cabrits, Les culpès per a mi , per ser un "inadaptat" .. Em queda l'orgull de saber vinclar-me com un vímet si cal plorant però resdrecant-me semp`re quan el vent amaina..
EliminaLa integritat i ser un mateix !! ....una bona elecció !
EliminaPoc rendible economicament parlant .Però al capdavall ,ara als 60 i tal com van les coses . Jo em sé molt raonable .la meva postura de lluita i no col·laboració amb el sistema era la més ética i la que em fa sentir orgullós. Perqué ara s'està demostrant la gran falàcia,la gran mentida.La gran estafa del valor treball com el més important de la vida de l'Home, cosa falsa i estúpida!!que s'ha de matissar molt perque tingui algun valor real. Ara aquest valor no val un duro i se'l passen pel forro abocant a millions de persones a una gran contradicció interna i al suicidi o a la depressió a part de a la pobresa més absoluta, perque els manca recursos personal per a resistir...
Elimina