.UNA FITA MES ALTA...

dilluns, 26 de novembre del 2007

Brasa del dia,
la tarda fa caliu.
Torna del sol. La nit.

De tu no torno
si me n’hi vaig, de mi,
bo i retrobar-te.

Als teus ulls pinto
un horitzó amb ocell .
Tan fi serà el pinzell.

El teu silenci
fa com la paraula
si s’hi anticipa.

2 comentaris:

Carme Rosanas27 de novembre del 2007, a les 0:09
Són molt boniques, cada estrofa és com una imatge diferent. M'hagués agradat contestar-te amb un poema, però ara no em surt. M'he quedat enganxada en aquest teu.
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas28 de novembre del 2007, a les 12:07
Hola! Com que Bloctum ens ha deixat a les fosques, des de fa dos dies, em consolo de la síndrome d'abstinència bloguera, visitant els amics. Ja sé que havia deixat un comentari, però hi torno.

Com una fulla
que ja no hi és
gronxa l'instant.

Olor d'escuma
frega suau
el ventijol.

Un l'ocell vola
en els teus ulls
i tu no el veus.

Mires la branca
d'on ha vingut
color de mel.
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

No dic el teu nom amb una nota més alta que l’altra,
mai no em moc del bell mig del pentagrama
on s’escriu la veu clara de l’instrument de la vida.
Cap to massa greu, per seriós que sigui l’entrebanc,
ni matolls de fuses pel damunt del violí on esclata el xiscle.
Parlo de tot amb la mesura justa
i la força en l’equilibri de tu entre mi, de jo entre tu,
cap al puny trenat de dits
que ens consolida el tranc i l’alegria.
No dic el teu nom sinó com si llegís un vers d’alta volada.
Torno de tu cap a tu, teixit, brodat al teu nom.
Tot incendi, càlid jo el dic com si et besés l’orella.
I vesso mel al teu mal, canto un salm pel teu neguit,
amb el teu nom tan valuós inserit en el silenci.
La paraula del teu nom, compàs de dos temps,
roda i ser,
flor
i salmòdia

Miquel Àngel Tena-Rúbies

L'Antoni Collado va fer la portada expressament per aquest disc , que fou en el seu moment (1993) poc entés . El Tradicionàrius estava encara en plena feinada de recuperació de materials i jo vaig pensar d'anar a vore al Carles Cases per a fer un disc conceptual on el llenguatge sortís de la mare del pulso i pua de sempre i prengués l'airet de les arrels aràbigues i de les illes del mediterrani.Però amb corda de bordó, corda grossa i en Cases ho va entendre fantàsticament be . Jo volia fer coses com les que fan els Sards o els de Corcega. De fet el projecte fou molt car. Car i ambiciós i de l'esforç en va quedar una desbandada del personal. Està clar que primer es van fer la foto. Qui va fer el disc en realitat fou el Motor ritmic d'en Lluis Llach i en Rabinat, amb les germanes del Cases als aviolonchels, la Rosa i el Ton es van muntar un tema per a lluir-se i ella va cantar una nana apa!! com que jo pagava el projecte no valia la pena gastar cartutxos . El cant de veritat el vaig fer jo i un bon coixí de baríton el Panxito Tomàs ,
Val a dir que després vaig fer una cura de desintoxicació en un caríssim balneari... es clar que vaig tenir que demanar un crèdit per a pagar al cobrador del Frac que es va endur tots los cales i no l'han tornat a veure...