BENAVENTURATS ELS COIXOS, PERQUE ELLS APRENDRAN PER FORÇA A TENIR PACIÈNCIA....

BENAVENTURANÇA Nº8

Benaventurat aquell

que sempre ensopega amb la mateixa pedra

i bescanvia amb altri un pam de cara

decorada de nafres i saber com ningú

que la pedra existeix. Els fets li ensenyen

que a força ell, d'existir

seguirà donant-s'hi la morrada més bèstia

a cada vegada incorporant noves savieses

entorn a la tècnica de la travalada.

No desvia el camí, ans prossegueix i pensa:

"He caigut per que hi era. Encara hi som.

Just cau aquell que està dotat per fer-ho."

Miquel Àngel Riera "Tots els Poemes"

Edicions 62. 1985. 2ª Edició

"NO SÉ TU COM HO SENTS"

No sé tu com ho sents. A mi, la pena

em fa volar pels ulls estels de fosca

i m'ha deixat la sang amb gest d'eclipsi,

com si m'entràs la son d'un déu cansat.

No sé tu com ho sents. Ja no me queda

ni un múscul per tensar amb una rialla,

ni un arrecés de sang per jugar a barques,

ni un os que encara cregui en horitzons.

Un plor encès, com una gran mordala

m'estima peixos pel caló del coll,

i, enllà del crit, el món ja ni és llegenda.

Estic alegre perquè estic tristíssim

patint religions teves que els àngels

no podrien gaudir. Tu, Nai, apaga't:

combregaré calfreds, dejunant albes.

Un centímetre és prou de pell plorosa

per deixar-me enrampat tota la vida.

"Tots els Poemes"

Edicions 62. 1985. 3ª Edició

"EL PIS DE LA BADIA"

He estat pujant a peu al pis de la badia

com un infant intens frisós d'anar a fira

i, en veure'm ja pel quart, he trobat que semblava

com si m'hagués quedat l'edat endarrerida

rodolant cap avall mentre jo prosseguia

grimpant el darrer tram amb l'ajut d'unes ales

que essent part del meu cos ja feia temps no usava.

He arribat al sisè lleuger com la pelussa

que escampen els ocells a trenc de primavera

i aborrallona el vent pels racons de la tarda.

Però tot just obrir, he vist per la barana

que circumda el balcó tot un rengler de xifres

simulant no ser més que un estol d'oronelles.

M'he trobat molt feixuc, gravat per la tristesa

de sentir-me ferit per la fredor d'uns signes

que se'm claven al cor talment un escarràs.

I, en guaitar pel balcó, he estat a temps de veure

per un instant molt breu però prou per delmar-me

l'espectre de la mort tombant la cantonada.

Miquel Àngel Riera "El Pis de la Badia"

Columna 1993 2ª edició

   EL Pis de la Badia.(Directe al CAT 96) by Miquel Angel Tena

PRECÍS AMOR

Precís amor de dos i dos fan quatre,

amor embaumador d'afanys certíssims,

colpidora exactesa de les coses.

Ja me couen els ulls, les mans me piquen

de tant de relliscar perfils claríssims,

de tant d'anar a les coses rectilini

com un al·lot hermós tot corrent cintes.

De vegades em creix una mà nova

i em va escapçant pel front tots els conceptes

i és que els enganys són bells com a roselles

si t'allunyes un poc. Però retornes,

planetària i fervent, amb la mirada

tota empaperinada de dreceres

i me torn a quedar en pel sense butxaques

amb un poquet de borra que em consoli

ni una mà de sis dits que em justifiqui. 

Tu mates perfilant. Ai, no me deixes  

jugar a quatre cantons amb les paraules.

Amor, quan jug amb tu mai va fer embustes,

precís amor de dos i dos fan quatre.

Miquel Àngel Riera"Tots el Poemes"

Edicions 62. 1985. 3ª Edició

"EM DEIS QUE SOM MOLT LENT"

Em deis que som molt lent i que me qued estàtic

com si el meu pensament romangués com un àncora

tirada en el no-res d'unes aigües molt fondes.

Me deis, quan així ho feis, que se'm veu molt enfora

i no sabeu si cal o no fer que retorni.

Doncs vull que sapigueu que estic fent inventari

de les aigües tranquil·les on existiu vosaltres,

i, en trobar tan reblits els prestatges de l'ànima,

m'entra un astorament molt dolç que em deixa immòbil

només que passi el dit pel fris ple de cadències

que en mi configurau: semblantment ho fa l'home

que toca d'amagat l'obra d'art que el fascina

per si hi hagués quedat retengut algun pàlpit

d'aquell autor que estima fins i tot carnalment.

Ell va lent, com jo hi vaig, per que l'amor demana

esser demoratius en perseguir un orgasme

d'aquells que justifiquen haver provat de viure.

Miquel Àngel Riera "El Pis de la Badia"

Columna 1992 1ª Edició