RECORDES?

Me'n havia fet una capseta de fusta amb gravats
amb la tapa d'ivori envellit ,a sabre de quina tecla de piano
vell fumat d'algun cafè del dinou amb dones que fumaven
i pintors embogits d'absenta i opi poetes maleits i tísics
que supuraven gonorrea pel penis i pitejaven encara
com si res  Quina vida recordes la casa una batalla
els calaixos oberts i la roba per terra culleretes i griffa
i bourbon de dissolvent universal de totes les malures
els llençols suats marcaven les postures del coit
que encadenàvem com si s'acabes el mon demà
i a la bocana del sota teulat del barri llatí els teus cabells
s'esventaven enrere com si fossis la  sirena d'un mascaró
Quina vida recordes la posta sobre els teulats de París,
les nits al Sacre Coeur escoltant en Bashung: Ho! Gaby, Gaby!
com tocava l'harmònica!! aquell Francès fill d'un pied-noir
i posat de belga aristocràtic altiu i seriós com un plat de faves
que feia blues com un negre de Alabama
El somriure del sol als matins del cafè i del sexe
amb olor de sexe tot amarat de sexe et feia fotografies i t'escrivia
i Tu escrivies tota molla de suor i feromones  amb aquella Continental negra i
aquella olor de niu d'animal que feia l'engolfa i
que ens embriagava Un amor amb pressures amb data de caducitat
Ho saviem  o mentírem  ho allargàrem i no podria'm explicar-ho ni deixar-ho
recorda'm vinclat sobre el piano enxarolat tocant melodies per a TU
Potser la lluna a dins d'algun fanal t'haurà xiulat una altra cançó estranya
Hi he posat una maquineta de musica amb una cançó de la Piaf
"Milord" a la capseta . Hi ha una petita manivela i un ressort 
Hi ha també les teves fotografies, unes arracades de quincalla
i els teus poemes escrits en quartilles ... "espero dejarte libre para que sigas conmigo"
i un collaret de perles de Manacor que no t'agradava i 
cromos de'n Toulouse Lautrec i un dibuix d'en Ramon Casas 
que vàrem trobar una nit prop d'un container i
un botellí de licor de Pastís encetat i apegalós
He provat si funcionava en obrir la capsa la maquineta de música
et voilà! funciona ! Quina vida!! recordes...

                                                                                       
                                      a Giuseppe Mustacchi : de personatge: Georges Moustaki

RAFAEL SUBIRACHS PRESENTA: OPERA NABÍ DE JOSEP CARNER

Rafael Subirachs

Cantant i compositor, músic en actiu d'ençà l'any 1967 quan va entrar a formar part d'"Els Setze Jutges", com a cantant de música popular moderna, activitat que ha desenvolupat in crescendo en una línia de continuïtat creadora. De fer una simple cançó sobre una poesia pròpia o una poesia de Joan Salvat Papasseit, o d'altres poetes –va ser el primer musicador de poesies de Miquel Martí i Pol–, fins l'elaboració de l'òpera «Nabí», sobre l'obra mestra de Josep Carner, «Passeig d'Aniversari», obra simfonicocoral sobre l'obra homònima en poesia de Joan Vinyoli o «Verdaguer 2000 Cançó de la terra» oratori simfonicocoral sobre poesies de Jacint Verdaguer entre les obres que destaquen de compositor.

Fragment musical que correspon al fragment final del Cant III. La tempesta i correspon també a l'episodi bíblic del Llibre de Jonàs, capítol primer, versicles 14-16, quan els mariners llencen Jonàs per la borda per aplacar la furia de la mar.

Jordi Gasión i la delicadesa

 

Deu ser que em faig vell i tou i que ja estic de sentir cançons fins al capdamunt de la cresta del cap i que em dona la sensació que de cançons ja se'n han fet massa i que ja no calen i no serveixen per a res perquè la gent n'està embotada i ni les compren perquè si de cas ne volen sentir una se la baixen i punto. Serà que allò que abans em motivava tant ara tan se me'n fot i faig com quan tenia que escoltar maquetes a la Discogràfica on feinejava i només amb un minut d'escoltar la veu o el so o de quin pal anaven aquells milers de postulants a ser emuladors d'altri que havia tingut èxit per xiripa, ja entenia prou i em repassava 30 maquetes en un viatge a la Seu d'Urgell a les sis de la tarda per veure que tot anés ve per un bolo dels Sopa de Cabra . Serà que m'he fet vell i cínic i ja tan se me'n fot que un xaval tingui l'ànsia de ser qui no es , ni serà mai , total i al capdavall i per a l'ultima instància follar-se la de la quarta fila que li fa el pes ... Com havíem somniat fer tots .. Que rarament quan m'arriba alguna cosa me l'escolto de dalt a baix i ho torno a fer per trobar-li el mèrit i ho torno a fer per que ja m'agrada i em fa més suportable el el pas lent  del matí . No se perquè serà que aquest  xaval , perquè encara es un xaval , em diu i em mou coses que els altres no remouen ni a tirs d'escopeta "recortà".  I després de pensar-m'ho, ahir a la nit mentes tornava de la congregació i el vaig tornar a posar al aparato del cotxe. Ho vaig descobrir . En Jordi Gasion converteix una cançó d'en Cohen en una preciositat que no sembla del Cohen sinó que sembla seva perquè imprimeix delicadesa i "phatos Humà" a tot allò que fa .I ho fa d'una manera que ratlla la linea que separa als singulars , dels plurals . D'aquells que faran un dos tres discos i no quedara d'ells més que un record llunya entre els amics i els parents i els "Altres" els Singulars, que es quedaran per a fer una obra que durarà i penetrarà amb el temps i una canya en l'inconscient de la gent que encara escolta cançons. I ens acompanyarà la vida com una banda sonora de la nostra pròpia peripècia. Vull pensar que el meu actual desinterès es transitori perquè encara em fa trempar escoltar "delicatessents" ,musiques inspirades, lletres que diuen coses i fan reflexions vitals que valen la pena , preguntes i respostes que creuen en la vida, malgrat que la vida cada dia cotitza menys en borsa... Li he d'agrair al Jordi Gasión que no doni per acabat el mon i que segueixi fent cançons i versions assassines que es com han de ser les versions o no cal pas fer-les. Que nomeni de fracas allò que es tan ben reeixit i tan subtilment interpretat. A cada vegada mes detall en la veu i en l'expressió a cada cop de geni més simplicitat . El Mestre Txopeitia fent dibuixos i paisatges tan delicats com la veu... tot es harmònic, no hi ha escarafalls, ni cal per a res fer demostracions de força. La força rau en la idea mateixa. I es la força de la simplicitat i la delicadesa que arriba directe al seu destí . Al cor ,on rauen les emocions gasoses. En Gasion canta sentiments que son emocions liquades. Sòlides i definitives. Madures. 

Compreu cançons que la cultura es de pagament . Mai va ser propietat de l'ajuntament de turno .

Laisse venir...

Si no t'hagués conegut mai m'hauria perdut

entre mig de les bardisses pels aiguamolls

de la vida que avança estellant No hi a pietat

ni dolçor ni altells on somniar que tot va be

Si no t'hagués vist venir vinclada en el dolor

d'una cadira vella de bova i rodejada

de llibres que llegeixes distreta mirant

per la finestra nova de la casa que vols

de la casa que fas i refàs amb la teva petjada

de ballarina trencada d'esforç del viure ingrat

dolorit d'estar sola mirant com els peus de la gent

inventaven llenguatges ignots que tu interpretaves

Si no t'hagués conegut esperant l'avenir tan incert

si no m'haguessis reptat amb el pas d'una dansa tan bella

Ni jo fora Jo ni TU fores qui ets ara ja tal com ets

Com seràs com seré com voldràs com voldré

Si no t'hagués conegut mai m'hauria perdut.

Laisse venir... laisse venir... se que el temps juga a favor teu.