JODER CON EL PODER Y TAL!!! ....

Al youtube en trobaren la resta , No tot son topnteries al You tube el que no entenc es com no l'han matat aquest home ...

Ara ve la part delicada...

De tot el procés, el mes pesat es la lija, primer per que fa pols i em fa esternudar i desprès perquè la màquina que tinc no es la que hauria de fer servir i te una eficàcia dubtosa i limitada, i tercer perquè a l'hora de la veritat s'ha de treballar molt a ma, avui passaré el dia lijant la tapa per a igualar el dessota ja que les fustes molt sovint venen tallades de diferents gruixos  com es pot veure a l'afegitó que hi vaig posar, aquestes fustes que tinc estan pensades i tallades a la mida d'una guitarra clàssica normal, però les acústiques Americanes son bastant mes grans .- No passa res si has d'afegir una "ala" a cada costat, mentre sigui simètrica i estigui ben encolada. Abans de l'encolat definitiu hi posaré un reforç per evitar que arribés a cedir. Tanmateix una vegada rebaixat i ajustat serà tan poca cosa que ni es veurà, la veta es la mateixa perquè la fusta es de la mateixa llenca.. ni es veurà la unió. Ara es hora d'anar amb compte perquè he de procurar rebaixar al menys un mil·límetre i mig m d'una manera uniforme i donant-li un pel de concavitat .Les varetes que ja estan preparades i també la tindran per tal d'acompanyar a la fusta a fer aquesta miqueta de "Panxa" que es "esculpida" i de vegades una miqueta entrada  a pressió a l'hora d'encolar . Si es fa així la fusta agafa un"dring" molt bo. Ara calleu!!-Psssst!!, que m'he de concentrar i fer-ho molt a poc a poquet perquè sinó la puc espifiar i llavors el resultat en lloc de bo, serà "Una vulgaritat" !! Sonarà igual però no sonarà tan be com si l'encerto en aquesta fase. Aquí es on cada constructor te els seus secret  que experimenta amb els anys d'ofici, i no explica mai a ningú. Només quan ja plega, elegeix un successor a qui ja ha estat preparant i li transmet els seus secrets... M'apassiona aquesta manera de fer que tenen els Luthiers , em remet al Renaixement. A les confraries d'artessans i als gremis ... on la "Universitat era "la Practica" I els aprenents sabien que eren aprenents i els mestres sabien que eren mestres. Ara qualque marrec de 24 anys fa un MIR i ja es pensa que es un Deu de la neurologia o de la especialitat que ha triat però en realitat no sap una merda de res I això passa amb totes les "Carreres" que us penseu que sap un advocat quan acaba "la Carrera"?:  pos no res . A penes si ha vist un judici... a la Universitat a part de teoria només els donen una pàtina de "classe" i els estructuren per a ser i sentir-se com a posseïdors de "la veritat" oficial. que acostuma a ser Mentides i Deformacions segons els interessos del mercat de treball. El Pla Bolonya no pot ser més descaradament això!!. Si algun dia va ser la seu de la cultura ; Avui  la Universitat es només una fàbrica de gilipollas, destinats a ser mandos intermitjos de la carn de canó laboral. Ufff !! quin fàstic m'ha fet sempre això dels "recursos Humanos"!!! i les teories de DEUSTO-OPUS sobre el treball.

 

Pos això:  avui toca rebaixar i si puc fer el forat de la boca, preparar la ranura pel rosetó i començar a encolar "la creu" que suportarà la resta de varetes . Això si tot va be... i no se'm cansa la monyeca o passa una mosca i me'n vaig amb la mosca. Que també passa... O també podria ser que em naixés una melodia al mig de l'estereo del cap i passes de tot per a inventar-me una cançoneta. Perquè això de fer cançonetes encara es prioritari per a mi i sempre ho serà. EL QUE NO ES CAP PRIORITAT ES PUBLICAR-LES . M'encantarà ser un Postum!!!

A i per cert !! com que tinc una preciosa planta d'Alfàbrega que em perfuma l'ambient, avui faré una pasta de Quinoa amb arrós que es boníssima, i te molta bona proteïna, sense gluten transgènic, amb un Pesto de luxe!! i després faré un peixet a la planxa amb una miqueta de Julivert i una patata al caliu.Toma ja!! O potser una auberginia escalivada ... O podria fer un Tombet!!No???

N'ARI NANT!!!

Hi ha que pensa que les coses es poden fer ràpidament i amb la màxima eficàcia i tal pasqual... però en aquest aufici de fer o reconstruir instruments no pot ser aixínes, si encoles per exemple aquesta veta ranurada al lateral de la caixa per a augmentar la superfície d'encolat de la tapa i així donar-li un plus de resistència a futures deformacions, hauràs d'esperar al menys 48 hores i encara serà massa poc, abans no encolis res més, perquè sinó a mida que la cola estreny per una banda, estira per l'altra i el resultat pot ser un desastre. No podré encolar la tapa fins que hagin passat un dies prudencials i tot el varillatge que ara estic  confegint, a part, no estigui ben encolat i desprès ben esculpit y refinat i lijat per tal de que faci be la doble funció de suport i de ressonància, que ha de tenir . Finalment he decidit que utilitzaré un sistema clàssic i no el Lattice, fora massa complicat fer-ho be i amb tots els elements que s'hi han de posar . Epoxi, Fibra de carbono en tires que hauria d'anar a comprar a BCN a un lloc que jo me se... i me fa peresa enorme anar a Barcelona, ja nomes hi vaig quan he d'anar de metges!!.  I al capdavall ningú m'assegura que realment aquest sistema estigui massa probat en aquest tipus de guitarres... El que he vist son adaptacions fetes per  afeccionats que pengen vídeos al youtube, però no m'agrada el que he vist... em podria trobar que al cap d'uns mesos, la tapa tornés a tirar cap a endavant com va fer l'antiga ... i no me la vull jugar. De vegades val la pena jugar-se-la . I de vegades no. 

Més superfície d'encolatge,

més garanties de que no torni a fallar ...  mentrimentres anem ajustant la tapa poc a poquet i amb molta cura al voltant de la sanefa de tres colors : blanc-negre-blanc que ja m'està be, n'hi podria posar un altra que afegís verd, per exemple, però no val la pena complicar-se, de fet en una guitarra nova això es fa un cop encolada la tapa, però en aquest cas ho faig a la inversa per estalviar-me desencolar la sanefa i desprès tornar a posar-ne un altra. Pos vaja una burrada, no??? Fem el dibuix del forat i preparo l'estri per fer-lo a la mida exacta, desprès triaré un rosetó, en tinc un parell que s'hi adiuen a aquesta guitarra, ja us els deixaré triar, ho posarem al vostre gust, mira si en soc de democràtic, tot i que ens volen fer perdre la fe en la democràcia a base d'escàndols i corrupcions. Jo encara hi crec. Només faltaria que amb aquesta puta crisis fictícia indecent i abusiva , ens sortís un "Salvapàtrias" i tornéssim a marcar el pas de la Oca!!! no et fot???.  El rosetó te una funció decorativa, però també fa de protecció per que el forat no s'escletxi amb les tensions de la fusta . Sovint per sota del rosetó s'hi posa un circul de fusta , que pot ser de faig, per tal de augmentar aquesta protecció, qualsevol fissura de la veta faria que per un canvi de temperatura o d'humitat la guitarra s'obris de dalt a baix ; Fa molts anys. Una guitara "Kasuga" japonesa que era força bona i em vaig comprar a Paris desprès de que la meva que era una Estruch de les antigues sia de les bones, perquè en els últims temps ja no ho foren de tan bones...  em caigués per unes escales i es trenques tota sense  remei (sinistre total). Donc la kasuga  va literalment petar i es va "obrir en canal" per que sense adonar-me'n l'havia deixat al sol mes de deu minuts, n'hi va haver prou per que la tingues que fer reparar per un luthier,

Aquest era el model kasuga que va petar d'estar al sol
Japonesa, però molt bona; Com les Anika que son una passada també.

perquè en aquell temps jo no en  sabia pas tant com ara, que tampoc es  que en sàpigui pas tant... Tinc el taller a dalt a la terrassa  en una casa de Fusta que em va fer el meu amic Daniel del Monte, que es de Uruguai i fabrica i dissenya taules de Surf, i barques de fibra ... es molt bo amb això. Ara torna a ser a l'Uruguai perquè manen els seus, je je!! I sempre em recordo d'ell, perquè mentre fèiem la caseta de fusta en ho varem passar molt be. Al Daniel, la dictadura militar el va apallissar de valent, però ell va resistir, encara que de vegades l'angoixa se'l menjava viu, es molt bona persona el Daniel... d'aquelles persones que tenen tantes coses que explicar que mai et cansaries d'escoltar-lo... - Però ara de fet treballo ací a baix, al pis, per a fer coses que no fan gaire pols. Perquè a dalt fa fret . Un dia us posaré unes fotos del talleret que tinc ... es fan servir molt petits estris per a facilitar la feina ... el ribot de varies mides, i que es imprecindible, una lijadora que aviat canviaré per una de cinta que m'anirà molt millor que aquesta que es de les que vibren i fot un soroll espantós!!, formons,  cutters, pinces de tota mena per encolar,  fresadores petites i mes grans i un Dremel que es La gran " Navalla Suisa " que ho fa quasi tot i va molt be per a fer coses de precisió...

I per avui The End... que sinó no avanço  i només estic pendent del blog  que es tota una punyetera addicció.

Al capdavall "tot es vanitat i atrapar vents" que diu l'Eclessiastes!! Tot esta dit i tot està per dir...(sempre em recordo d'aquest llibret de la Biblia que te quatre pàgines, només però es el que val mes la pena de tota la col·lecció de llegendes Sumèries que es aquest gran Llibre de Petete sobre el que es basan la nostra civilització occidental, depredadora i cruel, com el mateix Deu que surt al llibre...( ep !! com sempre: la caga amb les Dones he?? deu ser atàvic aquest odi a la dona... amb el que m'agraden a mi !!!) Perquè, Deu, si no es Bondadós, no m'interessa... No el posaré pas en questió, pobre de mi, que soc un ignorant, ni potser entendre mai els seus motius per a jugar-se la vida del pobre  JOB amb el Puto Diable, que pel que es veu son col·legues, van a prendre copes junts... I fan juguesques amb els humans . Hostia!! quin Deu mes Macarra!! Al meu cor hi ha la llavor d'un Deu bondadós i no la d'aquest que li agraden les ofrenes de sang i carn cremada... Valguem Deu!! quantes animalades!!!

NO ES GENS EXTRANY DONCS QUE BUSQUÉS LA MANERA D'EXPRESAR-ME FORA DELS ÀMBITS QUE ES CONSIDEREN "NORMALS"

Gracies Josep Pascul Clarà per aquesta gran definició del que som !!

AQUEST NANO EM RECORDA A MI

I AL PRIMER DE L'ANY QUE EM DIGUI QUE EM FAIG LA VÍCTIMA . LI FOTO UNA DENUNCIA AL JUTJAT DE GUARDIA.

Primer varen ser els de Cancolapi, que em deien que jo era la manifestació d'un pecat dels meus parents, i que era ja com si estés als llims o al purgatori de per tota la eternitat. Despres foren els Falangistes , i els de l'Opus Dei  de l'Institut, que per que no m'axantava i era un nano alegre i entremeliat, em deien que era un "Carota" i que si haguessin guanyat els Alemanys a mi i als que eren com jo, en haurien gassejat, ja que no serviria mai per a res !!. Després em varen exiliar a un Col·legi de Barcelona que era la versió  edulcorada de "Los Hogares Mundet" on vaig començar a tenir atacs de pànic per la pressió religiosa i la menjada de coco massiva a la que aquells pedòfils, em i  ens sotmetien. I com un riu subterrani; La meva familia que patia de vergonya narcicista, feia tot el possible per petar-me l'autoestima i convertir-me en "La seva Creu" . Així que ja podeu cantar el que vulgueu, perquè Les coses varen anar així per molt que ho vulgueu negar o vulgueu defensar lo vostru HONOR!! Si hagués nascut només 50 anys enrrera no hauria sobreviscut, i m'hauria passat el temps de vida tancat a la torre mes alta del castell!!  Jo ha va escriure la Gran Teresa Pàmies, al Testament a Praga. Els Tenes de Balaguer , eren una familia de Carques, i es va quedar curta, perque amb mi foren i encara son una familia de maltractadors!!