Si no t'hagués conegut mai m'hauria
perdut
entre mig de les bardisses pels
aiguamolls
de la vida que avança estellant No hi
a pietat
ni dolçor ni altells on somniar que
tot va be
Si no t'hagués vist venir vinclada en
el dolor
d'una cadira vella de bova i rodejada
de llibres que llegeixes distreta
mirant
per la finestra nova de la casa que
vols
de la casa que fas i refàs amb la teva
petjada
de ballarina trencada d'esforç del
viure ingrat
dolorit d'estar sola mirant com els
peus de la gent
inventaven llenguatges ignots que tu
interpretaves
Si no t'hagués conegut esperant
l'avenir tan incert
si no m'haguessis reptat amb el pas
d'una dansa tan bella
Ni jo fora Jo ni TU fores qui ets ara
ja tal com ets
Com seràs com seré com voldràs com
voldré
Si no t'hagués conegut mai m'hauria
perdut.
Laisse venir... laisse venir... se que el
temps juga a favor teu.
