diumenge, 13 de novembre del 2011

CADA VEGADA QUE FAIG UN CONCERT EM SENTO AIXÍ.... COM PODRIA DEIXAR-HO?

9 comentaris:

  1. Miquel Àngel, doncs gràcies per l'abraçada, que ens regales avui. Havia vist molts cops aquesta imatge, però mai en moviment... m'ha sorprès!

    Bon diumenge! Que tal el concert?

    ResponElimina
  2. Força be , a part dels meus lapsus habituals, i que d'entant entant em menjo mig compàs i faig anar al xavier de corcoll , el demés be, potser massa xerrameca per part meva "com sempre"...

    ResponElimina
  3. No pateixis per la xareca. A mi també em passa.
    Una bona abraçada, Miquel Àngel.

    ResponElimina
  4. Has afegit el títol més tard... o sóc jo tant despistada que no l'havia vist abans?

    La xerrameca segur, segur que és interessant... Miquel Àngel, cap problema. Si a la gent ens agrada que ens expliquin coses, sobretot si són de les cançons que escoltem.

    I tens raó, per què ho hauries de deixar? l'important és dosificar-ho bé i en la mesura que puguis fer-ho... endavant! És un bé universal, per tu i pels que t'escolten... :)

    ResponElimina
  5. Ara soc en un procés de fer les paus amb tot , i també amb el meu ofici,que durant uns anys va esdevenir el culpable de tots els meus mals, i el pobre no en tenia cap culpa, aixó em va escapçar l'anima massa temps, els meus mals venien d'una malaltia concreta que te una serie de consequencies fisiques i psiquiques, i que te un nº i una lletra :G-14, ni la musica , ni el lloc on vivia , ni la feina que feia , ni res de tot aixó haurien cambiat ni un milimetre les consequencies de la Sindrome Post-polio que vaig arrastrar sense diagnosssi, desde mes o menys els 15 anys fins als 45 , això si que te delicte!! . Em considero un autèntic supervivent, quasibé heròic , d'haver superat els maltractament de la vida per causa d'un factor que mai es va considerar causal. es de ben nascv uts exercir el pèrdó sobre la ignorància , així que ; Ara, m'exercito en aquesta tan saludable pràctica de perdonar-me i de pas fer extensiu aquest perdó a un quants fills de puta que es van aprofitar de mi ... i als que el meu perdó, no converteix pas en sants... Amen!! Horemus!!!!

    ResponElimina
  6. I perque ho has de deixar? no miris mai enrere ni com tu dius el fills de puta que es van aprofitar de tu, mira només els que t' estimem i embolicat de la nostra estima.

    Petonàs de pluja Miquelangelet

    ResponElimina
  7. Mira, Marta ho diu tan bé que m'afig totalment al que diu ella.

    ResponElimina
  8. Es que ho vaig deixar, Marta i Novesflors.Carme, Jordi; De fet em varen fer plegar, el neuròleg de L'Hospital del Mar em va dir que el meu cos necessitava un descans indefinit... va estar un any i mig fent-me probes per a descobrir l'origen de la fatiga maligna que tinc i de tota la simtomatologia erràtica que l'acompanya, com el dolor neuropàtic que s'em clava al cervell com una gota malaia, i no em deixa ni pensar i de vegades m'afua, en un dessig inconscient de fugir.No se cap a on per que el dolor me l'emporto allí on vagi... Vaig despedir a cinc musics un d'ells un gran amic amb qui portaba mol de temps treballant cinc musics, que habien estat treballant molt en un projecte que ja estaba a puint per ser grabat en un disc, vaig plegar de l'Empresa Discogràfica on treballava i que havia ajudat a fundar.La última liquidació fou de 22 millions de pesetes i era una companyia molt petita que només tenia cinc o sis referències que gotejaven... Vull dir que em matava a treballar però no ho semblava...perque quan es va cansat sempre sembla que hom no rendeix... Fou aquest blog el que em va possar unaltra vegada en la evidència de que la poesia, que per a mi es una forma de filosofia intuitiva que arriba mes lluny que les paraules i que la mateixa Filosofia. la Poesia i mes lluny , bastant mes avall la Música, eren els meus anclatges a la vida. En les condicions que estava despres de tants anys , jo hauria claudicat i de fet vaig claudicar mes d'un cop, si no hagues tingut el suport espiritual que em donava la Poesia i també la música encara que per a mi es més un divertimento, però el que realment soc i practico tots els dies de la meva vida es l'actitut de ser un "Trobaire" altrament dit modernament Trobador, que vol dir un que busca i que troba les paraules addients per anomenar les coses ...i encara diré més, les ordena i les disposa de tal manera que sumin un sentit que va més enllà del seu estricte significat... Mira jo crec que hi ha un ser intencional que ha disposat l'univers tal com el veiem ,noltros. En els llibres sagrats , dieu que en un frincipi fou la Paraula i la paraula era Deu. Així que el meu ofici; Es una de les coses més important que pot fer un eeser huma , perqué intuitivament m'aproxima al coneixement de Deu . La Dogmàtica de les sectes que viuen d'això només son xorrades ...Filosofies Barates per a tenir a la gent contra el paredó.

    ResponElimina
  9. Per cert carme , Si que vaig afegir el titol més tard , es que també soc tant despistat que me l'havia deixat....

    ResponElimina