Ara ve la part delicada...

De tot el procés, el mes pesat es la lija, primer per que fa pols i em fa esternudar i desprès perquè la màquina que tinc no es la que hauria de fer servir i te una eficàcia dubtosa i limitada, i tercer perquè a l'hora de la veritat s'ha de treballar molt a ma, avui passaré el dia lijant la tapa per a igualar el dessota ja que les fustes molt sovint venen tallades de diferents gruixos  com es pot veure a l'afegitó que hi vaig posar, aquestes fustes que tinc estan pensades i tallades a la mida d'una guitarra clàssica normal, però les acústiques Americanes son bastant mes grans .- No passa res si has d'afegir una "ala" a cada costat, mentre sigui simètrica i estigui ben encolada. Abans de l'encolat definitiu hi posaré un reforç per evitar que arribés a cedir. Tanmateix una vegada rebaixat i ajustat serà tan poca cosa que ni es veurà, la veta es la mateixa perquè la fusta es de la mateixa llenca.. ni es veurà la unió. Ara es hora d'anar amb compte perquè he de procurar rebaixar al menys un mil·límetre i mig m d'una manera uniforme i donant-li un pel de concavitat .Les varetes que ja estan preparades i també la tindran per tal d'acompanyar a la fusta a fer aquesta miqueta de "Panxa" que es "esculpida" i de vegades una miqueta entrada  a pressió a l'hora d'encolar . Si es fa així la fusta agafa un"dring" molt bo. Ara calleu!!-Psssst!!, que m'he de concentrar i fer-ho molt a poc a poquet perquè sinó la puc espifiar i llavors el resultat en lloc de bo, serà "Una vulgaritat" !! Sonarà igual però no sonarà tan be com si l'encerto en aquesta fase. Aquí es on cada constructor te els seus secret  que experimenta amb els anys d'ofici, i no explica mai a ningú. Només quan ja plega, elegeix un successor a qui ja ha estat preparant i li transmet els seus secrets... M'apassiona aquesta manera de fer que tenen els Luthiers , em remet al Renaixement. A les confraries d'artessans i als gremis ... on la "Universitat era "la Practica" I els aprenents sabien que eren aprenents i els mestres sabien que eren mestres. Ara qualque marrec de 24 anys fa un MIR i ja es pensa que es un Deu de la neurologia o de la especialitat que ha triat però en realitat no sap una merda de res I això passa amb totes les "Carreres" que us penseu que sap un advocat quan acaba "la Carrera"?:  pos no res . A penes si ha vist un judici... a la Universitat a part de teoria només els donen una pàtina de "classe" i els estructuren per a ser i sentir-se com a posseïdors de "la veritat" oficial. que acostuma a ser Mentides i Deformacions segons els interessos del mercat de treball. El Pla Bolonya no pot ser més descaradament això!!. Si algun dia va ser la seu de la cultura ; Avui  la Universitat es només una fàbrica de gilipollas, destinats a ser mandos intermitjos de la carn de canó laboral. Ufff !! quin fàstic m'ha fet sempre això dels "recursos Humanos"!!! i les teories de DEUSTO-OPUS sobre el treball.

 

Pos això:  avui toca rebaixar i si puc fer el forat de la boca, preparar la ranura pel rosetó i començar a encolar "la creu" que suportarà la resta de varetes . Això si tot va be... i no se'm cansa la monyeca o passa una mosca i me'n vaig amb la mosca. Que també passa... O també podria ser que em naixés una melodia al mig de l'estereo del cap i passes de tot per a inventar-me una cançoneta. Perquè això de fer cançonetes encara es prioritari per a mi i sempre ho serà. EL QUE NO ES CAP PRIORITAT ES PUBLICAR-LES . M'encantarà ser un Postum!!!

A i per cert !! com que tinc una preciosa planta d'Alfàbrega que em perfuma l'ambient, avui faré una pasta de Quinoa amb arrós que es boníssima, i te molta bona proteïna, sense gluten transgènic, amb un Pesto de luxe!! i després faré un peixet a la planxa amb una miqueta de Julivert i una patata al caliu.Toma ja!! O potser una auberginia escalivada ... O podria fer un Tombet!!No???

N'ARI NANT!!!

Hi ha que pensa que les coses es poden fer ràpidament i amb la màxima eficàcia i tal pasqual... però en aquest aufici de fer o reconstruir instruments no pot ser aixínes, si encoles per exemple aquesta veta ranurada al lateral de la caixa per a augmentar la superfície d'encolat de la tapa i així donar-li un plus de resistència a futures deformacions, hauràs d'esperar al menys 48 hores i encara serà massa poc, abans no encolis res més, perquè sinó a mida que la cola estreny per una banda, estira per l'altra i el resultat pot ser un desastre. No podré encolar la tapa fins que hagin passat un dies prudencials i tot el varillatge que ara estic  confegint, a part, no estigui ben encolat i desprès ben esculpit y refinat i lijat per tal de que faci be la doble funció de suport i de ressonància, que ha de tenir . Finalment he decidit que utilitzaré un sistema clàssic i no el Lattice, fora massa complicat fer-ho be i amb tots els elements que s'hi han de posar . Epoxi, Fibra de carbono en tires que hauria d'anar a comprar a BCN a un lloc que jo me se... i me fa peresa enorme anar a Barcelona, ja nomes hi vaig quan he d'anar de metges!!.  I al capdavall ningú m'assegura que realment aquest sistema estigui massa probat en aquest tipus de guitarres... El que he vist son adaptacions fetes per  afeccionats que pengen vídeos al youtube, però no m'agrada el que he vist... em podria trobar que al cap d'uns mesos, la tapa tornés a tirar cap a endavant com va fer l'antiga ... i no me la vull jugar. De vegades val la pena jugar-se-la . I de vegades no. 

Més superfície d'encolatge,

més garanties de que no torni a fallar ...  mentrimentres anem ajustant la tapa poc a poquet i amb molta cura al voltant de la sanefa de tres colors : blanc-negre-blanc que ja m'està be, n'hi podria posar un altra que afegís verd, per exemple, però no val la pena complicar-se, de fet en una guitarra nova això es fa un cop encolada la tapa, però en aquest cas ho faig a la inversa per estalviar-me desencolar la sanefa i desprès tornar a posar-ne un altra. Pos vaja una burrada, no??? Fem el dibuix del forat i preparo l'estri per fer-lo a la mida exacta, desprès triaré un rosetó, en tinc un parell que s'hi adiuen a aquesta guitarra, ja us els deixaré triar, ho posarem al vostre gust, mira si en soc de democràtic, tot i que ens volen fer perdre la fe en la democràcia a base d'escàndols i corrupcions. Jo encara hi crec. Només faltaria que amb aquesta puta crisis fictícia indecent i abusiva , ens sortís un "Salvapàtrias" i tornéssim a marcar el pas de la Oca!!! no et fot???.  El rosetó te una funció decorativa, però també fa de protecció per que el forat no s'escletxi amb les tensions de la fusta . Sovint per sota del rosetó s'hi posa un circul de fusta , que pot ser de faig, per tal de augmentar aquesta protecció, qualsevol fissura de la veta faria que per un canvi de temperatura o d'humitat la guitarra s'obris de dalt a baix ; Fa molts anys. Una guitara "Kasuga" japonesa que era força bona i em vaig comprar a Paris desprès de que la meva que era una Estruch de les antigues sia de les bones, perquè en els últims temps ja no ho foren de tan bones...  em caigués per unes escales i es trenques tota sense  remei (sinistre total). Donc la kasuga  va literalment petar i es va "obrir en canal" per que sense adonar-me'n l'havia deixat al sol mes de deu minuts, n'hi va haver prou per que la tingues que fer reparar per un luthier,

Aquest era el model kasuga que va petar d'estar al sol
Japonesa, però molt bona; Com les Anika que son una passada també.

perquè en aquell temps jo no en  sabia pas tant com ara, que tampoc es  que en sàpigui pas tant... Tinc el taller a dalt a la terrassa  en una casa de Fusta que em va fer el meu amic Daniel del Monte, que es de Uruguai i fabrica i dissenya taules de Surf, i barques de fibra ... es molt bo amb això. Ara torna a ser a l'Uruguai perquè manen els seus, je je!! I sempre em recordo d'ell, perquè mentre fèiem la caseta de fusta en ho varem passar molt be. Al Daniel, la dictadura militar el va apallissar de valent, però ell va resistir, encara que de vegades l'angoixa se'l menjava viu, es molt bona persona el Daniel... d'aquelles persones que tenen tantes coses que explicar que mai et cansaries d'escoltar-lo... - Però ara de fet treballo ací a baix, al pis, per a fer coses que no fan gaire pols. Perquè a dalt fa fret . Un dia us posaré unes fotos del talleret que tinc ... es fan servir molt petits estris per a facilitar la feina ... el ribot de varies mides, i que es imprecindible, una lijadora que aviat canviaré per una de cinta que m'anirà molt millor que aquesta que es de les que vibren i fot un soroll espantós!!, formons,  cutters, pinces de tota mena per encolar,  fresadores petites i mes grans i un Dremel que es La gran " Navalla Suisa " que ho fa quasi tot i va molt be per a fer coses de precisió...

I per avui The End... que sinó no avanço  i només estic pendent del blog  que es tota una punyetera addicció.

Al capdavall "tot es vanitat i atrapar vents" que diu l'Eclessiastes!! Tot esta dit i tot està per dir...(sempre em recordo d'aquest llibret de la Biblia que te quatre pàgines, només però es el que val mes la pena de tota la col·lecció de llegendes Sumèries que es aquest gran Llibre de Petete sobre el que es basan la nostra civilització occidental, depredadora i cruel, com el mateix Deu que surt al llibre...( ep !! com sempre: la caga amb les Dones he?? deu ser atàvic aquest odi a la dona... amb el que m'agraden a mi !!!) Perquè, Deu, si no es Bondadós, no m'interessa... No el posaré pas en questió, pobre de mi, que soc un ignorant, ni potser entendre mai els seus motius per a jugar-se la vida del pobre  JOB amb el Puto Diable, que pel que es veu son col·legues, van a prendre copes junts... I fan juguesques amb els humans . Hostia!! quin Deu mes Macarra!! Al meu cor hi ha la llavor d'un Deu bondadós i no la d'aquest que li agraden les ofrenes de sang i carn cremada... Valguem Deu!! quantes animalades!!!

NO ES GENS EXTRANY DONCS QUE BUSQUÉS LA MANERA D'EXPRESAR-ME FORA DELS ÀMBITS QUE ES CONSIDEREN "NORMALS"

Gracies Josep Pascul Clarà per aquesta gran definició del que som !!

AQUEST NANO EM RECORDA A MI

I AL PRIMER DE L'ANY QUE EM DIGUI QUE EM FAIG LA VÍCTIMA . LI FOTO UNA DENUNCIA AL JUTJAT DE GUARDIA.

Primer varen ser els de Cancolapi, que em deien que jo era la manifestació d'un pecat dels meus parents, i que era ja com si estés als llims o al purgatori de per tota la eternitat. Despres foren els Falangistes , i els de l'Opus Dei  de l'Institut, que per que no m'axantava i era un nano alegre i entremeliat, em deien que era un "Carota" i que si haguessin guanyat els Alemanys a mi i als que eren com jo, en haurien gassejat, ja que no serviria mai per a res !!. Després em varen exiliar a un Col·legi de Barcelona que era la versió  edulcorada de "Los Hogares Mundet" on vaig començar a tenir atacs de pànic per la pressió religiosa i la menjada de coco massiva a la que aquells pedòfils, em i  ens sotmetien. I com un riu subterrani; La meva familia que patia de vergonya narcicista, feia tot el possible per petar-me l'autoestima i convertir-me en "La seva Creu" . Així que ja podeu cantar el que vulgueu, perquè Les coses varen anar així per molt que ho vulgueu negar o vulgueu defensar lo vostru HONOR!! Si hagués nascut només 50 anys enrrera no hauria sobreviscut, i m'hauria passat el temps de vida tancat a la torre mes alta del castell!!  Jo ha va escriure la Gran Teresa Pàmies, al Testament a Praga. Els Tenes de Balaguer , eren una familia de Carques, i es va quedar curta, perque amb mi foren i encara son una familia de maltractadors!!

LA TORRE

ACUAREL·LA MANLLEVADA AMB TOT LO MORRO I SENSE PERMÍS  DEL BLOG DE LA     CARMETA ROSSANAS QUE PINTA MOLT TXULO I M'AGRADA MOLT: ALA!!

La torre

El meu avi matern, que va tenir deu fills,

           va fer, per a domar-los, una gran torre a l'horta.
  Mig corral de pagès sense pany a la porta
     i mig parc de senyors amb evònims i grills.

    El jardí en el meu temps ja era vell. Acollia
amb una confiada paciència de ca,
 enyoradís dels oncles que no jugaven ja,
tots els cosins de la segona dinastia.

          La casa era molt dolça. Com un codony madur
      que tingués nius als ràfecs i gats a la teulada.
       Cada hivern es podria, ben tancada i barrada.

Ara que ja sóc gran, i seriós, i dur,
       reveig uns balbadors, un pou, un hivernacle,
dibuixats en un blau decorat de miracle.

                                                                                                                      Màrius Torres

UN QUE SEMPRE HA TOCAT L'ACUSTICA MOLT REBÉ

I ENCARA UNALTRE TEMA LLEGENDARI!! QUE MAI PUC OBLIDAR!!

PRESENTANT OPCIONS . Opció 1ª

OPCIÓ CLÀSSICA D'ACÚSTICA AMERICANA . La mes utilitzada  per Martin, Gibson i altres marques conegudes, que amb petites variants fan servir aquest entramat per donar sonoritat i resistència a la tracció de la tapa.  La fusta que em va sobrar de les llenques de la tapa l'he tallat i encolat per tal de confegit les veretes amb un plus de solidesa que li dona l'encolat . Es un "trucu" que segurament no he inventat jo perque ja està tot inventat al mon, però a mi m'agrada fer-ho així perque un cop pulides i treballades les varetes tenen més resistència que si fossin d'una sola peça. Apa i fins Demà que avui ja plego !!

POS SI!!

EL SISTEMA LATTICE. L'INVENT D'UN AUSTRALIÀ QUE VA REPLANTEJAR LA CONSTRUCCIÓ DE GUITARRES I LA SONORITAT.

Tapa de guitarra acústica americana

No fa pas massa anys que un luthier Australià va revolucionar el sistema d'envarillatge clàssic de la tapa de les guitarres amb una nova manera i concepte del que era i havia de ser la expulsió del so en les guitarres classiques. A partir d'aquest invent, multitud de constructors d'intruments varen adapatar el sistema a la seva menera i en general les guitarres van fer un salt molt important en quant al volum del só que eren capaces de emetre... Malgrat que; Si no es fa be, potser guanyem en volum però no en qualitat ni en harmònics  i llavors no paga la pena. Només per guanyar volum  no pagaria la pena si sacrificàrem la qualitat del so. Per això aquest nou sistema es delicat d'aplicar .

Tenim per exemple una guitarra amb el varillat mes conegut i mes utilitzat, sobre tot en les guitarres flamenques. El va inventar i assajar fins a la perfecció el gran luthier Antonio Torres, un pioner en la construcció de guitarres espanyoles. Les acústiques americanes de cordes metàliques i caixa de ressonància gran, son ben be un altre concepte i l'envarillat sol ser molt distint.  Una  selecció de planells de grans luthier us pot donar idea de les diferències entre cada guitarra que poden arribar a ser molt grans. Cada constructor d'acord amb els seus sistemes i procediments, les fustes que utilitza, les dimensions de l'intrument i moltes altres variables crea el sistema que li dona mes bon resultat.  No serveix de res,  ni garanteix l'éxit, en absolut, copiar un planell del gran constructor barceloní Igancio Fleta, si desprès no utilitzes les fustes de 200 anys que ell feia servir. Si ho fas et podrà sortir una guitarra passable però no et sortirà mai "Una Guitarra Fleta" que tenia encàrrecs fins al 2020 i ja fa anys (1974) que va morir. Mai de la vida una emulació o una rèplica pot ser igual que l'original. Això passa amb els rellotges i amb la música també passa ; Hi ha molts "emuladors" que no passen de ser una copia d'una altra copia...  Si. Si. Avui en dia això passa molt i passa massa!!

VERSIÓ DEL SISTEMA LATTICE QUE RECORDA LES "CELDILLES" D'UN PIANO DE CUA

PLANELL D'UN SISTEMA LATTICE: LA REVOLUCIÓ!!

IGNACIO FLETA FOU UNA DELS MES GRANS LUTHIERS DE LA VELLA ESCOLA: VIVIA EN UN ENTRESOL MOLT GRAN ON TENIA EL TALLER. MOLT A PROP DE L'ENTRADA DE LA BIBLITECA DE CATALUNA I DE L'ESCOLA MASSANA. Pujava sovint aquella escala perqué en un pis de dalt hi vivia en Josep Pons i estavem fent el disc de les Cançons Benignes. Quasibe feia cantonada amb el carer del Carme.

Ignacio Fleta

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ignacio Fleta (Osca, 31 de juliol del 1897 - Barcelona, 11 d'agost del 1977) fou un lutier espanyol. ^[1]

Biografia

De família d'ebenistes, amb 13 anys es traslladà a Barcelona amb els seus germans Manuel i Bienvenido per aprendre l'ofici de la construcció d'instruments. Estudià la construcció de violins, violoncels i contrabaixos amb mestres com Benito Jaume i Etienne Maire Clarà; després d'un període de formació a França al taller de Philippe le Duc, tornà a Barcelona.
Al 1915, els tres germans Fleta s'establiren amb taller propi i es dedicaren a la construcció de violins i violoncels. Al 1927, l'Ignacio se n'independitzà i, possiblement per aquesta època, començà a estudiar la tècnica de les guitarres gràcies a les peces que li portaven per arreglar. Al 1936 passà pel seu taller, i la copià, una guitarra Torres del 1864, feta de fusta d'auró, que havia estat de Francesc Tàrrega. Als anys 1939-1945 rebé l'encàrrec del grup de música antiga Ars Musicae per fer un bon nombre d'instruments antics, com violes de mà, violes d'arc, fídules i guitarres, amb un resultat notable.
De resultes d'oir Andrés Segovia al 1955 tocant Bach a la guitarra, decidí dedicar-se exclusivament a la fabricació d'aquest instrument. Dos anys més tard, rebé el primer encàrrec de Segovia per una guitarra, i encara n'hi demanà dues més posteriorment, però molts altres músics en foren també clients: John Williams, Alirio Díaz, Turibio Santos, Carlos Bonell, Marcelo Kayath, Jorge Morel, Adam Holzmann, Dagoberto Linhares...
Els seus instruments, fets amb un estil molt personal, estan basats en l'escola italiana, molt ben treballats, amb la volta de la tapa més alta i amb el cargol del cap en forma el·líptica. Les seves guitarres evolucionaren fins a esdevenir un producte absolutament personal que, en les darreres èpoques, confeccionava gairebé exclusivament amb fusta de cedre.
Després del seu traspàs, el seu taller va ser mantingut pels seus fills Gabriel (nascut al 1929) i Francisco (1925).
VIKIPENDIA

planell d'una tapa d'Ignacio Fleta

UN EXPONENT DE LA GRAN VARIETAT DE SISTEMES " CADA MAESTRILLO CON SU LIBRILLO"

Tapa Antonio Torres (LA MES EFICAÇ I UTUILITZADA EN GUITARRES FLAMENQUES ESPAÑOLES)