De primer cal igualar fins a la perfecció les dues fulles de fusta de pi , tallades talment fossin les fulles d'un llibre, son simètriques, la veta d'un costat coincideix perfectament amb la de l'altre. Això es essencial per tal de que la vibració sigui uniforme, encara que avui en dia es fan tapes de contraxapat que es passen aquesta màxima pel forro. Al capdavall un instrument es podria fer amb un sol ganivet i paciència i cada Luthier te el seu sistema per a fer l'encolatge. Jo m'ho copio del que he vist fer i ho faig a la meva manera amb el que tinc mes a mà. I tampoc cal una excessiva pressió, nomes que les cordes forcin a les fulles a estar ben unides la cola fa la resta i ara toca esperar. El resultat es el que importa realment, en aquest cas, i es que les dues fulles es fonguin en una de sola. Es com la vida amb una parella , si aconsegueixes fondre't en un de sol, llavors es una parella, que son dos anant cap a l'Un. Si no, nomes es una associació d'interesos. Ja siguin sexuals com materials, social o per simplement fer-se companyia cosa ben lícita rambe trobut no? i sinò tot es només una comèdia social. Els antics manuscrits Diuen que Deu va dir "Que siguin una sola carn". Doncs d'això es tracta que de dues peces simètriques, que s'avenen fins a la perfecció, en fem una peça sola sense cap fissura. La cola Titebone i m'es igual si faig propaganda, es la que fan servir la majoria de Luthiers actualment. Te una resistència i flexibilitat que la fan ideal per aquestes coses a mes es pot revertir amb calor i desempegar el que hagis pegat per error o precipitació. Tinc una planxa vella que em va molt be per esmenar aquest tipus de coses i desencolar lo que Deu va encolar,,, Així que si les teves relacions son un error aplica- li calor i desempegat!! Extremadament resistent abans es trencaria per la fusta que pel voraviu encolat. Talment com la vida abans es trenca tot al teu voltant que no s'acaba la flexibilitat de l'amor i la paciència que t'uneix a algú...Però s'acaba.
