diumenge, 2 d’octubre del 2016

Trilla que Trilla,

Sovint cauen dies que passo com lliscant
per les dunes del llibre de fotos d’un desert de mi.
Dubtant de ser-hi. I no escric.
Perquè no en tinc ganes, ni mica.
Ni se que collons dir-me que valgui la pena
o sigui fiable o gramàti-cable. Ja saps-Ni fava!
Em desperta un gris gelat als plats dels ulls
que liofilitza els adjectius.
Em cau cendra dels cabells com als gurus.
Inspiro flaires de purins i estossego pols dels camins.
Les guitarres al racó, desafinades, pobres! ni cas!
l'estudi: deu Km. de cables per endollar.
les cançons: tararí tararà. -Que ja no ve d'una. Ja!
Resumint, Miquel: a l’era de la Torre. Trilla que Trilla.
Un any culls i un altre no fas ni palla.

dijous, 28 de maig del 2015

SOM LLADRES

Som lladres encantadors,
que robem cors
i no defallim i mai.
Perquè som els amics de l'U.
El temps dels vells sermons ha passat.
Directament nosaltres apuntem al cor.
Si la ment intenta entrar d'amagat
i prendre el comandament,
nosaltres li tirarem el llaç
sense demora .
Convertim el verí en medicina.
I les nostres penes en benediccions.
Tot el que ens era familiar i conegut.              
A qui estimàvem
i  a  nosaltres mateixos ,
Vam tenir que deixar-ho enrere.
Beneït sigui el poema que ve
a través de mi,
Però No de mi.
Perquè el so de la meva pròpia música ofegaria
la cançó d'Amor.
                                                                              Jalaluddin Rumi