dimecres, 20 de maig del 2009

Bashung cantava de nits a les escales de La Basílica del Sacré-Cœur


T'en recordes Salvador? vares baixar directe, amb el Dyane 6, de Paris a Balaguer a buscar-me. Jo encara ni m'havia recuperat del cansament del viatge per Suissa i tu encara en volies més de gresca aquell estiu. A casa, al poble, tothom estava de dol. Lo Paquito havia mort en un accident de cotxe tornant de Barcelona. Era una tragèdia sense nom, ni mida. Tu vares aterrar al mig d'aquell desastre i jo et vaig dir que si. Varem marxar sense ni dir adeu, tot i que n'estava fart de tocar per europa. Sempre de punta a punta d'europa!...
Només volia possar distància, gosar d' allunyar-me de la tristor que ofegava la Plaça Mercadal i el Niu-Cup. Llavors els meus m'eren igual, passava per un procés de desclassament voluntari, i els tractava com si mai haguessin existit. No valen res les anècdotes d'aquell viatge Salvador, tot i que foren moltes i divertides. Només una cosa, la nit que vàrem anar fins a La Basílica del Sacré-Cœur, vagarejant com quasi cada nit, després de tocar fins que els restaurants quedessin buits. -Nova troba cubana,- "cuando lejos de ti quiera penar el corasooon... Estrellita de Sur..." Victor Jara.- Maria ya ves... -Llegó el comandante y mandó a parar... Quin aborriment tio!, detestava el repertori i et detestava a tu. No per res, prou que n'erem de bons companys, només per la gambada llarga que tenies. Jo darrera teu, esgotat i tu que no en tenies mai prou, "dale que dale". Malagueeeñaaaa Salerosaaaa!! S'havia de mantenir a les gallegues.
A les escales, aquelles escales grises, amples, com un teatre romà, hi havia assegut un paio vestit de Rockero, amb una xupa de cuiro negre, camperes de punxa i una mata de cabells negres, lluents, com de carbó mineral, sofisticat i a l'hora displicent, que cantava i tocava l'harmònica, amb la destresa d'un bluesman negre, també de pell. A la seva vora, impassible, un guitarrista que anava fent la seva. Tocaven com si estiguessin assajant. A mi em va semblar que aquell fulano era "algú" que sortia a prendre la fresca i de pas mantenir la gola en forma. Estava pel damunt del que s'acostumava a veure pels carrers de París i mira que s'en veia de coses bones...
Aquell tio, Salvador, era l'Alain Bashung, que més tard fou un dels grans de la música Francesa, de la generació del relleu del Brel, Brassens, ferrat, Ferré, Barbara. Montand, la Grecò, La "Jardin", que li'n dic jo, a la Francoise Hardy... era aquest xicot llavors. o potser encara era més jove i era més així...o encara més jove, potser
Ara farà un més i pocs dies que va morir d'un càncer de pulmó. Fumava com un descosit. I ja tenia 60 anys. Fumava amb el mateix estil que el seu íntim generacional Serge Gainsbourg. Va fer "locures" fílmiques amb l'Arrabal, i una bona tanda de películes, bandes sonores i sobretot cançons, Hipnótiques, Misterioses, Profondes, Extranyes, Maravelloses Cançons... No se si t'en recordes Salvador, però jo si que ho tinc molt present. Tant és així que uns anys més tard el vaig vore a Marsella en un bolo de tarda-nit al carrer, no se si tu hi eres en aquell viatge, no et tinc fitxat com en d'altres. A distàcia el vaig anar seguint, de vegades a Andorra, anant a vendre discos, en veia algun llançament i pensava: goita!, el paio aquell de París.
Dimecres que ve, si tot roda com hauria de ser, farem un programa a Radio Premià de Mar i parlarem de l'Alain Bashung, ja sé que a tu et va més, t'estimes més la música cubana. Que n'ets un gran entés. Però m'has d'entendre també tu, Salvador, i no t'ofenguis, que no vull pas fer-te'n un despreci. A mi, si vols que et diga la veritat, veritat, tot aixó de la patxanga llatina me la bufa. Pot ser molt efectiu de cara al ball, la gresca i el consum a la barra de l'envelat, però me la bufa. Fins al Victor Jara, els cubans d'alta volada, els Inti-Ilimani, Zitarrosa, Yupanqui... Fins al Cafrune, i en Gardel, val, però prou, he?! prou, Salvador. Jo, es que soc més de francesos, Italians...Ja m'entens oi, Salvador?-Ep !, no t'ho prenguis malament, he?- Però si vas de bolo, cap al maresme, Dimecres a la tarda, posa la Com Radio cap allà a les 6 i en podràs sentir cinc centims, potser et ve a la memòria aquell xaval de la xupa negra que portava ulleres de sol a la nit... a Paris...




LA NUIT JE MENS

On m'a vu dans le Vercors
Sauter à l'élastique
Voleur d'amphores
Au fond des criques
J'ai fait la cour à des murènes
J’ai fait l'amour j'ai fait le mort
T'étais pas née

À la station balnéaire
Tu t'es pas fait prier
J'étais gant de crin, geyser
Pour un peu je trempais
Histoire d'eau

La nuit je mens
Je prends des trains à travers la plaine
La nuit je mens
Je m'en lave les mains
J'ai dans les bottes des montagnes de questions
Où subsiste encore ton écho
Où subsiste encore ton écho

J'ai fait la saison
Dans cette boîte crânienne
Tes pensées
Je les faisais miennes
T'accaparer seulement t'accaparer
D'estrade en estrade
J'ai fait danser tant de malentendus
Des kilomètres de vie en rose

Un jour au cirque
Un autre à chercher à te plaire
Dresseur de loulous
Dynamiteur d'aqueducs

La nuit je mens
Je prends des trains à travers la plaine
La nuit je mens
Effrontément
J’ai dans les bottes des montagnes de questions
Où subsiste encore ton écho
Où subsiste encore ton écho

On m'a vu dans le Vercors
Sauter à l'élastique
Voleur d'amphores
Au fond des criques
J'ai fait la cour à des murènes
J’ai fait l'amour j'ai fait le mort
T'étais pas née

La nuit je mens
Je prends des trains à travers la plaine
La nuit je mens
Je m'en lave les mains
J'ai dans les bottes des montagnes de questions
Où subsiste encore ton écho
Où subsiste encore ton écho

La nuit je mens
Je prends des trains à travers la plaine
La nuit je mens
Je m'en lave les mains
J'ai dans les bottes des montagnes de questions
Où subsiste encore ton écho
Où subsiste encore ton écho ...

3 comentaris:

  1. Mira que no el coneixia! Em fa vergonya i tot, que en aquella època, la cançó francesa em portav a boja... encara n'escolto ara, però aquest noi no el recordo. Gràcies per la història que has explicat i per la cançó i per la lletra.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Cap mena de vergonya has de tenir Carme, no es pas culpa teva, en Bashung, ací, es un perfecte desconegut, com molts altres grans artistes, italians, francesos ... europeus , aquesta europa que ens venen està culturalment separada. compartimentada, de cap manera els interessa que ens coneguem massa no fos que ens unisim de veritat. Ja ho diu el nom:Comunidad económica Europea. No es pas la Comunitat dels pobles d'europa. El que volen, es unaltra cosa...Per això els catalans encara en sabem alguna cosa dels Francesos, o italians, però la resta d'Espanya. Res de res. I dels Alemanys, o els Txecks, o dels belgues.. res de res.. el gran contacte entre els pobles es una vegada a l'any amb la Eurovisión... No te Jode?!!!

    ResponElimina
  3. Ja era hora que comencessis a buidar el pap i a escopir totes aquestes "batalletes"!

    ResponElimina