VA PER TU GERARD I POR TOOS LOS MARDITOS INCENDIOS , QUE AHORA PAGAN LOS QUE NO FUERON...

D'ACÍ A10 ANYS SORTIRÀ UNA PETITA NOTA DE PREMSA RECONEIXENT ENUNA SENTÈNCIA JUDICIAL,  QUE EL CAUSANT DE L'INCENDI FOU UNA LINEA ELECTRICA,EN MALES CONDICIONS,  UN PIRÒMAN INTERESSAT EN RECALIFICAR TERRES ,O SIMPLEMENT UN LLAMP, PERÒ D'ENTRADA ARA SON UNOS HYPPIES  ASQUEROSOS QUE VAN TOO ER DIA FUMAOS... NO TE JODE?!!!

DE TOTES MANERENS N 'HEM'HI ANANT

PORTADA DISSENYADA SOBRE DOS QUATRES BESSONS DE ROSA SIRÉ

  

La producció i edició  de "TOT EL FRED QUE S'ACOSTA" fou una empresa gegantina per a mi, en primer lloc per la meva absoluta intenció de ser fidel a la poesia i a la referència musical de Màrius Torres ,i en segon lloc,  perquè per a fer-ho calien molts diners. I quan dic molts, vull dir massa diners, per a les meves possibilitats econòmiques reals. Els "Apanyús" que em va tocar de fer per a poder començar a gravar em varen fer perdre uns quants kilos de pes i d'energia. Totes les Institucions privades i públiques , diaris , revistes culturals .col·lectius literaris, Ateneus. i escriptors coneguts i "pesants" i "pensants",varen  recolzar el projecte i ho varen posar per escrit en un feix de cartes que la Conselleria de Cultura de la Generalitat , es va passar literalment pel cul. No vaig rebre cap resposta , NI UN DURO.  ni una justificació, ni una paraula... Ni de les instàncies politico-culturals de Lleida- Paeria -IEI, ni de les de Barcelona -Generalitat. Que passava?d'on venia la ordre de jugular un projecte cultural tant ambiciós, i tan important per a la cultura catalana com el de recuperar Màrius Torres i posar-lo al lloc que li pertany, entre els poetes  espirituals més importants a l' Europa del segle XX?. 

L'Estaf de producció no podia oferir millors garanties- Josep Pons i Maria Rosa Ribas . Que volien Més? O que no volien ? Qui no volia que jo fes Màrius Torres? Finalment però és va fer, igualment. Quan  els que han de vetllar per la cultura no responen , els que "fem" la cultura tirem pel dret . I jo vaig tirar pel dret jugat-me per segona vegada la meva tranquilitat econòmica i els diners que tenia i els que no tenia. Varem decidir renunciar a fer dos vinils separats en un àlbum que ja fou dissenyat amb la carpeta oberta per a posar-hi les dues aproximacions vers Màrius Torres, La del Leader Clàssic-Contemporani. de Maria Rosa Ribas, amb la veu preciosa i equilibrada de la superba soprano Mªdels Àngel Miró, i la de la cançó en aquest cas més atansada al que feia el mateix Màrius Torres ( Les fulles mortes, per exemple), que no pas al collage de colors musicals que fou "les cançons Benignes".

El resultat fou un disc molt dur per als de la cançó i un híbrid per als del clàssic. Ni la Rosa Maria Ribas , ni jo en vam sortir ben parats, de posar en un sol disc els nostres materials. No van entendre que allò era un homenatge a un gran poeta  i no una competició d'estils. Varem tenir que renunciar a incloure temes que haurien fet més coherent el treball de cadascú. Fou un error de "producció , condicionat per la economia . No pas un error de qualitat , ni de intencions, ni de itensitats , de fet fou un gran disc, a mi encara em sembla que el lo millor que he composat mai, -sense falses modèsties ,que ja som grans. Que hauria d'haber estar dos grans discos. Em consta que la Maria Rosa Ribas. Treballa intensamenten la reedició de la seva part amb la resta de material. Jo fa molts anys que tinc els materials gravats i potser encara hi afegiria coses del Manel Montañes i d'en Pau Gavarrella , que d'alguna manera també varen estar implicats en el projecte. Així que Centenari amunt ,centenari avall , Si que toca fer saber a la gent que va escoltar el disc -em consta que PDI va reeditar-lo al mens dos cops, que "TOT EL FRED QUE S'ACOSTA" mai va ser només mig disc. Varem fer el que vam poder i ho varem fer honestament. Caldria saber on para la honestedat de qui va impedir que aquell disc fos el que havia de ser. Segur que té la boca plena de "Catalunyaee", encara...

REEDITAR MÀRIUS TORRES?... VOSTÉ PRIMER, SR. XAVIER RIBALTA

PASSI VOSTÈ PRIMER SR. XAVIER RIBALTA. Li toca per dret, per Antiguitat i per Qualitat. Temps hem de tenir per a fer reedicions . Ara Presenti lo seu vers amb lo seu cant , sense cap mena de Moscardó, ni competència absurda. Un Poeta d'alçada Universal com Màrius Torres es mereix una mica de respecte ...lo ben igual que un trobaire com Vos , que de tants anys que es passeja amb ses cançons arreu de lo mon lo conèixa.

Només faltaria que , ab lo centenari, ( com si als set cels, comptassin els anys , els centenaris o els mil·lennis... il·lusos!!) s'establís una mena de cursa, per a veure qui s'apària més bolos i qui aconsegueix millors crítiques, més primeres planes i més vendes de discos. A mi si voleu que us ho digui ben clar. Me la bufa lo centenari d'en Màrio Torres, per lu menus tant, com lo centenari de ma padrina Montserrat, que ja s'es passat i ni me'n he adonat. Que pretenen: Ara!!!??? els manaires de la cultura-"Zepelin"- dirigir l'atenció de la MASSA BOT ADORADORA, cap al Màrius Torres durant tot un any? i després tornara passar d'ell i de la seva poesia uns altres 25 , o 50 o cent anys mes? Que s'han cregut que això es com "el dia del padre, o de la madre del CorteInglés" o es que s'han tornat majaretes de tant dirigir el globus de la cultura, ara, cap ací.... ara, cap a llà..... jjjajaa jajjaja-- ja!!! cap aquíiii, cap allaaa!!! cap aquíiii !!! JIJIJIJIJI!!!cap allaaaa!!!! jjajajajajjaaaaa!!!!! Panda de Cretins!!! Lo Màrius Torres us bufarà la llana del clatell, si lo feu emprenyar massa i us asseguro que fa venir una esgarrifança que ni la factoria de noveles d'esgarips de l'Estephen King!!!amb totes les seves pelis de sang i fetge.

Molt poca gent s'ha llegit a fons al Màrio de cal Perenya. "Molts parlen d'ells, dient que parlen d'ell". Los de sa Puta Mare Església, si que ho han fet. I amb la lupa de la inquisició. I els ha fet sempre una por, que es caguen. On s'és vist que un Spírita declarat, els passi la mà per la cara a tots els Poetes Catòlics, Apostòlics i Romans (l'imperi Romà, roman amagat a sota de les sotanes, entre els penjolls dels escrots a rebossar i pudorosos... d'esmegma, encara) de tot el segle XX?. Potser només Rilke li podria fer una miqueta d'ombra, diguem que complementària. No van aconseguir que Sor Josepina digués una mentida. Ni en nom de Deu!!! i mira que ho van intentar!! ella mateixa m'ho va dir. Màrius Torres Perenya, fou un poeta Spírita, d'inspiració cristiana, però de cap manera Catòlic i això es el que més els fot. Per que a demés ,Sr. Josepina - catòlica, ella- , va dir que Màrius Torres era un Sant. m'ho va dir a mi amb llàgrimes als ulls ,i aquella dona no mentia , per que no en sabia de mentir. I per tant. O es seu o no serà i per ara no ha sigut o ha sigut ben poc, pel que és mereix i ens mereixem els catarlans.

Passi doncs Sr. Ribalta i faci el seu homenatge i acatament al nostre germà, que també fou un gran músic i trobaire. Faci el seu consolament. Es el seu torn. És el seu dret. I és la seva obligació. Com a bon Càntar Segarrenc.

Cantar Poesia o entretenir a la canalla

Sempre m'he preguntat perqué , estant en un pais on abunden els poetes, la gent en general es tant
desconeixedora i poc respectuosa amb la poesia. Hi ha tantes preguntes sense resposta en aquest pais nostre , en aquesta nació nostra "il·legal", o "alegal", que ja cansa. Cansa que un noi colocat fins a les celles de ves a sabre qué , es passi tot un concert de poesia xerrant amb veu alta , a primera fila i ningú mogui un dit. Cansa que com en el temps del franquisme vinguin a rebentar un acte cultural, a posta i amb tot el morro, al menys llavors sabiem a que venien, ara resulta que es un crio que no sap el que fa. Fins i tot era simpàtic el nano, la portava del 15 però era simpàtic.
No em penedeixo gens d'haver-lo tractat d'idiota, perqué estava fent l'idiota. Llàstima perqué era un tipus simpàtic. M'adono que seguir fent "el que feiem" es més necessari que mai . Hem passat d'anar contra una dictadura feixista a lluitar contra l'estultícia.

ESPAÑA : LA NACION INDEPENDIENTE

Despres de veure i de viure la manifestació d'avui. Un company de colla ha llançat una idea prou bona per solucionar l'assumpte d'una vegada. Fomentar intensament i amb tots els instruments possibles: un dessig legítim i plenament fonamentat en el dret que tenen les nacions a decidir, de que el poble Español s'independitzi d'una puta vegada de nosaltres. Que es destetin definitivament , es tregin la clasca del cul , marxin de casa nostra, es posin a treballar i ens deixin viure tranquils. Per que cansa molt tenir a les criatures a casa fotent el manta i barallantse pel mando de la tele durant trenta i pico d'anys. Carles ets un Geni .