"NO SÉ TU COM HO SENTS"
No
sé tu com ho sents. A mi, la pena
em
fa volar pels ulls estels de fosca
i
m'ha deixat la sang amb gest d'eclipsi,
com
si m'entràs la son d'un déu cansat.
No
sé tu com ho sents. Ja no me queda
ni
un múscul per tensar amb una rialla,
ni
un arrecés de sang per jugar a barques,
ni
un os que encara cregui en horitzons.
Un
plor encès, com una gran mordala
m'estima
peixos pel caló del coll,
i,
enllà del crit, el món ja ni és llegenda.
Estic
alegre perquè estic tristíssim
patint
religions teves que els àngels
no
podrien gaudir. Tu, Nai, apaga't:
combregaré
calfreds, dejunant albes.
Un
centímetre és prou de pell plorosa
per
deixar-me enrampat tota la vida.
"Tots
els Poemes"
Edicions
62. 1985. 3ª Edició