diumenge, 2 d’octubre del 2016

Trilla que Trilla,

Sovint cauen dies que passo com lliscant
per les dunes del llibre de fotos d’un desert de mi.
Dubtant de ser-hi. I no escric.
Perquè no en tinc ganes, ni mica.
Ni se que collons dir-me que valgui la pena
o sigui fiable o gramàti-cable. Ja saps-Ni fava!
Em desperta un gris gelat als plats dels ulls
que liofilitza els adjectius.
Em cau cendra dels cabells com als gurus.
Inspiro flaires de purins i estossego pols dels camins.
Les guitarres al racó, desafinades, pobres! ni cas!
l'estudi: deu Km. de cables per endollar.
les cançons: tararí tararà. -Que ja no ve d'una. Ja!
Resumint, Miquel: a l’era de la Torre. Trilla que Trilla.
Un any culls i un altre no fas ni palla.

dijous, 28 de maig del 2015

SOM LLADRES

Som lladres encantadors,
que robem cors
i no defallim i mai.
Perquè som els amics de l'U.
El temps dels vells sermons ha passat.
Directament nosaltres apuntem al cor.
Si la ment intenta entrar d'amagat
i prendre el comandament,
nosaltres li tirarem el llaç
sense demora .
Convertim el verí en medicina.
I les nostres penes en benediccions.
Tot el que ens era familiar i conegut.              
A qui estimàvem
i  a  nosaltres mateixos ,
Vam tenir que deixar-ho enrere.
Beneït sigui el poema que ve
a través de mi,
Però No de mi.
Perquè el so de la meva pròpia música ofegaria
la cançó d'Amor.
                                                                              Jalaluddin Rumi

dilluns, 18 de maig del 2015

divendres, 25 d’abril del 2014

ENCARA QUE ...SEGUEIX I DIU:

"...L'amor real deu d'estar infinitament per damunt de la nostra comprensió ordinària, ser quelcom "tremendo", l'oblid complet de si mateix, la pèrdua de la individualitat en la unitat, l'absorció de la personalitat en el tot.
D'aquesta manera l'amor sembla ser l'oposat a l'egoisme."



dijous, 24 d’abril del 2014

BENEITA IGNORÀNCIA

"Allò que anomenem  amor es una combinació de cobdícia i por, desig per acconsseguir quelcom més i temença de perdre-ho. Per tant ,allò que nomenem amor deu de ser ignorància..."
( Edward Bach .13/ 12/1933)

BENEITA IGNORÀNCIA DONCS!!

dimarts, 25 de març del 2014

DELTA





Quan estic sol a la casa nova i clara
i em pren de tu un frisar d'enyorança
com si  em faltés la menja acostumada.
O potser un tros de l'ànima molt gros.
Tot escapçat, m'agito i em desvetllo.
On és la pau que em lliures a mans plenes?
Quan estic sol, ja no se viure a penes
perquè de tu ja me n'he fet un motllo
un camí, un solc, una forma d'entendre
ço que es proper i que sense tu em perdria.
Torno de tu mes net que mai: tibat.
Sirga d'un pont per a passar la vida.
Quan estic sol, de prompte trobo en falta
la teva mà . Alosa de confiança.
Fita essencial dels meus anys que transcorren,
ja com un riu que n'ha creat un delta,
prop de la mar, prest a la mort de l'aigua...

Miquel Àngel Tena-Rúbies   3 /Juliol/ 2012