Augmento la superfície de tot el perímetre d'encolat perquè val la pena de fer-ho més resistent , aquestes vetes ranurades de fusta ja les venen fetes i es mes còmode que tenir que fer-les tu. Que tampoc es cap cosa difícil he?? , o sencillament anar fent taquets triangulars de fusta com fan molts Luthiers artesans que ho fan tot ells ... Per apanyar guitarres velles m'estimo més aquestos materials ja fets perquè son molt exactes i no em donen problemes.
Ja'stà ! amb una nit de "pinces" n'hi ha prou per que s'aguanti be, encara haure d'esperar uns dos o tres dies per anar be i que la cola s'estrenyi del tot, si encolés ara la tapa faríem un "Desastre Miner" com la cançó dels Bee Gees que escoltava de adolescent per la radio i m'agradava molt, la versió original ( en blanc i negre) costa de trobar però si la trobo també la posaré perquè sonava un pel diferent: Bee Gees, foren anteriors a l'èxit massiu dels Beatles i varen començar a triomfar a Austràlia de molt jovenets, quasi uns crios ... Cosa que molta gent no sap es que foren un cas de precocitat comparable als jackson Five a l'altra punta del Planeta , com ho demostra aquest video de l'any 1963.
En aquesta época els vaig descobrir, a partir del "Desastre Miner" i "Massachusetts". No m'he perdut ni una sola de les seves cançons. Perquè a mi em crida la melodia, més que la percusió i la rítmica, el meu arxiu melòdic inconscient es "Akàssic". Perquè porto tota la vida buscant melodies que m'emocionin i em donguin "origens " dels que partir. Que per a res es copiar res . Son els mateixos recursos que tenen tots els compositors. Que son persones que tenen la atenció enfocada a captar la esencia melòdica de tot el que escolten. I passa igual amb la pintura, amb la poesia i la literatura i en general amb totes les arts.
Tot i que eren Anglesos. Uns anglesos emigrants. I pobres. Els dos petits eren bessosn i tenien signes clars de "desnutrició infantil". A part de compartir una genètica que els va portar als dos a la tomba de malalties de l'aparell digestiu. Per a mi son els grans i autèntics motors del Pop Anglès i Mundial.
La seva llista d'èxits es aclaparadora i supera amb escreix a la dels Beatles per la Gran raó de que varen durar trenta anys més!! i tot hi que tenien una vesant comercial, molt ben pensada per arribar a les masses de tot el mon ; Com a compositors, destaca Robin Guibb. Melodista inspirat i sensible d'una grandissima Originalitat . Bee Gees sempre foren un cas a Part. Precisament per la seva Originalitat; Grandiosíssim cantant, amb una veu d'un timbre molt especial de tenor alt, contra alt, i soprano altíssim i autor de les millors cançons del grup juntament amb Maurice Guibb Que en els ultims anys va prendre més protagonisme amb la seva veu de falset extrem, que era ben be un "impossible" sense ser un "Castratti" .Anys de tècnica i depuració, varen fer aquell miracle de veus superagudes que va obri-los el mercat de les discoteques de tot el mon ... Un mercat per a res despreciable... ans ben al contrari , mes extens si cap que el mercat convencional. La seva visió comercial era molt intel·ligent . I ens aquest aspectes foren un clar precedent de ABBA en la manera de accedir al gran públic. I en certs aspectes en la búsqueda de la melodia ... -Robin va morir fa poc. I ara ja només queda en Barry Guibb. Precisament el mes gran dels germans. Eren melódicament molt bons. A l'altura d'en Mac'Carntney- (de l'època dels Beatles), Lennon o Keit Richards. Dylan o Neil Young... I una llarga filera de noms també.!!!com Roy Orbisson unaltre monstre de la melodia!!- O més si consideres que ajuntaven comercialitat i qualitat a parts iguales, cosa que no està pas renyida en absolut!! Espectaculars amb els jocs vocals sempre. El seu gran éxit en la banda sonora del "Toni Manero" de "La febre del Dissabte a la nit" , els va tornar a la primerissima fila dels grups vocals del pop Mundial. En una operació d'actualització i Marketing que els va re inventar per al gran públic aconseguint seduir a les noves generacions. Això no ho ha fet Ningú! del seu nivell en tota la història del Pop; Una gran demostració de talent. Autors de tants d'èxits que fins hi tot el mallorquí TOMEU PENYA en va fer una versió molt exitosa de aquest tema. Quan ja havia donat la volta al Mon . Molta gent. Aquí , no sap que "Illes dins un Riu" es una canço : de BEE GEES
En aquesta época els vaig descobrir, a partir del "Desastre Miner" i "Massachusetts". No m'he perdut ni una sola de les seves cançons. Perquè a mi em crida la melodia, més que la percusió i la rítmica, el meu arxiu melòdic inconscient es "Akàssic". Perquè porto tota la vida buscant melodies que m'emocionin i em donguin "origens " dels que partir. Que per a res es copiar res . Son els mateixos recursos que tenen tots els compositors. Que son persones que tenen la atenció enfocada a captar la esencia melòdica de tot el que escolten. I passa igual amb la pintura, amb la poesia i la literatura i en general amb totes les arts.
Tot i que eren Anglesos. Uns anglesos emigrants. I pobres. Els dos petits eren bessosn i tenien signes clars de "desnutrició infantil". A part de compartir una genètica que els va portar als dos a la tomba de malalties de l'aparell digestiu. Per a mi son els grans i autèntics motors del Pop Anglès i Mundial.
La seva llista d'èxits es aclaparadora i supera amb escreix a la dels Beatles per la Gran raó de que varen durar trenta anys més!! i tot hi que tenien una vesant comercial, molt ben pensada per arribar a les masses de tot el mon ; Com a compositors, destaca Robin Guibb. Melodista inspirat i sensible d'una grandissima Originalitat . Bee Gees sempre foren un cas a Part. Precisament per la seva Originalitat; Grandiosíssim cantant, amb una veu d'un timbre molt especial de tenor alt, contra alt, i soprano altíssim i autor de les millors cançons del grup juntament amb Maurice Guibb Que en els ultims anys va prendre més protagonisme amb la seva veu de falset extrem, que era ben be un "impossible" sense ser un "Castratti" .Anys de tècnica i depuració, varen fer aquell miracle de veus superagudes que va obri-los el mercat de les discoteques de tot el mon ... Un mercat per a res despreciable... ans ben al contrari , mes extens si cap que el mercat convencional. La seva visió comercial era molt intel·ligent . I ens aquest aspectes foren un clar precedent de ABBA en la manera de accedir al gran públic. I en certs aspectes en la búsqueda de la melodia ... -Robin va morir fa poc. I ara ja només queda en Barry Guibb. Precisament el mes gran dels germans. Eren melódicament molt bons. A l'altura d'en Mac'Carntney- (de l'època dels Beatles), Lennon o Keit Richards. Dylan o Neil Young... I una llarga filera de noms també.!!!com Roy Orbisson unaltre monstre de la melodia!!- O més si consideres que ajuntaven comercialitat i qualitat a parts iguales, cosa que no està pas renyida en absolut!! Espectaculars amb els jocs vocals sempre. El seu gran éxit en la banda sonora del "Toni Manero" de "La febre del Dissabte a la nit" , els va tornar a la primerissima fila dels grups vocals del pop Mundial. En una operació d'actualització i Marketing que els va re inventar per al gran públic aconseguint seduir a les noves generacions. Això no ho ha fet Ningú! del seu nivell en tota la història del Pop; Una gran demostració de talent. Autors de tants d'èxits que fins hi tot el mallorquí TOMEU PENYA en va fer una versió molt exitosa de aquest tema. Quan ja havia donat la volta al Mon . Molta gent. Aquí , no sap que "Illes dins un Riu" es una canço : de BEE GEES
Els grups fan revivals d'ells mateixos. Però no es re inventen i replantegen tot el seu estil actualitzant-lo com varen fer ells, s'ha de ser molt bo per a poder fer això!! perquè es una operació molt arriscada. Si no surt be :estàs mort perquè no has guanyat públic nou i has perdut el vell... Només els Stones ( que mai han fet aquesta actualització, mes aviat una repetició millorada d'ells mateixos. Molt bones repeticions per cert i cada vegada més perfectes.), es poden comparar a l'éxit i la influència que varen aconseguir els Bee Gees. Que molta gent, sobre tot ací, a Les Espanyes, que som uns ignorants musicals de vergonyosa i Wertiana insistència, considera només un grup comercial i foren molt més que només això. Busca sempre la melodia, conta sempre quantes i originals melodies fa un grup, un compositor, que arribin a l'ànima de la gent i entendràs el perquè de l'èxit . El misteri de l'èxit es "La Melodia". I mai em cansaré de buscar-la per les novetats musicals ... i QUAN PARLO DE MELODIES SON MELODIES COM AQUESTES ... que estan pel damunt , molt pel damunt de la mitja mitjania mediocre del que surt avui . En que tot està mes que exaurit!!
In the event of something happening to me
There is something I would like you all to see
It's just a photograph of someone that I knew
Have you seen my wife, Mr. Jones?
Do you know what it's like on the outside?
Don't go talking too loud, you'll cause a landslide,
Mr. Jones
I keep straining my ears to hear a sound
Maybe someone is digging underground
Or have they given up and all gone home to bed?
Thinking those who once existed must be dead?
Have you seen my wife, Mr. Jones?
Do you know what it's like on the outside?
Don't go talking too loud, you'll cause a landslide,
Mr. Jones
From the album 'THE ULTIMATE BEE GEES'
- LA VERSIÓ ACTUALITZADA DELS BEE GEES QUE VA DONAR LA VOLTA AL MON.
El màstil s'haurà de corregir un pel . Hi ha un "traste" que sobresurt precisament el la linea divisoria de la caixa i el màstil, era d'esperar que es mogués. Però no passa res, amb un tornillu que mou un ànima ,metalica que hi ha a dins del mastil i que hi sobresurt al cap del mànec, corregiré un pel de "panxa" que fa , només son unes micres però podria donar problemes de "cerdeix" o de mal contacte de les cordes amb els trastes. aquestos son problemes petits que ja estaven al guió. I que es corregueixen sobre la marxa.
De fet el mànec esta en bones condicions, pel meu gust es massa "gruixut" i el rebaixaré una mica donant-li una forma mes aplanada pel mig i una corba menys pronunciada a les vores cosa que farà més fàcil tocar i s'adaptara millor a la mà. Si convé, que ja ho veuré desprès de rebaixar-lo, li faré una canal . O dues per a posar-li dues varetes de fibra de carbono que a més de decorar molt be el mastil, li donaran estabilitat i deixarà de moure's per sempre més.
No esta mal No.
La tapa ja esta quasi del tot polida i acabada. Ara es quan la rebaixaré fins als dos mil·límetres o potser no tant, per tal de que sigui força sólida .Farem experiments per saber com reaccionarà a la vibració, però quasi no caldria fer-ho. Només colpejant-la una mica, ja es nota com ha canviat i com "ressona" més llarg i profund en cada zona amb el seu espectre de frequencies. Per això les varetes son diferents i tenen aquestes curvatures, per tal de ressonar per simpatia a les diferents notes de la millor manera possible; Que mai es la millor, sols una aproximació ben intencionada. Potser el Luthier japonés s'aproxima a la perfecció ... però tampoc cal anar al japó per a veure guitarres d'alta gama ... A València i Granada o de fet tota Andalusia, esta plena de Luthiers que son meravellosament eficaços . Jo vaig tenir una flamenca de Ariza, (Granada) que era una autèntica passada. Com sonava!! de brillat i espetegadora!!, anava molt be per acompanyar el cant,,, i era comodissima de tocar clar que em va costar 300.000,- pesetes d'allavorens- i parlo de fa 40 anys... i em vaig esperar dos anys. Fins hi tot em va demanar la mida de la ma entre el dit petit i el polse, i la distància del colze al dit gros i algunes mides més que ara no recordo. Ariza feia les guitarres a mida segons les teves mides, com fan avui en dia molts luthiers bons, com Belluci . Un gran mestre brasiler que te una pàgina web que potser es la millor del mon que he vist sobre guitarres de Gama alta, http://www.mangore.com/bellucci-best-selling-guitars.html (tot i que hi ha qui l'acusa de fer servir fustes tropicals de dubtosa procedència... Jo diria que no, perquè em sembla un home que estima molt el que fa... però està clar que al Brasil els certificats sobre la tala de les selves Amazòniques no deuen ser massa fiables... de fet enlloc del Mon son fiables. Per aquesta raó: actualment investigo pel meu compte totes les fustes autòctones que tenim aquí i que molt sovint cremem a la llar de foc, per a mirar de fer instruments que no hagin de dependre, al menys tant, de la tala de selves verges que fan grans companyies Fustereres que veritablement es passen la normativa internacional pel forro. -Una nit algú va tirar una peça d'abric damunt de la guitarra flamenca i jo m'hi vaig asseure al damunt. Vaig tenir un gran disgust... he tingut unes quantes guitarres, i algunes han mort d'accident . Com la japonesa Kasuga que va caure escales avall a Paris i dues: d'emprenyadura. Una vegada en vaig destrossar una contra una cadira perquè estava emprenyat com una mona per un bolo que no va sortir gens be. Per un equip de so que hi va posar l'Ajuntament, que no valia res. I no el sabien fer anar, els xispes del poble .Em varen fer patir com un cabró i al damunt no em varen pagar com havíem quedat ...- Des llavors vaig tenir sempre un equip propi per a fer els meus recitals.... Fins hi tot avui que no en faig. Tinc un equip per sonoritzar sales de 300 o 400 pèrsones (Per si de cas, perque jo no m'he retirat pas mai...( estic entre parèntessi si de cas) he??) I la guitarra aquella no quintava be, no afinava i sonava a barullu, tot i que n'era força cara ....era una Parramon fabricada a valència per un Luthier "negre, que va resultar un "Fiasco" tot i que valia 100.000,- peles, A una guitarra així, se li ha d'exigir uns mínims d'estabilitat i afinació, que aquella peça per la raó que fos, no tenia ... a més com més passava el temps, anava a pitjor... i va pagar el pato... si fos ara l'hauria, potser, pogut ajustar. Però la vaig donar per morta i com diu lo Tango: "La vaig matar". Perquè era meva!!!"
