dijous, 20 de maig del 2010

Grifols se hace con los derechos de un tratamiento contra el síndrome post-polio






BMS
jueves, 20 mayo 2010, 11:57
La compañía controlará las patentes en EE.UU., Europa y Japón
GRIFOLS
Precio Var. % Var. Fecha
9,0910 0,70%% 0,0630 15:12
Grifols ha comprado los derechos de propiedad intelectual del tratamiento del síndrome post-polio (SPP), en una operación que incluye las patentes para Estados Unidos, Europa y Japón. La catalana, que cerrará el acuerdo con la sueca Pharmalink en las próximas semanas, se hace así con un método de tratamiento específico del SPP utilizando inmunoglobulina intravenosa (hemoderivado), además del uso sin restricciones de los datos de los ensayos clínicos realizados por PharmaLink que apoyan este método de tratamiento.

Tal y como indica Grifols en nota de prensa, esta adquisición le permitirá abrir nuevas áreas terapéuticas en sus proyectos de investigación clínica. “Explorar el tratamiento del SPP está en consonancia con nuestra misión de desarrollar terapias para grupos de pacientes con enfermedades crónicas poco frecuentes”, ha declarado Ramón Riera, vicepresidente de marketing y ventas de Grifols.

A las 11:56, Grifols sube un 0,75%, hasta los 9,09 euros.

dissabte, 15 de maig del 2010

LA GÈNIA : MERITXELL GENÉ PRESENTA DISC A LLEIDA

AVUI A LES DEU A L'AUDITORI E.G. DE LLEIDA LA MERITXELL GENE , UNA XIQUETA QUE VAIG CONEIXER FA QUATRE DIES ES POSARÁ SOTA ELS LLENÇOLS PER A CANTAR UNES QUANTES CANÇONS . Quan va cantar "AI AMIC MEU" del disc de les Benignes. Aquella nit al Cafe del Teatre, vaig veure que éra una Génia Titol Honorífic que només he concedit a la meva neboda Clara, que Balla com L'Àngel Miquel que Miquelangeleja al cel. Per que ningú pot cantar aquesta cançó sense perdres, -el clarinet entra al compàs 74- i ella ho va fer, inclús va reinventar-ne un trosset i pensava ai ai!! però va sortir volant de l'escenari de tant que la va clavar.
Així que avui. A vore a la Meritxell que ha tret un nou disc que dieu que parla de coses de sota dels llençols... Ai!! la descarada!!!



divendres, 14 de maig del 2010

Bashung... Peu à peu , tout me happe.

quasi les cinc i la melangia em porta. Cosmopista amunt. Soc a mig camí de París...


Happe Lyrics

Tu vois ce convoi
Qui s'ébranle ?
Non tu vois pas
Tu n'es pas dans l'angle
Pas dans le triangle

Comme quand tu faisais du zèle
Comme quand j' te volais dans les plumes
Entre les dunes

Par la porte entrebâillée
Je te vois rêver
A des ébats qui me blessent
A des ébats qui ne cessent

Peu à peu, tout me happe
Je me dérobe, je me détache
Sans laisser d'auréole
Les cymbales, les symboles
Collent

On se rappelle
On se racole
Peu à peu, tout me happe

Les vents de l'orgueil
Peu apaisés
Peu apaisés
Une poussière dans l'œil
Et le monde entier soudain se trouble

Comme quand tu faisais du zèle
Comme quand j' te volais dans les plumes
Entre les dunes

Par la porte entrebaîllée
Je te vois pleurer
Des romans-fleuves asséchés
Où jadis on nageait

Peu à peu, tout me happe
Je me dérobe, je me détache
Sans laisser d'auréole
Les cymbales, les symboles
Collent

On se rappelle
On se racole
Peu à peu, tout me happe.

dimecres, 12 de maig del 2010

MIQUEL PUJADÓ . L'HOME INCANSABLE: LA PERSEVERÀNCIA I LA CONVICCIÓ

Miquel Pujadó: Un cervell ocupat...


Avui a les 12 del migdia al IES de Lliçà de Vall un cantautor, escriptor, cronista, crític, adaptador i traductor, compositor de precioses, profondes, i ríques, divertides i rítmiques cançons, que porten mixons a sota la gorra. I, ademés, tenen l'aroma de les ostres de les platges de Sète. Farà una xerrada sobre la reedició 3ª, del seu Llibre "L'Ocupa de cervells". Que un llibre escrit en llengua catalana es reediti enlloc d'anar a morir a la trituradora, ja és un éxit, no diguem apoteósic, peró sí, diguem insòlit, donats els temps que corren. En Miquel Pujadó, és un home que sempre m'ha sorprés - i estimulat - per la seva capacitat d'entusiasme, i per l'amor, si , si: Amor, amb majúscula que imprimeix a totes les coses que fa. Si hi ha un "multi-professional" de la "Cosa Catalana" i de tot alló que hi te que veure : aquest és en Miquel Pujadó.
Quan jo treballava a la discogràfica de la Salseta, ja fa un munt d'anys, (abans que l'SPP em tombés al mostrador del Corte Inglés de Girona.) Va fer ,com qui no fa rés, la traducció i adaptació de tot un disc "Estic content que rutlli" temes tots ,meny un del -Bourvil- , del compositor francés: Paul Misraki

CD Salseta Discos, 1996.

I que inclou: “Què esperes per ser feliç” (Misraki/Hornez), “Maria de Bahia” (Misraki/Hornez), “Txing Kong” (Misraki), “Millor això que no agafar l’escarlatina” (Misraki/Hornez), “Estic content que rutlli” (Max Elioq), “Com tot Cristo” (Misraki/Hornez), “Els monjos de Sant Bernat” (tradicional francesa), “Al patró no li agrada l’ofici” (Waren / Misraki), “Amor tropical” (Canfora / Roux).

Totes, extraordinàries traduccións i adaptacións de Miquel Pujadó. Que va fer una demostració de com un cantautor amb un estil molt definit com el seu, pot ser tant dúctil com per produir un disc de ball, bassat en un dels més grans compositors de música de ball francesa de meitat del segle XX. L'adaptació de les lletres al texte és perfecta, i, cosa difícil de fer: conserva la frescura i la "xispa d'humor" de les composicions originals. D'aquest treball valuós i singular no s'en parlà gaire, i per això ara em dona a mi per fer-ne una ressenya. Hi ha tantes coses que passen com si no passessin en el nostre -mig-pais, mig-nació, -mig-mig-mig-estatut, mig-Ave. Passant per Montmeló ja fa tres o quatre anys... Hi ha tanta cosa feta només fins al mig, que quan et trobes un home que fa les coses senseres ; sorpren i fa il·lusió , Goita!!

Volia anar a veure al meu amic però m'he posat escriure aixòs i ara ja faria tard.

No paris mai Miquel i vine un dia a l'estudi que gravarem "l'Auca del Porc i Jo... " de lo Vilaro de Peramola.