Seguiré l'aigua del braçal fins al barranc
i d'allí al riu
i fins al mar, que soc raier.
I el camí cap a la via.
I la carretera de l'estació.
A cada tren que passi el saludaré calent d'enveja.
Al ventre colomins berenaré pa amb vi
sota el balcó de la torre.
Al capaltard, ja des de dalt
penjant les cames pels barrots
els ulls oberts com dos duros de plata
saludaré la lluna plena d'entusiasme.
Ja ben de nit, m'estiraré, furtiu, a l'era
com un crist nen,
cercant omplir-me d'univers
o be que em xucli ell, que tant em fa , si, tant em fa.
No sé com donar-te les gràcies. Ha estat una veritable sorpresa i una casualitat que ho pogués veure ja que estic sense connexió a internet i només entre alguna vegada que ho puc fer, de tant en tant, gairebé no puc visitar molts dels blocs que visitava.
ResponEliminaEts un artista.
Gràcies de nou.
Se que t'agrada aquest poema i se que em repeteixo com el cogombre, però m'es ben igual el teu blog em fa tocar el cel amb la punteta dels dits ...
ResponElimina