Alain bashung nous a quitté ce samedi 14 mars, suite à un cancer des poumons. L'artiste le plus primé des victoires de la musique manquera a la scene francophone. Ce monsieur etait un GRAND !!!!
Sovint trobo cintes de cassette o discos on hi han grabacions de coses que varem fer fa anys. Aquesta es una presa de so, d'una actuació que ferem amb "La Cia Ponentina de Cançons de Pagesia", més exactament en Pere Salas i jo amb alguna ajuda percusiva de l'Ernest Agramunt. Al Tradicionàrius de l'any 2001.(Ep!! si no em falla l'arxivadora, si fos el cas, l'Arranjament és d'en Pere salas i l'execució instrumental també). M'he entretingut a posar-li brillantina, per que en el disc on va ser publicada la cançó("Folk i Música tradicional de les terres de Lleida"), editat per la Diputació, estava fatal de so, semblava fet n'exprèsso, que sonés tan malament i , passat el llustre, doncs no m'ho sembla tant de malament... i espero que us agradi. És una cançó de Ronda, una Jota de les Garriges, que em va ensenyar l'ínclit Xavier Massot , ique podeu trobar a pedaços en qualsevol cançoner de preu...comença en un valset i va suaument cap a una jotille... Apa! a Ballar! i a estar contents. Ja!! Que a Ponent n'es nat un infant...
Es el meu ball marfuga que em mata tot això que t'ensenyo. Bon fat m'acompanya sota les hores, a l'aguait del rapte, a l'inici sempre. Aturat en vol esmaperdut dels meus ocells vigilant-me el ramat. Si un dur bastó m'aplana el cap; no em desfigura. Ni el voraviu dels dies del llautó, ni mala mar m'omple gola endins d'aigues de port. No m'ha negat la trena boja de la tarda no la suor de la guillada, no el sotapell de por. Furtiu, ple de motius però com un talp cluc sota l'era. Arrelat amb tropisme poètic a ma terra, ordeixo malvestats, faig trajectes... I no els trobo perillosos per aquest incert futur que m'espera.
