A LA TEVA MANERA ...

                                                                                             “Fum i tabac      a la cambra oblidada

                                                                                                   on passo nits      fent versos fins a l'alba

                                                                                               parlant de tu     de mi i del mon hostil

                                                                         Filant ben prim”

Xavier Bru de Sala “La fi del Fil” 1973 “Premi Carles Riba 1972”

                                                                                      Proa, "Els llibres de L'Osa Menor" nº75

Vull fer l'intent       ja sé que altra vegada

no hi haurà flor       ni palmes ni basarda

          Ja se molt  be         per a on copsar-te el somni

Seré furtiu.

Puc be dir no      i també m'enganyo sol

potser vull plors     Em miro al teu mirall

si l'ultim mot      el dic fora del clos

Puc ser altiu

la Dama em cal         podré fer-ne poemes

si et tinc l'amor      veuré d'anar-hi a Roma

si em manca el sol           m'animarà la lluna

Moriré al viu

I aniré drut      al teu cau on febrejo

que no en puc fer      d'aquesta espera l'arc

tensat i llest       L'amor m'amara l'arma

Et soc captiu.

Miquel Àngel Tena-Rúbies 13 de Maig de 1974 inèdit

Quina enveeja , Quina enveeja!!! Papallones i ocelletseeets!!

PRS SE Angelus
Enviado por Henry Amat el Sáb, 24/09/2011 - 03:53.

Paul Reed Smith ha aprovechado la 5ª edición del evento "Experience PRS", para presentar el nuevo modelo de guitarra acústica "SE Angelus".

Una guitarra con tapa sólida de Abeto y sistema de refuerzo “hybrid X”, cejuela y selletas de hueso, y los clásicos inlays con forma de pájaro en el diapasón.

La "SE Angelus" se presenta en dos versiones: “Standard” y “Custom”. La primera tiene aros y tapa trasera de Caoba con puente y diapasón de palorrosa. Mientras que el modelo "Custom" tiene aros y tapa trasera de Palorrosa con puente y diapasón de Ébano.

Inicialmente, la PRS "SE Angelus" estará disponible en cantidades limitadas a finales de 2011, y será un instrumento puramente acústico. La línea de productos se ampliará para incluir modelos electro-acusticos a principios de 2012.

En el siguiente vídeo, podéis ver al guitarrista Todd Bauchspies tocando con la versión "Custom" durante la presentación en el "Experience PRS".

Informació estreta de  http://www.guitarrista.com/

RESCAT d'un poema del 69

Canto a Tolosa.
Conto contactes, actes,
mans i encaixades de mans.
Repetim, repeticions, repertori repetitiu.
portes de reservats.
PRIVEEEEE, avui de priva res de res...

HO BOY!
Zoraida!!! -treu-me d'ací!!.Ara vull ser a Tortosa!.
YOU CAME A LONG WAY, BABY.

Desempolsegar antics tractats de biofísica
al límit del cervell...
Se m'ha adormit un braç, ara tot el cos...
No se com puc estar cantant amb el cos tot adormit...
i només fem probes de so.

ACLARIMENT:
Aquest podria ésser un poema nou
però és un doloret de partera primerenca.
HO BOY!!
la ment buida...
deu,vint mil sindicalistes?
Collita del trenta-sis?.
Preludi.
Assaig...Que si que ja!!!
Sortim . La manta al cap!!!!
Canto....Marius Tòrres, "la Nit es un Palau a la teva mesura..."
a la segona estrofa ja no tremolo,
canto Viladot, "besa'm els pesos dels ous..." m'ho passo be..
canto a l'Espunyes,"Només rebre i sempre només rebre!!!."
Em canto a mi...Dorm, Dorm..
En canto una d'en Bashung."Volontaire"
Jo sol amb la guitarra. Mira si em cago de por !!!
Fer el "Volontaire" a França, sense els Noir Dèsir al radere: es una temeritat.
Estant contents !! els agrada!!. I jo també, m'agrada en Bashung!!
Es tot un detall, per la meva part...
Això va a més, em diu nosequí, ja hem fet deu CKILCS !!!
s'acaba, en volen més, i encara més. Canto Jordi Pàmias.
Anem a Plegar caragols, pugem al Turo de la vila, collim Cireres.
I fem la DANSA FINAL!!!
A la guitarra... Gemma Plandolit!!...
Al piano...NIPÎ!
al Contrabaix ...Jordi Sarraute!!!
a avioloncello Joaquim... Alabau??!!...
setze minuts de  picamans.
Qui es pensen que soc aquesta gent?
Si a mi no em foten ni cas a Barcelona!
Hem de tornar a sortir: va! vinga, va! unaltra i fora!!!
"Ai amic meu dels anys amb l'armonia..."
Aquesta els matarà de son;
Final Total...
S'han posat drets!, de cop s'han posat drets tots a l'hora!!!
Collón quina descarga d'endorfines!!!
Ostia,! quina borratxera!!! lo Sarraute riu com un beneït!!
fem reverències, mamons, que som a França!!
Això no pot ser bo per la cocotera...
El camerí es una ratonera. M'estic pixant per moments.
-A vingut la Madam del Llach,,, i m'ha petonejat
Segur que era ella. No pot ser d'altra.
Neteja'm el carmí de les galtes Gemma, com es treu aquest pringue?
-No hi han més discos ...sis capses de discos,
venen a que firmis els discos.
N'hi ha un que et vol dir no se que, diu que es de Lleida
- la Mare de Deu!!
Preguntal's si volen que tornem l'any que ve!!
Per la cosmopista, un autonauta va preguntar: tenim algun altre bolo, aviat?
-A Catalunya, NO.
Busca't un mànager Francés, va dir en Sarraute.

Miquel Àngel Tena-Rúbies.  Data incerta, inèdit i escrit a mà en un paperot. 
No està massa clar qui éren els músics i no m'en enrrecordo de tots, només d'alguns, però es igual en aquells temps n'ava amb aquestos...

TERESA

                                                                             Llisquen dofins per la pell del record que s'encalma...
                                                                                  27 Poemes en tres temps Miquel Marti i Pol


Veure't clara al plom nocturn em costa massa.
Aquest poema es una signatura de rendició.
Parlar d'amor m'ajuda,-si m'incites-,
a fugir de la conversa.
Fes-me cas, fuig, t'estic temptant.
I si m'hi caus, t'hauré vençut.
I amb el poder, gosaré d'esclavitzar-te.
Allà cap on vaig. Es una terra infecunda,
caldrà molt de muscle per a fer-hi neixer cards...
Tu no ho resistiràs.
L'amor es l'esclau més desgraciat del temps.
El sexe les cadenes...
Ara,
-Tens lava a les orelles?

Miquel Àngel Tena-Rúbies   "Paraules geométriques" 1976 inèdit

FREDOR.

He trobat la plaça blanca.
Fot un fret que em pelo.
L'aigua cau de les teulades,
a sanglotades.
Ja ni ploro; Em descongelo...

Miquel Àngel tena-Rúbies . Gest amagat 1968, Inèdit

Quan era petit, a Balaguer, hi feia un fret tundral, Siberià. Ara en fa, però no tant, dels balcons penjaven canelobres de gel que generava la mateixa boira pixarrosa, durant la nit. I que de vegades, en desgelar, eren un autèntic perill pels vianants, perquè queien com espases afilades. Aquest poema el vaig fer de memòria, mentre esperava l'autobús de l'Alsina Graells, a les 6 del mati, crec, per anar cap a Barcelona, un dilluns al dematí. Era tan trist tenir que marxar cap aquell internat de fàstics i solituds, que el fret em gelava les llàgrimes que no em permetia deixar anar... recordo que el vaig escriure al bitllet, amb un llapis, i una lletra molt petiteta... Quan ja érem a la carretera, cap allà a la creu dels 19. Uns homes innocents que van matar en un "Paseillo", ves a saber quins animals, o agents del "Satàlin", que varen provocar la guerra, perquè la guerra la varen gestar tant els uns com els altres. Doncs allí el vaig escriure, i recordo els camps de l'Urgell gebrats, blanquíssims, com si hagués fet una nevada i amb els arbres fruiters afilerats com guerrers de terracota, irisats de cristall blanc, fins allà on la boira volia deixar veure...