TORNEM al meus preferitsdel cor !! Linda Perry. Señores i Senyors!!THE HOUSE IN THE RISING SUN, AMB TOTS EL RESPECTES PER L'ERIC BURDON, per a mi la millor VERSIÓ!! del tema i la millor cantant ,compositora, productora del Mon!!! o al menysdel meu mon, je! je! tot es relatiu, reflexionem, reflexionem.....
Ja torno a ser a lloc... escoltaré els teus posts que m'han quedat endarrerits. Començo per aquí mateix.
ResponEliminaUna abraçada.
Me has removido algo por dentro. No sé todavía si darte las gracias o no. Aunque pensándolo bien, los recuerdos hermosos gustan rememorarlos a pesar de que duela la nostalgia.
ResponEliminaGracias, con convicción.
Besos
Los recuerdos solo fueron mitos. mitos en nuestra memoria, que és diavólicamente selectiva.generamosrecuerdos todos los dias , todoslos instantesde nuestra vida, vive i siente como vives recuerda i siente como recuerdas . Olvida i siente que has olvidado.el olvido es el perdon. Puedes ejercer el perdon i olvidar aquello que no tuvo ninguna relevancia, o que hizo daño, ejercer el perdon, osea el olvido.(El Hipòcrita dice : yo perdono pero no olvido...Sepulcro! Maldito imbècil!, como puedes hacer esto i dartelas de "bueno" Olvida i vive- es lo que te distingue de los, tontos, que no saben hacer-lo...
ResponElimina