 |
| Tapa de guitarra acústica americana |
No fa pas massa anys que un luthier Australià va revolucionar el sistema d'envarillatge clàssic de la tapa de les guitarres amb una nova manera i concepte del que era i havia de ser la expulsió del so en les guitarres classiques. A partir d'aquest invent, multitud de constructors d'intruments varen adapatar el sistema a la seva menera i en general les guitarres van fer un salt molt important en quant al volum del só que eren capaces de emetre... Malgrat que; Si no es fa be, potser guanyem en volum però no en qualitat ni en harmònics i llavors no paga la pena. Només per guanyar volum no pagaria la pena si sacrificàrem la qualitat del so. Per això aquest nou sistema es delicat d'aplicar .
Tenim per exemple una guitarra amb el varillat mes conegut i mes utilitzat, sobre tot en les guitarres flamenques. El va inventar i assajar fins a la perfecció el gran luthier Antonio Torres, un pioner en la construcció de guitarres espanyoles. Les acústiques americanes de cordes metàliques i caixa de ressonància gran, son ben be un altre concepte i l'envarillat sol ser molt distint. Una selecció de planells de grans luthier us pot donar idea de les diferències entre cada guitarra que poden arribar a ser molt grans. Cada constructor d'acord amb els seus sistemes i procediments, les fustes que utilitza, les dimensions de l'intrument i moltes altres variables crea el sistema que li dona mes bon resultat. No serveix de res, ni garanteix l'éxit, en absolut, copiar un planell del gran constructor barceloní Igancio Fleta, si desprès no utilitzes les fustes de 200 anys que ell feia servir. Si ho fas et podrà sortir una guitarra passable però no et sortirà mai "Una Guitarra Fleta" que tenia encàrrecs fins al 2020 i ja fa anys (1974) que va morir. Mai de la vida una emulació o una rèplica pot ser igual que l'original. Això passa amb els rellotges i amb la música també passa ; Hi ha molts "emuladors" que no passen de ser una copia d'una altra copia... Si. Si. Avui en dia això passa molt i passa massa!!
 |
| VERSIÓ DEL SISTEMA LATTICE QUE RECORDA LES "CELDILLES" D'UN PIANO DE CUA |
|
|
 |
| PLANELL D'UN SISTEMA LATTICE: LA REVOLUCIÓ!! |
IGNACIO FLETA FOU UNA DELS MES GRANS LUTHIERS DE LA VELLA ESCOLA: VIVIA EN UN ENTRESOL MOLT GRAN ON TENIA EL TALLER. MOLT A PROP DE L'ENTRADA DE LA BIBLITECA DE CATALUNA I DE L'ESCOLA MASSANA. Pujava sovint aquella escala perqué en un pis de dalt hi vivia en Josep Pons i estavem fent el disc de les Cançons Benignes. Quasibe feia cantonada amb el carer del Carme.
Ignacio Fleta
Ignacio Fleta (
Osca,
31 de juliol del
1897 -
Barcelona,
11 d'agost del
1977) fou un lutier espanyol.
[1]
Biografia
De família d'
ebenistes,
amb 13 anys es traslladà a Barcelona amb els seus germans Manuel i
Bienvenido per aprendre l'ofici de la construcció d'instruments. Estudià
la construcció de violins, violoncels i contrabaixos amb mestres com
Benito Jaume i
Etienne Maire Clarà; després d'un període de formació a França al taller de
Philippe le Duc, tornà a Barcelona.
Al 1915, els tres germans Fleta s'establiren amb taller propi i es
dedicaren a la construcció de violins i violoncels. Al 1927, l'Ignacio
se n'independitzà i, possiblement per aquesta època, començà a estudiar
la tècnica de les guitarres gràcies a les peces que li portaven per
arreglar. Al 1936 passà pel seu taller, i la copià, una guitarra
Torres del 1864, feta de fusta d'
auró, que havia estat de
Francesc Tàrrega. Als anys 1939-1945 rebé l'encàrrec del grup de
música antiga Ars Musicae per fer un bon nombre d'instruments antics, com
violes de mà,
violes d'arc,
fídules i
guitarres, amb un resultat notable.
De resultes d'oir
Andrés Segovia al 1955 tocant
Bach
a la guitarra, decidí dedicar-se exclusivament a la fabricació d'aquest
instrument. Dos anys més tard, rebé el primer encàrrec de Segovia per
una guitarra, i encara n'hi demanà dues més posteriorment, però molts
altres músics en foren també clients:
John Williams,
Alirio Díaz,
Turibio Santos,
Carlos Bonell,
Marcelo Kayath,
Jorge Morel,
Adam Holzmann,
Dagoberto Linhares...
Els seus instruments, fets amb un estil molt personal, estan basats
en l'escola italiana, molt ben treballats, amb la volta de la tapa més
alta i amb el cargol del cap en forma el·líptica. Les seves guitarres
evolucionaren fins a esdevenir un producte absolutament personal que, en
les darreres èpoques, confeccionava gairebé exclusivament amb fusta de
cedre.
Després del seu traspàs, el seu taller va ser mantingut pels seus fills Gabriel (nascut al 1929) i Francisco (1925).
VIKIPENDIA
 |
| planell d'una tapa d'Ignacio Fleta | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | |
|
|
 |
| UN EXPONENT DE LA GRAN VARIETAT DE SISTEMES " CADA MAESTRILLO CON SU LIBRILLO" |
 |
| Tapa Antonio Torres (LA MES EFICAÇ I UTUILITZADA EN GUITARRES FLAMENQUES ESPAÑOLES) | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | |
|
|
