Però com que la Linda Perry no te un pel de tonta, aviat va liquidar el grupet de marras i es va dedicar a produïr èxits comercials d'altres artistes amb el seu propi segell, a dojo i a forrar-se, com esta manat arreu del mon menys ací,(- que cantem gratis-) quan es té el seu talent, inquestionable talent, magnífica dona , valenta com ella sola, va reivindicar la seva opció sexual, sense embuts; en una época en la que no era pas tant fàcil, era el temps de Nirvana... i ha plogut molt. Bombes i tot han plogut. I ella preguntava, tota pallassa, ja alesores -Que Passa? Que Passa?Hey! Hey! hey! hey! Que està passant?
Doncs, jo crec... que deixar-se enamorar, del que sigui, ja sigui d'una veu, de les cançons, d'uns ulls, d'una cara o de la vitalitat i personalitat... mai no és ser burro.
ResponEliminaPer cert... tu no mires mai el correu, oi?
Cagonl'olla que n'estic de tronat , ara pla! unaltra vegada , pos mira si que el miro però quan he donat un tomb ja ni m'hen recordo , acabo de tenir una pelotera amb una íntima per que em recordo mai de trucar-la i està ofesa , així que si net vols ofendre ja no vindrà d'una i jo millor que m'en vagi caminant platja avall sense parar a veure si així deixo de penjar al personal d'una p. vegada, Tu diràs com ho feim si vols a partir de les 3 30 tinc el cotxe i ho podriem arreglar , quedem al Meson?
ResponElimina"Lu ditxu", que m'agrada, aquesta senyora...
ResponEliminaCadascú va al ritme que va. Mira jo mateixa, que fa mesos que ni miro blogs ni truco a ningú ni res de res. I si algú s'ofen per això (que no ho crec), tindrà dues feines.
Tot és així com és.