Quina bona crítica! Jo també vull el disc. Ja t'enviaré un mail amb l'adreça però espera un parell de setmanes que ara mateix estic sobrepassada i no puc acudir a tot. Gràcies.
Veus com la feina ben feta té recompenses!Indubtablement a part de la satisfacció personal que comporta fer les coses bé que te les reconeixin et dona ànims. Felicitats!
Som la Julia i el Francesc des de lluny lluny. L'article hauria de ser un titular. Ens fas molta companyia cantant com "assaborir el paisatge" mentre viatjavem en aquests trens tant lugubres durant la nit.
Aixó és d'un rendiment emocional del mil per cent!!. avui he conegut "en viu" la Carme la que caça Moments i em dinat a la Plaça del Monestir a Sant Cugat,sort que les paraules volen que si si es quedessin a la vora no podriem ni caminar... n'ava un pel accelerat i xerrava massa, però ho he passat fantàstic,fins hi tot donant una volta inútil de 190º per buscar el cotxe. Gràcies Carme per ser pacient, comprensiva i generosa.
. -Vosaltres Cesc i Julia que viatgeu amb els trens que Ghandi feu servir per polsar,conèixer i alliberar l'India, sou una part molt gran d'aquest rendiment. Que la Dança Final soni en un tren nocturn a la India, en trajecte de Varanasi a Deli, que visiteu Agra.El Taj Mahal! i pugui estar amb vosaltres via MP3,es definitivament rendible,emocionalment rendible!.El mon es un Holograma,quasi us puc tocar aquesta nit. Torneu prest ,porteu els Sitars i emularem George Harrison. I al Deu Ravi Shankar. I de mentres cuideu-vos molt que les mares pateixen d'ansietat crónica...
Ja està bé, home que es reconegui la bona feina!
ResponEliminaI si que vull els meus discos... clar que anoimenar-los "material" ha quedat una mic a mafiós...
I que el món se n'enteri!
ResponEliminaQuina bona crítica!
ResponEliminaJo també vull el disc. Ja t'enviaré un mail amb l'adreça però espera un parell de setmanes que ara mateix estic sobrepassada i no puc acudir a tot. Gràcies.
Veus com la feina ben feta té recompenses!Indubtablement a part de la satisfacció personal que comporta fer les coses bé que te les reconeixin et dona ànims. Felicitats!
ResponEliminaEi Miquel!!
ResponEliminaSom la Julia i el Francesc des de lluny lluny. L'article hauria de ser un titular. Ens fas molta companyia cantant com "assaborir el paisatge" mentre viatjavem en aquests trens tant lugubres durant la nit.
Molts besitos!!
Aixó és d'un rendiment emocional del mil per cent!!. avui he conegut "en viu" la Carme la que caça Moments i em dinat a la Plaça del Monestir a Sant Cugat,sort que les paraules volen que si si es quedessin a la vora no podriem ni caminar... n'ava un pel accelerat i xerrava massa, però ho he passat fantàstic,fins hi tot donant una volta inútil de 190º per buscar el cotxe. Gràcies Carme per ser pacient, comprensiva i generosa.
ResponElimina. -Vosaltres Cesc i Julia que viatgeu amb els trens que Ghandi feu servir per polsar,conèixer i alliberar l'India, sou una part molt gran d'aquest rendiment. Que la Dança Final soni en un tren nocturn a la India, en trajecte de Varanasi a Deli, que visiteu Agra.El Taj Mahal! i pugui estar amb vosaltres via MP3,es definitivament rendible,emocionalment rendible!.El mon es un Holograma,quasi us puc tocar aquesta nit. Torneu prest ,porteu els Sitars i emularem George Harrison. I al Deu Ravi Shankar. I de mentres cuideu-vos molt que les mares pateixen d'ansietat crónica...