ni sabia on era ni qui era
ni on estava ni quan estava
ni tenia cap desig i estava sorprès
i seré alhora
Mai de la vida havia estat tant despreocupat
com si tot el feix de paperassa caducada que arrastellava per viure
de sobte s'hagués desprès deixat anar endarrere
en aquell, no-espai sense temps ni hora ni record ni jo ni tu
ni els altres ni la casa ni ell ni ella
sense pare ni mare ni germans ni cosins
ni amors ni xocolata ni diners
ni la Polio ni rellotges ni el Zitröen
ni la guitarra Picado ni les cançons ni els poemes
ni l'estudi ni la Mackie 24/8 ni el micròfon de vàlvules deThoman
ni el teclat midi ni cap melodia ni cap so ni cap paraula
Jo vull amiga meva la meva amor mes clara
tornar-hi per quedar-m'hi
No havia estat tant joiosament sorprès i tranquil
Dues hores, per a tu, vint minuts per a mi
ni temps ni cap lloc ni memòria ni desig de res
desig de res
A Bernardo Betolucci
Miquel Àngel Tena - Rúbies 26 d'Octube de 2010
M'agrada que posis un poema de tant en tant. Aquest desig de res, des d'un estat de sorpresa i tranquil·litat em sembla genial. De veritat. Per llegir-lo i llegir-lo fins que s'encomani aquest desig de res. M'agrada molt com ho expliques.
ResponEliminaEls altres posts sobre la polio o post polio, també me'ls llegeixo i a part de dir-te que tens raó, no sé massa més què dir.
Ja vaig veure el blog d'ajuda als SPP. Ja em posaré les piles per fer-ne difusió (que fins ara no ho he fet) i també col·laboraqr tal com vaig fe r amb el disc.
Vinga, un poema de tant en tant ens agrada, com diu Carme.
ResponEliminaPrenc nota senyores : aquesta mena de guerra que em porto amb lo de la Polio, em distreu massa del meu nord i estrella que n'es LA POESIA. Per a mi, una manera d'entendre i de profondir en la vida propia i la dels altres i al final d'un viure per escriure, una manera de viure.
ResponEliminaBravo!
ResponElimina