dijous, 9 de desembre del 2010

ABEL

M'asserena pensar que has viscut voltat d'amor
i que l'ocellot babau dels dies no ha desgastat ni la fusta
ni el vernís amb que vareu construir
la vostra particular manera d'estar en el mon.
Cada casa és un mon, cada mon es un niu
i cada niu es el bressol de l'amor que protegeix
i te cura dels infants.
No és pas la consecució del projecte en la matèria
qui dignifica a un home. Ni tan sols el treball el dignifica prou.
Qui ho fa, és la seva ferma , resoluda voluntat
d'impregnar d'amor el seu entorn més pròxim.
La diferència entre voler salvar al mon i fer-ho
està en distingir que és el que pots o no pots fer.
Tu has fet tantes coses a l'avast de  fer !!
Has dut a terme una lluita insòlita per la vida
i n'has gaudit. No d'aquella manera esmussa,
que manen les costums dels clergues i retallats ... n'has gaudit a Ple!!
Em vas ensenyar que hom pot viure plenament
de la més petita partícula de plaer que pot contenir
un plat a taula, un solitari, un silenci, o una conversa.
Com que jo crec que hi deu haver alguna manera de perviure
encar que no en tingui ni idea... et desitjo un apassionant viatge.
El farcellet d'amor que t'emportes ha de ser un bon visat
per passar totes les portes.

diumenge, 7 de novembre del 2010

UN ESDEVENIMENT------- PER A NO PERDRES...

dimarts, 16 / novembre a les 09:00 - 24 novembre a les 14:00

LlocCAMBRILS- TARRAGONA

Creat per

Més informació2 DE DICIEMBRE 19, 00 a 21,00 HORAS

CONFERENCIA PRESENTACION FEDERACION ECOM TARRAGONA Y SINDROME POSTPOLIO

Para los que no puedan venir os copio el enlace con los videos que el compañero Marco hizo en su visita a la Exposicion, un excelente trabajo.
http://www.youtube.com/watch?v=WuVDIfZYOLc

En mi blog podeis leer motivos Exposicion y Conferencia
http://postpoliotarragona.blogspot.com/

dimarts, 26 d’octubre del 2010

DESIG DE RES

                                                              
I llavors no et coneixiea
ni sabia on era ni qui era
ni on estava ni quan estava
ni tenia cap desig i estava sorprès
i seré alhora
Mai de la vida havia estat tant despreocupat
com si tot el feix de paperassa caducada que arrastellava per viure
de sobte s'hagués desprès deixat anar endarrere 
en aquell, no-espai sense temps ni hora ni record ni jo ni tu
ni els altres ni la casa ni ell ni ella
sense pare ni mare ni germans ni cosins
ni amors ni xocolata ni diners
ni la Polio ni rellotges ni el Zitröen
ni la guitarra Picado ni les cançons ni els poemes
ni l'estudi ni la Mackie 24/8 ni el micròfon de vàlvules deThoman
ni el teclat midi ni cap melodia ni cap so ni cap paraula
Jo vull amiga meva la meva amor mes clara
tornar-hi per quedar-m'hi
No havia estat tant joiosament sorprès i tranquil
Dues hores, per a tu, vint minuts per a mi
ni temps ni cap lloc  ni memòria  ni desig de res
desig de res
                                                                                              
                                                                                                A Bernardo Betolucci
Miquel Àngel Tena - Rúbies 26 d'Octube de 2010