MONTSEGUR, MONTSEGUR...
Feia tants anys que volia tornar-hi... estar-hi a prop...

-En la meva secreta, íntima, recerca del motius primigenis del cant que em força a ser qui soc, malgrat tot, i contra tot , i fins contra mi mateix.
Hi ha una antiga certesa, un record de foc i melangia i un anhel de bondad.
Son temps unaltre cop de cantar en clus. Xirinachs es mort, els bons homes ja no poden més y ara no cal cremarlos, només cal tractarlos d'orats i després fer discursos...

Però

Eren cançons totes noves al vent.
Quatre-cents dolls de veus joves rajant
sense grillons, refent la llibertat.
Un nou país germinava en els cants
- no era pas intangible, era allà,
al nostre entorn: dominàvem els mots,
prenien cos els poemes d'Espriu
i Pere Quart, saltant per un moment
el desesper per tothom compartit.
Els punys del mal ens han fet mes desperts
per al triomf costós de la cançó,
I AL CAPDAVALL N'HEM SABUT QUE LLUITEN PER QUE MAI MES NO PUGUI SER OFEGADA,
PERQUÈ MAI MÉS NO ENS PRENGUIN LES PARAULES.

Francesc Vallverdú (Somni, Insomni. L'Escorpí 1971)

Mentrestant, a Montsegur, plou damunt del camp dels cremats i Catarlunya continua essent un pais esclau. D' amoR...

El Test

Vaig fer unaltre test... el tercer en sis anys. Encar que aquest va ser de llarg el més maratonià, prop de sis hores de matraca mental, vaig acabar esgotat ... deuen buscar algun cuc al meu cervell... em va dir aquest psicòleg amabilissim que també es diu Xavier Garcia, que en les arees de llenguatge anava molt be, però que en calcular i altres coses d'aquestes estava fatal... La memoria del treball... fatal !!
Hi ha un seguit de problemes en la meva manera de processar, els hemisferis no es comuniquen be , alguna cosa passa y no saben que és, Ara m'adono també que això sempre ha anat igual... vet- ací els problemes amb els musics. A partir d'ara només hi seré jo, de music, seré un "no-music",-PauRibanià, un nou "Pallasso", carent de ritme, de compàs i d'harmonia... sobrat de paraules, ple de melodia....Que vull mes! podré seguir fent melodies inconexes.. enganxades a poemes que diuen coses que no enten ningú. Es igual ! A partir d'ara sé que soc absolutament lliure per a fer el que em passi pels ous. Fins que la demència em rapti definitivament cap als dominis de la confusió. (m'haria de donar pressa si vull fer d'aquest bloc ,una mena de diari cap al no res...Amb permis del metge es clar... Crec en un Deu bondadós, així que no tinc cap mena de por...Tornaré a cantar encara que em quedi en blanc a l'escenari, duré la musica pregrabada, si cal, em faré un DJ de mi mateix , o m'inventaré una nova tècnica per comunicar idees, sentiments , foteses, collonades, Això ...Collonades! tota la vida basada en cantar collonades, potser que m'ho pasi be una estona no?. Mira que en tinc ganes, he? per ara m'haure de fotre.

M'ha dit en Juli , que ara l'hi estan fent el llit , que ara es foteran les medalles els de sempre amb l'assumpte del SPP... era d'esperar. Els fills de puta estant tots volant i aviat taparan el sol del tot...

Tornar...Tornar...

Acabar amb el dolor , encara que sigui com un pedaç temporal a base de dosis massives de Gabapentina, Duloxetina, Ibuprofé i Paracetamol, amb un afegit de corticoides matinals, te el preu d'una absoluta manca de capacitat mental. I per tant d'una absència d'entregues al meu Bloc.

Ha valgut la pena? Jo diria que si. Dormir com ho estat fent durant aquest temps i recuperar un estat d'ànim que podria qualificar d'insòlit ha valgut i encara val, decididament la pena (no se que opinarà el meu fetge ...). Podria parlar d'un alliberament. Han calgut quasi 15 anys per encertar amb un metge que em parli amb un cert coneixement de causa del que em passa i m'ha passat al llarg de tota la meva vida ... benvingut Dr. Alegre. Vos m'heu retornat una mica a l'esperança, i per que no dir-ho, a la dignitat. Tornar si, tornar. De vegades penso que podré tornar a cantar en públic, que podré recuperar la memòria immediata i la capacitat d'atenció necessària per fer un concert i recuperar-me a mi mateix i a la meva obra... De vegades vull creure que algun dia em serà possible.

Passo un temps...

Passo un temps d'espera repassant dies
que son només descans i flor d'oblit.
I sé ben cert que llisco per la vida
i que, en passar amb la quilla esmolada,
tallo la pell del temps
que m'ha tocat per viure,
fent-ne dues meitats:
la veritable i l'altra
que encara és més i més insuportable.
Em fa fàstic
això de fer balanç per que l'edat m'empeny.
D'això que en diem el temps, no en trobo els albarans,
si les factures: deutes, omissions,
coses per a fer, llacunes molt salades,
on el present aixeca el braç
dient qui soc.
Quan fondejo en badines de temps dins la ferida,
ni la memòria és prou evocadora.
Com per negar-li-ho tot. Entre nosaltres:
el temps em balda, clivellant-me en excés.
Vull oblidar-me de que el tinc per eina
i emprendre per ma pell més singladures,
si encara és prou tibant per acarar
l'embat de les onades del passat,
l'aiguat de la crescuda del present.
Desig de serenor pel futur, fent meandres...

Miquel Àngel Tena-Rúbies
"La casa prop de la via" 1993 "El Turó" Manacor

I MALGRAT TOT

XIII

La meva cançó,
quan la lluna és alta,
uneix, amb un fil,
somnis i paraules.
Jordi Pàmias

Estimaré la cançó, sí, més enllà
d’allò que els orbs entenen per cantar
que és ben trobar el fat que en resta
de viure com qui trepitja la collita
madura dels raïms de la vida,
exaltant-s’hi en l’esperit que s’hi anuncia.
Estimaré la cançó, sí, la veu del vers
que em xiula com un vent al ritme
de la branca a la finestra i de la pluja
als vidres en un xàfec, com un tel hialí,
previ al verger de molsa molla i verd
de fulla i vida i boira de terra que respira.
Estimaré la cançó, sí, la paraula
molt abans que el tambor, el so
del gemec de l’home, el panteix
inherent a la sofrença infinita
pel repte inabastable de viure
i deixar viure en fracàs mil·lenari
Estimaré la cançó, sí, que és l’alè
de l’esperança del qui birba
la paraula exacta, el nom de cada cosa,
per tal d’assolir viure en vetlla enfront dels homes.
Congregant-s’hi en l’harmonia del cor.
La nota més clara de l'acord ben travat

Extret de Tornar de Tu
Quadern de Mahalta 2004