dijous, 22 de desembre del 2011

BON NADAL !!!

El radi macrocosmic de l'angle de l'ala de l'Angel
coincideix exactament amb proporcions microcòsmiques
amb el diàmetre d'una llàgrima de dona jove que plora per que esta sola.
la Dona no ha de medir mes de metre seixanta i tres i
la distància entre els seus ulls no ha de superar
mai els 4'5 centímetres o la circumferència de la llàgrima
es veuria afectada en un micró .Cosa que encara que sembli poca cosa
afectaria sobre manera l'ordre de l'univers.
Donat que l'ala de l'Angel es en realitat
la vela que recull el vent d'electrons i partícules divines
que dignifica el moviment de les estrelles.
Sense aquesta dignificació no tendria cap sentit
que girés l'univers en dextrògin o a l'inrevés
ja que la carga emocional de la llàgrima
de la dona es la que dona l'impuls a l'Ala angèlica
que genera el moviment de l'émbon central
de tots els universos. I que coincideix 
paradoxal ment amb l'energia generada
a petita escala, esta clar , pel moviment
dels amants en la consumació del coit.
Ve't-en ací doncs la simbologia universal
de la Verge i el nen, reeproduit en totes les cultures
com a mite creacional de la civilització.
Per tant el 25 de Desembre. Fum. Fum. Fum.
Celebració de l'equinoci d'hivern a l'Imperi Romà
i anteriors Imperis com L'Egipsi I el Babylonic,
Significa indefectiblement que el sexe es el motor de L'Univers.
I que es absolutament imprescindible que la verge deixi de ser-ho.
per que l'Ala de l'Angel segueixi complint la seva funció 
de font energètica espiritual del gran Èmbol-Falus central.
Que nodreix d'energia al cos Deístic al que pertanyem 
talment com si fóssim microchips destinats a una funció determinada, 
en la continua, i eterna substitució celu-lar.
I si no: llegiu-vos la paràbola dels talents.

BON NADAL!!!

dimarts, 20 de desembre del 2011

COS MEU ------ JORDI PÀMIAS I GRAU

 





COS MEU

T'agombolaran
mans de nit humida,
dits d'aigua de llac...
Et faran un bes
les fonts amagades
a l'últim recer.
Se t'emportarà
el vaixell d'escuma
d'un riu encisat.
Et posarà un vel
de cristalls, a l'alba,
el blanc gebre, esquerp...
T'amanyagarà
per darrera volta
l'aigua de la mar.

Jordi Pàmias i Grau "Cançons de la nit benigna" Tià de sa Real.  Manacor 1980







dilluns, 19 de desembre del 2011

TARDA DE PLUJA MÀRIUS TORRES




 "De tots els Pianistes amb els qui he tingut el gust o el disgust de treballar, en Joan Riba en destaca per la seva honestedat i el seu bon gust. Si pugués triar. Ara aniria amb dos pianos de cua, com en Trenet,  l'un pel Xavier Palà i L'altre pel Joan Riba amb aquestos dos genis, m'atreviria a donar la volta al mon".


Molt aviat ens varem adonar que aquell acordió era una desmesura i que si be en el disc podia estar mig justificat, si la cançó s'hagues dit "Tarda de tempesta" clar... en els directes no el faríem pas . Desprès de quasi be un any i mig d'estar fora de combat per causa d'un accident de trànsit, varem començar els assajos amb en Joan Riba al Piano, en Joan Vayreda a la Flauta travessera, L'Aurora Gassull al Cello, l'Oriol Camprodon al Clarinet. En Pere Bardagí als violins. El treball d'en Riba fou molt bo i meticulós. En Joan es un pianista detallista i molt sensible. Les cançons d'en Màrius li anaven com un guà, i, en Joan Vayreda també i va posar l'anima, varem arribar molt alt durant els assajos. L'Oriol com sempre estava fantàstic, encara que com sempre, tenia massa feina, però alguna cosa no marxava, i sobre tot el que no marxava era jo; Que desprès de l'accident ja no vaig tornar a ser ni la meitat del mateix, que ja només n'era la meitat del que hauria d'haver estat. Irremisiblement em perdia en mig d'unes melodies que jo mateix havia composat i que havia'm bestit amb en Josep Pons i n'a Maria Rosa Ribas, milimetre a milimetre,  durant un treball que havia durat mes de tres anys, les coneixia tant que no em podia creure que em perdés en una entrada o de cop em saltés una estrofa sensera. Tampoc no hi havia prou concerts, alguns si, però no prou per a mantenir el grup cohesionat. L'Aurora va començar a tenir problemes auditius i finalment va abandonar el Cello. Jo ni m'aguantava dret. Així que encara que en Riba i en Vayreda van romandre fidels al projecte.  Tot va caure com una casa vella, sense remei ni perdó. Eren temps d'esforços molt grans per guanys misèrrims.. De vegades em pregunto coses que fan mal... I com és possible que aquest país s'aguanti dret amb tants de Botiflers manant i desmanant.- La Neuròtica tonteria de L'Espriu que no hauria d'haver escrit mai allò de "em quedaré aquí fins a la mort....car estimo amb un desesperat dolor...."  !! Andà a ca gal·la mamon!!! m'hauria d'haver quedat a Alemanya mil vegades, en lloc d'aguantar aquest país de garrulàssos i botiguers que no llegeixen ni un llibre a l'any... i es pensen que Pau Casals va escriure el Cants del Ocells...

dissabte, 17 de desembre del 2011

L'EMPERADOR DEL BOSC SOLAR


Xavier Palà a la Fundació Tèknikos de Verdú

L'Emperador del Bosc Solar
té uns diplomàtics disbauxats
que amb els arcans juguen a daus
i es rifen folls el cor del món.
L'ajuden savis de cartró
que a mitjanit, i d'amagat,
espien crims de l'univers
ben enfonyats a cada raig
perquè no els vegin de l'Olimp.
L'Emperador del Bosc Solar
va fer ocultar grans altaveus
al fons dels mars i oceans
per desvetllar-nos cada nit
amb el bramul dels seus sospirs,         
per espantar l'aire i el foc.
I es va encabir un vestit de so
amb els filets de núvols d'or
que va robar a la mà del vent.
L'Emperador del Bosc Solar
ha fet molts pactes amb l'Etern:
s'ha enllardissat els dits de cel,
s'ha capbussat en la foscor.
El trobareu pels carrerons
plegant cargols, caçant coloms,
dormint als bancs com un tarot,
tot preguntant als vianants:
"Que em comprareu un tros de sol?".

Joann Barceló i Cullerés "No saps veure l'Espai que t'envolta" Edició de l'Autor
Melodia: Miquel Àngel Tena-Rúbies
Versió al piano electric :  Xavier Palà


                      OLI  D'ANTONI COLLADO

dijous, 15 de desembre del 2011

AVIAT ALS ASILS -UNA VERSIO PER A PIANO DE XAVIER PALÀ

Aviat, als asils i als bancs de la ciutat,
entrarà al cor dels pobres tot el fred que s'acosta,
i a les mans, consumides de tant d'haver captat,
la misèria i l'hivern curullaran l'almosta.

Un silenci profund i vivent com un hoste
s'instal.larà a les cambres del vell palau tancat,
i pels camins, allargassats sota la posta,
descendiran les clares nits sense pietat.

I, tanmateix, que bells, el violeta pàl.lid,
el verd brillant, encès d'or immaterial
d'aquest ponent d'octubre, orgullosament alt,

d'una beutat que gela tot foc amb el seu hàlit!
Només, darrera els ulls, puja un vent aspre i càlid,
com d'una cova on crepités una fornal.

Màrius Torres

Melodia ;Miquel Àngel Tena
Versio per a piano :Xavier Palà

  Aviat als asils by Miquel Angel Tena