MIQUEL PUJADÓ . L'HOME INCANSABLE: LA PERSEVERÀNCIA I LA CONVICCIÓ

Miquel Pujadó: Un cervell ocupat...

Avui a les 12 del migdia al IES de Lliçà de Vall un cantautor, escriptor, cronista, crític, adaptador i traductor, compositor de precioses, profondes, i ríques, divertides i rítmiques cançons, que porten mixons a sota la gorra. I, ademés, tenen l'aroma de les ostres de les platges de Sète. Farà una xerrada sobre la reedició 3ª, del seu Llibre "L'Ocupa de cervells". Que un llibre escrit en llengua catalana es reediti enlloc d'anar a morir a la trituradora, ja és un éxit, no diguem apoteósic, peró sí, diguem insòlit, donats els temps que corren. En Miquel Pujadó, és un home que sempre m'ha sorprés - i estimulat - per la seva capacitat d'entusiasme, i per l'amor, si , si: Amor, amb majúscula que imprimeix a totes les coses que fa. Si hi ha un "multi-professional" de la "Cosa Catalana" i de tot alló que hi te que veure : aquest és en Miquel Pujadó.
Quan jo treballava a la discogràfica de la Salseta, ja fa un munt d'anys, (abans que l'SPP em tombés al mostrador del Corte Inglés de Girona.) Va fer ,com qui no fa rés, la traducció i adaptació de tot un disc "Estic content que rutlli" temes tots ,meny un del -Bourvil- , del compositor francés: Paul Misraki

CD Salseta Discos, 1996.

I que inclou: “Què esperes per ser feliç” (Misraki/Hornez), “Maria de Bahia” (Misraki/Hornez), “Txing Kong” (Misraki), “Millor això que no agafar l’escarlatina” (Misraki/Hornez), “Estic content que rutlli” (Max Elioq), “Com tot Cristo” (Misraki/Hornez), “Els monjos de Sant Bernat” (tradicional francesa), “Al patró no li agrada l’ofici” (Waren / Misraki), “Amor tropical” (Canfora / Roux).

Totes, extraordinàries traduccións i adaptacións de Miquel Pujadó. Que va fer una demostració de com un cantautor amb un estil molt definit com el seu, pot ser tant dúctil com per produir un disc de ball, bassat en un dels més grans compositors de música de ball francesa de meitat del segle XX. L'adaptació de les lletres al texte és perfecta, i, cosa difícil de fer: conserva la frescura i la "xispa d'humor" de les composicions originals. D'aquest treball valuós i singular no s'en parlà gaire, i per això ara em dona a mi per fer-ne una ressenya. Hi ha tantes coses que passen com si no passessin en el nostre -mig-pais, mig-nació, -mig-mig-mig-estatut, mig-Ave. Passant per Montmeló ja fa tres o quatre anys... Hi ha tanta cosa feta només fins al mig, que quan et trobes un home que fa les coses senseres ; sorpren i fa il·lusió , Goita!!

Volia anar a veure al meu amic però m'he posat escriure aixòs i ara ja faria tard.

No paris mai Miquel i vine un dia a l'estudi que gravarem "l'Auca del Porc i Jo... " de lo Vilaro de Peramola.