POEMES
INCORPORATS
Per desig
exprés de Miquel Àngel Riera, en el disc “TORNAR DE TU” s’hi
afegiran algunes cançons que vaig composar durant
les estades convidat a “Miamar”, la casa familiar del
poeta al port de Manacor i que tenen un clar referent a l’amistat
que tan Miquel Àngel Riera com na Roser Vallés i els seus fills Miquel
Àngel, Maria del Mar i Roser em van lliurar.
Durant
la presentació dels llibre de poemes “LA
CASA PROP DE LA VIA” a L’Ateneu Barcelonés, l'any 1994, Miquel Àngel Riera
va llegir el poema “PASSO UN TEMPS D’ESPERA” com a mostra
definitòria de la meva poesia.
Recuperat aquell recitat, posteriorment d’una gravació quasi accidental de l’acte,( vagi aquí el meu agraïment a en Key Macias, tècnic de só del acte i del concert posterior , que va enrregistrar-ho tot ) he
cregut avinent incorporar-ho al disc com un document sonor inèdit
de la veu del Poeta i com a justificació i agraïment.
En breu adjuntaré l'audio recuperat i corregit de la cinta original.
PASSO UN TEMPS D’ESPERA
Recita
: Miquel Àngel Riera
Passo
un temps d’espera repassant dies
que
son només descans i flor d’oblits.
I
sé ben cert que llisco per la vida
I
que en passar amb la quilla esmolada,
Tallo
la pell del temps
que
m’ha tocat per viure
fent-ne
dues meitats:
la
veritable i l’altra
que
encara és més i més insuportable.
Em
fa fàstic
Això
de fer balanç per que l’edat m’empeny.
D’això
que en diem el temps, no en trobo els albarans,
Si
les factures: Deutes, omissions,
Coses
per a fer, llacunes molt salades,
On
el present aixeca el braç
Dient
qui soc.
Quan
sol fondejo
en
badines de temps dins la ferida,
ni
la memòria és prou evocadora.
Com
per negar-li-ho tot. Entre nosaltres:
El
temps em balda clivellant-me en excés.
Vull
oblidar-me de que el tinc per eina.
I
emprendre per ma pell més singladures.
Si
encara és prou tibant per acarar;
L’embat
de les onades del passat.
L’aiguat
de la crescuda del present.
Desig
de serenor pel futur, fent meandres...
Miquel
Àngel Tena “La Casa Prop de la Via”
“EL
TURÓ” Sa Nostra , Manacor 1993
