divendres, 8 de novembre del 2013

I.. VE'T- EN- ACÍ LA PÒSSIBILITAT D'UNA PROFUNDA TRANSFORMACIÓ ... SENSE BUFETADES...



La meva avial i profunda preocupació social ha precisat de molts anys de reflexió i angunies. L'esperit crític que vaig desenvolupar des que n'era un crio amb hiperactivitat i dèficit d'atenció... No trobaben mai resposta en la ingestió massiva d'antidepresius, ansiolitics o multitud de Eutimitzants. Normotímics. "Capitans Topamax", Parlodels i Bromocriptines .... que nomes feien que enviar-me sovint a llòbrecs Hospitals.  D'on em feien fora a l'endemà per no ser-ne reialment subsidiari. Intermitenment, i des dels 15 anys l'alcohol ... fou el medicament  relaxant muscular i anestèssic més eficaç, immediat i més barat . Perquè ho és.  Tot i que l'alcohol també es un enteògen ocasional, oportunista e il·legítim...i Perillosament neurotòxic. Fou un recurs desesperat per la  una intensa  cerca de respostes que la evolució emmordassada de la Poliomielitis m'exigia dia rera dia. Però la resposta a les meves preguntes es feia esperar molt i a un contra-reemborsament massa tardà i massa car de pagar. Vaig passar damunt dels clàssics,  quan era molt jove. Jove per a captar la profunda saviesa que contenen . Vaig tenir tantíssima curiositat per saber que "Vaig deixar de banda la Capacitat de comprensió dels Idolatres" ( fragment d'un poema escrit als meus 18 anys) , i els Títols: que venen a ser per a molts com la llargada de la titola ... i les convencions socials... que son de fet la carona esmaltada d'innocencia fingida que tots portem de cara enfora...I em vaig literalment "desclassar". Cosa que em va representar un devolució constant de problemes del meu entorn i encara més enllà del meu entorn. La difamació es un esport que marca gols a traició...Perquè el Clan no perdona qui es revela al seu mandat i publica el secret de l'exabrupte intern amb la seva actitud i la seva boca. Es un fenomen que assumia com a necessari però que alimentava també una gran frustració i una ressentida postura en front del mon. Les malalties neuromusculars cròniques solen respondre a conflictes amb el "fer o no fer". I jo Tinc una Polio( nom del virus) Mielitis. Nom de la destrosa neurològica que fa el virus .tam,bé en diuen "Paralissis Infantil" anem doncs a suposar que tot ve de molt lluny i es massa antic per a remoure el llot de les vergonyes familiars . I jo era massa Cartesià i alhora massa dispers i creatiu com  per entendre el que avui en dia una multitud de persones afortunades ja estan incorporant a les seves vides. En la mida que integro nous conceptes que resulta que els Pitagòrics ja posaven en pràctica... el meu cor s'asserena i els meus muscles deixen molt poc a poc de comportar-se com sirgues tibants d'un pont que em semblava que no podria acabar de passar mai... sera que em faig gran.

dijous, 31 d’octubre del 2013

TORNEM'HI : EL MESTRE JA HO SABIA I HO DEIA BEN CLAR I CATALÀ



Aquest home que va començar sent un Capella de l'Opus i va acabar re-convertit en un punt de referència mundial amb fil directe amb el Vaticà, Darhamsala i el Dalay Lama, L'Induïsme, i Nova York. I que va triar Tavertet per acabar la seva obra.I viure tranquil. Fou segons el mediocre" Cuaderno Amarillo " de sa germà; (Un pijo de Pedralbes que te o tenia una editorial que edita New Age per a folrar-se) : "UN PREDICADOR"  SI : POTSER EL MES IMPORTANT PREDICADOR Espiritual després de Krisnamurty que al capdavall va ser un dissident que va viure amenaçat de mort fins a la mort, pels qui els van formar : Els Teòsofs de la Mm. Blavatsky i l'inclit Gurdjieff.- Als que va engegar a Dida...  Amb  la seva Cosmo-Teologia sincrètica i Fantàstica de "Los Maestros Ascendidos"INCLOSA". RE INVENCIÓ Arquetípica del Jueu Errant, dubtosa de per se i de ben segur no del tot transparent ni blanca...ni innocent.)
Aquest home, en Panikkar, que fugia de les masses i s'estimava més comunicar la seva immensa experiència i saviesa (a petits grups de SINERGIA), en el diàleg intereligiós i en l'intercambi dels valors universals que totes les religions, fins i tot les més primitives, expressen sense cap mena de dubte, al meu parer i sentir, a pesar de les deformacions aberrants que totes elles acaben produint. Va sentar les bases de l'entesa i de la connivència entre els homes de tota mena de procedències i les bases de la pau intereligiosa al Mon. lluny del Materialisme Espiritual que avui dia sembla ser una moneda de canvi que cotitza en la borsa dels prestigis i de les ensarronades mes burdes i ridícules .Lluny dels Fanatismes de qualsevol color, perquè de Fanatisme en trobes a totes les escales del Palau dels Deus... VA FER, quan ja la mort l'avisava d'imminència ; UNA CRIDA A LA REVOLUCIÓ i a jugar-s'hi la vida . La generació dels que ara tenim 60 anys i que ha manat o actuat els últims trenta-cinc anys .En la Política, la Industria, el Mon Laboral, el Militar, i en la Cultura del Lleure... i al capdavall en tots els àmbits socials. Han estat, amb molt poques excepcions molt significatives. Una generació comprada a cop de talonari per exercir la força sobre el dèbil, polaritzar el mon en un abisme d'injustícia obscena i omplir de Centrals Nuclears cada racó del planeta . Els " Latigueros" del Sistema han estat molt ben pagats per a portar al Mon a la vorera de l'abisme . Actualment el Pacífic JA es un Oceà Mort per radiació. La causa  l'abocament de milions de tonelades d'aigua radioactiva de la Central de Fukushima. I una extensió semblant a Europa de residus plàstics de tota mena .No biodegradables però si micronitzables. I que els peixos ingereixen con si fos plac-ton...Però ningú en parla... I CONTINUA!! i ja està a l'atlàntic. La Crisi. Tan proclamada i reactivada i provocada intencionalment per l'especulació dels capitals oportunistes no productius. Per l'avarícia mes indecent que el mon hagi pogut contemplar.Que al primer mon produeix situacions d'extrema angoixa , però al segon i tercer mon es una autèntica MATANÇA, un genocidi econòmic...  Es desenvolupa davant l'inerme possibilitat de reacció d'una societat que te por, per que se sap controlada fins a l'últim racó mes íntim i privat. Per la amenaça constant d'una guerra massiva entre els distints bloc de poder mundial . I perquè en última instància la gent ja sap que la situació  NO TE REMEI . EL DEUTE ACUMULAT PEL ROBATORI: ES IMPAGABLE. I per molt que la propaganda ; Ara digui que Espanya ara "va millor" a Itàlia i a Portugal la gent ha sortit al carrer reaccionant a una altra  volta de torca d'un sistema que ja no sap com robar més al ciutadà i roba les pensions i els estalvis. Quan Itàlia i Portugal es calmin ací tornaran a estrenyer amb  una altra volta  de "Clau Anglesa"... Per que tot això ve de la City i de Bancs depredadors com Goldman Sachs. I No ens menem a confusió , les Corporacions son psicòtiques per naturalesa. I serem "pasto de tiburones", una altra vegada.Perque es tracta de posar de genolls al mon senser.. No d'una Crissi del "Capitalisme"
LA CRIDA DE PANIKKAR A "UNA PROFUNDA TRANSFORMACIÓ" - "QUE COSTA LA VIDA. EL PRESTIGI, L'ESCÀNDOL!!" . VENINT D'UNA AUTORITAT ESPIRITUAL DE CLAR SIGNE PACIFISTA I CONCILIADOR . NO POT SER MES QUE INTERPRETADA COM UNA CRIDA A LA LLUITA PELS DRETS MES ELEMENTALS DE "TOTS" ELS HOMES I DONES DEL PLANETA. PERQUÈ EL SISTEMA HA FET FALLIDA I NO ES POT APEDAÇAR: ES A DIR LA LLUITA SERÀ A BUFETADES , PERQUÈ "S'HA DE TOCAR ALS INTOCABLES" O NO SERÀ. I en no ser: el Mon tampoc serà.

dissabte, 12 d’octubre del 2013

CARME SOLE VENDRELL. PREMI NACIONAL D'ILUSTRACIÓ. TU... ETS LA CARME ...?? PUTAMARE, PUTAMARE???? VA DIR EL MARREC QUE NO EIXECAVA NI CINC PAMS

 Carme Solé Vendrell, guardonada amb el Premio Nacional de Ilustración per segona vegada

El guardó destaca que és una "artista guia" en el món de la il·lustració infantil i altres gèneres

Divendres, 11 d'octubre del 2013 - 14:42h. Imprimir Enviar aquesta notícia Augmentar/ Reduir text
EL PERIÓDICO / Barcelona L'artista catalana Carme Solé Vendrell ha estat guardonada aquest divendres amb el Premio Nacional de Ilustración 2013, dotat amb 20.000 euros, per "ser una artista 'guia' en el món de la il·lustració del llibre infantil i altres gèneres".
La il·lustradora catalana Carme Solé Vendrell. PERE BATLLE
És la segona vegada que ha estat distingida amb el Premio Nacional de Ilustración, després de rebre'l el 1979, per 'El nen que volia volar', Peluso y la cometa' i 'Pedro y su roble'.
Andrés Rábago García, àlies Ops i El Roto, va ser guardonat l'any passat amb aquest premi, concedit pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport amb l'objectiu de reconèixer i distingir el conjunt de la tasca feta per un il·lustrador espanyol en l'àmbit del llibre i de les lletres espanyoles.
El jurat, presidit per Teresa Lizaranzu, directora general de Política i Indústries Culturals i del Llibre, ha estat compost per Mónica Fernández, subdirectora general de Promoció del Llibre, la Lectura i les Lletres Espanyoles; Emilio González Urberuaga, guardonat en l'edició del 2011; Berto Martínez per l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya; Aitana Carrasco per l'Associació Professional d'Il·lustradors de València, i Paul Coulbois per l'Associació Professional d'Il·lustradors de Madrid.
També n'han format part Almudena Aparicio per l'Associació Gallega de Professionals de la Il·lustració; Alex Orbe per l'Associació Professional d'Il·lustradors d'Euskadi; Mariona Cabassa per la Federació d'Associacions d'Il·lustradors Professionals (FADIP); Reina Duarte per l'Organització Espanyola per al Llibre Infantil i Juvenil (OEPLI); Leticia Azcue per la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando; María Eugenia Maraval pel Centre d'Estudis de Gènere de la UNED, i Mario Suárez pel ministre d'Educació, Cultura i Esport.

divendres, 11 d’octubre del 2013

SOC VIU.

Mirava com la pluja finíssima quedava suspesa entre les fibres
de l'abric de xeviot d'aquell home alt que tenia al davant meu sobre l'andana.
Esperàvem un tren.
Esperar un tren sempre em dona la oportunitat de fixar-me
amb coses aparentment insignificants...
Com per exemple que hi ha teles que repel·leixen l'aigua fins a cert punt .
L'aïllen, la mantenen atomitzada.
La evaporen.
I mentre ruminava, també se'm va acudir que aquest fenomen passava en moltes coses .
Multitud de situacions, es resolen perquè el teixit de la vida
evapora el contingut melodràmàtic de les angunies que tenim.

I em va venir al cap aquelles paraules del Lama Yese:
“Vosaltres els occidentals, us passeu la vida barallant-vos per coses que no tenen importància.
Us baralleu pel divorci, pels fills, per la feina, per les comissions... pel rebut de la llum..
Us angunieu constant ment per futileses que us deixarien tranquils
només que féssiu quatre respiracions ben fetes.
No respireu...aneu sempre amb el cervell col·lapsat per hipòxia. Accelerat, sobreexcitat.

En aquella espera, si que respirava... respirava conscient
de que la gota que brillava sobre l'espatlla d'aquell home
era el centre del mon i que la seva forma una mica ovalada
era ben be la de la Proporció Àuria.
Que no podia demanar mes: aquella espurna fugaç d'enteniment,
em donava la possibilitat de parar-me, respirar i adonar-me que soc viu.


                                                                                                  al mestre  Akong Tulku Rimpochè